Bones Festes per tothom !!

Des de el club Escoleta Btt desitgem que passeu un Bon Nadal i un bon any nou, de tot cor.

Sortida de diumenge 16 dec 2012, pasada per aigua!

El titulo podría sorprender, lógicamente a sabiendas de que el pasado domingo fue espectacular, y no precisamente por el mal tiempo al que se remite el titulo, no, no, por que precisamente el tiempo fue ... digamos anormal, temperatura perfecta para el mountambike, poco viento y un sol esplendoroso.

El titulo se remite más bien, ha cierto párrafo entre medias de la salida, donde nuestro amigo Pipo, sorprendiendo al personal, intentó subir una pequeña pendiente, con dificultad, todo sea dicho, con la sorpresa de que en vez de caer hacía atrás y caer en las rocas o hacía delante y estrellar su rostro contra el barro, no, este desvió su trayectoria hacía la derecha, donde nace un riachuelo llamado Salenys, allí cayendo a plomo y más bien plano, consumió su cuerpo en el palmo de agua que allí yacía, ante la asombrosa mirada de unos pocos, que quedamos atónitos ante semejante sorpresa. Con la cabeza hundida en el agua, le preguntamos si estaba bien, y lo increíble fue ver como reía bajo el agua, mezclando risas y burbujas, todo paso de un susto a unas carcajadas a lo bestia, por que la lástima fue no haberlo gravado, por que hubiese conseguido muchísimas visitas en youtube, seguro que sí.

La salida en general, estupenda, mucho corriol de la zona, y como hemos dicho un tiempo muy bueno, el terreno perfecto para los descender, buena compañía entre los muchachos, y final en la Taberna del Empordá de Santa Cristina d'Aro, saboreando el buen regusto de la salida.

Santi, Edu, Antonio, Jordi, Pep, David, Pipo, Sergi, Xavi, Nava, buena grupeta que al final disfruto de la zona de baño de Pipo, intentando copiar el sistema con diferente resultado para Edu, que nos deja este vídeo sin desperdicio. 

Dejo otro de la bajada del Puig dels Lladres, casi acabando la salida.

Nos vemos en la próxima salida, La Sortida del Ciri, muy tradicional por estas fechas. Un saludo.Ah! me olvidaba, quería dejar un recado a mi compañero de "equipo" Sir Googel, vete preparando.

V Marxa x Parelles en BTT Llagostera

Ostras tu !! hace tiempo que no tocaba el teclado del portátil, cosas de la vida, en estos tiempos que corren, será que tengo trabajo, o al igual ... que entreno demasiado. Ni una ni otra, pues que no tengo muchas ganas de darme un tiempo a modo sexual con el ordenador. Pero ... esta vez, he tenido que hacer un esfuerzo, ya que la cosa lo merece y bueno, aquí estamos, para decir que esta vez, gente del mundo de la bici, la marxa per parelles de Llagostera 2012, a marcado su mejor nota de todas las que llevan hasta ahora. Simplemente lo dejaremos en un 9 ya que el 10 es para los perfectos y esto, como sabemos es complicado.
Nosotros los de l'escoleta btt, felicitamos, como bien saben, a todos desde el primero al último, y invitamos a que mantengan marxas de estos niveles, sin tener que llevar la cosa a reventar llugulares con marxas aptas solo para los grandes campeones, que luego ... siempre faltan a las citas, y los que verdaderamente estamos somos esos !!  los del montón, esos que nunca faltamos, o al menos lo intentamos y que bueno, agradecemos que la cosa no fuese tan y tan bestial como otras veces nos encontramos en algunas marxas, que más que para divertirse, como fue esta, son para mantener algún reto con no se quien, y llegar reventado y asqueado por lo duro del acontecimiento.
Felicidades pues, por que estuvo de P.M., Felicitats de tot cor!!.

Bueno, comenzar así era de libro, ya que la marxa se lo merecía, pero os dejaré unas pinceladas, de lo que fue el acontecimiento.
Llegar un suplicio, después de abandonar nuestro pueblo rozando grados al negativo, y contemplando que al llegar a Llagostera, sobrepasábamos los niveles y nos situábamos en negativo, para el resto de las siguientes horas.
Mi pareja, umm, como suena esto, bueno, Pipo y yo, para variar, cruzamos la frontera del frío a eso de las 8:45 y llegamos a sitio más o menos por ahí. Sacar un pie y contemplar que este comenzaba a criar una especie de hielo que subía desde la punta del pie hacía la pierna, a velocidades extremas. Sacar la nariz, y abordar las primeras inspiraciones, pues, otra proeza. Las inspiraciones propias del polo norte, hacían presagiar una jornada de btt, fria, fria, fria.
Mientras nos dirigíamos a inscribirnos, Pipo hizo alarde del cursillo de relaciones públicas que se saco ya en 1968, o sea cuando nació, según su familia, nada más salir ya intento hablar con la enfermera, digamos que es un chico muy simpático. Después de 30 minutos alcanzábamos las inscripciones, todo sea dicho, que de el coche a las inscripciones solo habían, 50 metros, ahora saquen conclusiones.
Una vez con los dorsales en la mano, y creo que habíamos saludado hasta al alcalde, nos pusimos a cambiarnos, aquí sufrí los primeros síntomas de la operación retorno. Madre mía, en esos momentos de sacarme la chaquetilla, hubiese cojido carretera y manta, pa casa, que se esta más calentito. Pero cosas de la vida, el angelito del hombro derecho, pudo con el demonio del hombro izquierdo y con coraje, me enfunde el maillot escoletero y como no, una vez puesto, no hay retorno.
Pipo busco entre la muchedumbre unos guantes que le pudieran salvar del error cometido, ya que se trajo unos de verano, por allí, corría un veterano, Clemente, y con un abrir y cerrar de su flamante rulot, saco unos guantes de felpudo, más dignos de aquel que pide en la puerta del Lild, pero que como bien dijo, nos sorprendería, cosa que así fue, ya que el señor Paradeda mantuvo las manos calentitas todo el trayecto.
Espi, Pep, Santi, Aris, Jordi Mont, etc, etc, iban montando sobre sus radiantes btts, para iniciar la marxa. Yo tuve como unos principios de congelación en las manos que no pude sacarme hasta mediada la marxa, brutal el frío que pegaba, pero para no ser pesao, la mañana se las tubo y así fue durante todo el día.
Una vez iniciada la salida controlada, que por cierto para ser controlada, nos pegamos un sprint que al parar las bufaradas eran espectaculares, parecían de película, con todo el humillo característico de la fría llanura mezclado con vapor gaseoso caliente surgido del cuerpo, al haber sido maltratado en tan poco tiempo, y llevado a altas temperaturas.
Desde allí, hasta el final, que decir, pues que mi pareja y yo, nos lo pasamos realmente bien, como se nota que los Duran y Guinó, tienen alma escoletera, al menos esta vez, je, je. Gran marxa, preciosa, terreno superior, y como no agradecer al señor que hace estos corrioles que habría que ponerle una estatura por la zona, como recuerdo al gran trabajo que realiza, la verdad es que se disfruta mucho y nosotros los de la bicicleta gorda, lo agradecemos.
Bueno no más, las clasificaciones y todo eso, en fin  lo dejo para los que gustan de mojar en el café, dejo cuatro "afotos" de los chicos de las contradas más próximas a Castell. Un saludo para todos.

Pd.- Al igual la próxima semana me pego otra movida sexual con el ordenata y escribo algo de ... La Sortida del Ciri, como cada año.

Guinó: lo prometido es deuda. Un salut.

IRON BIKE, continua la entrevista ...

3a tappa: Barge- Torre Pellice    95km

Nava.- Jordi no voldria ni pensar en aquest moments, desprès de 2 jornades tant i tant dures com et deuries de sentir; toquem la tercera etapa, com es presenta ...

Jordi .- Aquell mati em desperto i no les tinc totes, però li poso un parell de collons i decideixo seguir pedalant.

Nava.- La resta dels corredors com els veus ?

Jordi .- Tothom, a la sortida, té unes cares de cansament que són dignes de veure, encara que jo no em veig la meva.

Nava .- Quina estratègia tens per la 3a etapa, dintre de les teves possibilitats, es clar?

Jordi .- Aquesta vegada he dedicit agafar-mo amb més calma, he d'acabar com sigui.

Nava .- Expliquem una mica l'etapa ...

Jordi.- Fem un petit bucle, 10 kilòmetres de pujada i llavors baixar al poble d'on hem sortit. Els acompanyants dels corredors i gent del poble animen molt al passar per l'avituallament. Això em dóna més ànims per seguir. A la sortida del poble, comença el port important del dia. M'enganxo amb un noi que porta un ritme interessant, en Carlos, i m'entres xerrem van passant kilòmetres i anem fent el recorregut més agradable.

Nava .- I el terreny, com es?

Jordi .- Molta pista, fins que decideixen fer-nos passar pel territori de les vaques, que com va essent normal hem de patejar. Arribarem a un "rifornimento" a 1531 metres i des d'allà divisem l'altre costat de muntanyes, on hem d'anar. Som-hi que ve de baixada! Sento un sorroll no gaire maco, els pinyons del canvi tenen joc ! però no estan fluixos, uff. Anem fent fins el proper "rifornimento" i el mecànic de la cursa repara el problema. La pujada següent  no s'acaba mai 1700mts en 15kms. Quan estem en els 25 kms finals ens adonem que si no apretem arribarem fora de temps. Aquell dia ens sobren 4 mins. Gràcies Carlos!

Al poble on arribem hem d'acampar en mig d'uns herbots darrera el pavelló , perquè a dins ja és ple de tendes.

 Dutxa i sopar, un bon plat de macarrons i llom guisat, poma i gofre. M'he n'emporto un bon tros per a mitja nit. I a dormir que ja es tard. És el millor moment del dia!

Nava .- Et veig molt emocionat, veig que aquesta etapa, estas acabàs content, llàstima, penso per lo dolent de acabar les curses i no tenir un llit on ficar-te, crec que deu ser el pitjor, però continuem, que tenim molt encara que explicar, i es la teva no la meva opinió el que comte, la quarta etapa.

4a tappa: Torre Pellice-Pramollo 100km

Nava .- Sensacions al començament de la etapa central, podríem dir, com et veus a la sortida ...

Jordi .- La sortida, be, semble que ens esperem uns als altres, ningú te pressa, i la qüestió, crec que deu ser acabar, al menys la meva si. Trobo al company Carlos, l'altre etapa varem acabar junts, però aquesta vegada no serà igual, ja que te problemes al genoll i ell decideix anar al seu ritme i em diu que jo vagi al meu.

Comencem, corriol de pujada, no passen ni las vaques. A dalt de tot un "rifornimento" neutralitzat durant 15 minuts. Ja, ja, ja, ja fan fora en Viçens, que porta massa estona i consumeix molt. Una trialera que no es baixa, una pujada ciclable i camins de muntanya que no s'acaben mai, ni a peu, ni en bici.

Després varem puja una pista de pedres que és més llarga que un dia sense pa, sobre tot quan no tenia ja, res que menja.

Nava .- Desprès arribes al avituallament, com estas?

Jordi .- Arribo molt cansant, veig que molts companys avui tenen prou, i decideixen retirar-se, es duríssim, quan estic menjant, em diuen que m'espavili, que i vaig molt just de temps, tot aixo al kilòmetre 55. Tinc que posar el directe i pujar un pic de muntanya, el Colle Cialacia, que el faig caminant.

Nava .- Imagino el Camí ... ple de pedres no?

Jordi .- Exacte, uff, edemes son pedres molt grans, arribo i ha baixar-lo molt depresa, fins arribar un bike park, jugar una estona sense parar de pedalar i pedalar.

Arribo a un control on em diuen .- noi s'ha acabat l'etapa d'avui per tu.

Ein ?? em quedo trastornat. El tram que quedava per acabar es feia menys o mes en trres hores i a mi em quedaban dues per acabar dins el temps establer, o sigui que ... "fragoneta" de la organització i cap el campament, gràcies a deu quels va parir, no podia mes. Quan sóc a lloc espero el company Viçens que arribi i m'expliqui el que m´he estalviat !! El sopar del dia està molt bé, i això d'arribar un xic aviat també.

Nava .- Te crec, com afrontar el final del dia?

Jordi .- . Demà descansaré perquè ja no puc ser "finisser"i edemes,  necessito reposar i menjar extra.

Nava .- Fem un petir descáns i continuem, veu aigua, que veig que encará et dura el patiment, je, je, je.

Bueno, creo que queda claro, que esta prueba, no es apta para cualquiera, las vivencias de un participante como Jordi, nos muestran, características vitales como la recuperación diaria, intentar levantarte lo más descansado posible, bien alimentado y convivir con los dolores del cuerpo, durante las etapas largas i duras, que preceden a esta prueba. La parte psicológica es parte muy fundamental, quizá hasta más que la física. Las etapas son extremas, en cuanto al valor físico  pero extremadamente bestial en el psíquico  los momentos de abandonar, son el orden del día, acabar una etapa es ya un reto, no me imagino hacer 7 seguidas y de postre un prólogo.

Las etapas se mueven entre las seis y once horas de pedaleo, con desniveles brutales, además acompañados de un sistema de clasificación muy diferente a lo que podemos estar acostumbrados y hay que aceptarlo, aunque se comenta que es algo lioso de comprender. Aquí no valen los tiempos, va por puntos y además los puntos son tramos especiales o partes cronometradas, no todos los kilómetros cuentan igual. Además, si te retiras o no sales a veces tienes menos sanción que si acabas en el tiempo.

Toda esta información la saco, lógicamente de Internet, varios compañeros que han pasado las mil y unas como Jordi, a los cuales se les agradece que expliquen estas hazañas. Así nos damos cuenta de lo que, a veces, somos capaces de soportar.

Bueno, continuem ...

5a tappa Pramollo-Refugio Selleries

Nava .- Com deies, aquesta vegada et quedes al poble, no surts, com te sents ?

Jordi .- La veritat ? és fantàstic !! aixo de no tenir que aixecar-se, recollir i menjar depresa, uff que be. Avui recullo les tendes dels companys, les carrego al cotxe i desperto en Puça. Anem a esmorzar a un bar, encara que jo ja era la segona vegada en menys de dos hores, i amb aquestes, que marxem per veure passar els corredors per els trams interessants.

Nava .- Desprès?

Jordi .- Pugem al Refugio Selleries, i muntem les tendes per els companys. Podem menjar sense pressa, i veure com arriben corredors i en Viçens, que  fa cara de cansat. Com que hi ha un xic de temps repassem les bicis. Avui cerveseta i a sopar aviat. No hi ha gaire espai per acampar i moltes tendes no els separa ni un pam entre elles. Però dormim a més de 2000mts. d'alçada.

Nava .- No gaire que explicar d'una etapa, que et serveis al menys, per descansar i afrontar la resta, una mica més reposat, al menys mentalment.

Afrontem la sexta etapa, que després de un dia de descans, no te despercidi ...

6a tappa.  Refugio Selleries- Sestriere

Nava .- Imagino que las 8 del mati, com sempre, comença la sortida, es axis ?

Jordi .- Ho vas agafant, la gent fa cara de estar molt cansats i sembla que no hi vulguin posar gaire ganes, una vegada en ruta no em  costa gaire atrapar-los, es nota que va be aixo de descansar. Una preocupació, el repàs de ahir vespre no ha funcionat gaire bé, uff, el nucli de la roda de darrera, va més malament que abans, se'm bloqueja contínuament i no puc deixar de pedalar o surt la cadena. Tot i el problema continuo la cursa.

Nava .- Com va la marxa ?

Jordi .- Creuem un poble molt petit, tot fent una pista romana amb molta pedra, fa zigasagues i baixa molt, trobo ha molta gent preguntat a l'organització, com si algun lio s'estigues muntant. Ens em saltat un tram d'escales cronometrat, ja comencem be!!. Amb els companys que vaig , seguim endavant, ja ens penalitzaran.

Una mica mes endavant, un company punxa roda i mentre repara arriba tot disparat en Jordi Falgueres ens confirma que si ens em deixat aquest tram i tindrem que anar a fer-ho. M'entrés que anem a buscar-lo, a la vora del riu,  jo també punxo, reparar i fer-ne avia cap un remuntadors que ens portarien a pues-to. Que be, una vegada als remuntadors, em dono que aquest son oberts, la primera vegada que pujo, es fantàstics, no pedalo i puc descansar, je, je.

Quan baixem dels remuntadors baixem pista d'esquí i anem a uns altres remuntadors, aquest són de cabina, allà trobem un avituallament, de conya abans de pujar, menjar alguna cosa.

Una vegada a dalt, fem tota una baixada d'esquí amb terreny i pendents importants. En Jordi Falguere, que va per davant, no em veu i desapareix. Molta sort la meva, torno a punxar, no em queden mes cambres totes estan punxades, els parxes ja passen de mi, no enganxen. Menys mal que alguns companys em deixen una càmera i edemes en foten una ma a reparar. En aquestes que veus com t'avancen una quantitat de gent que ja avies tingut que avançar, es lo que hi ha.

Nava .- Deu ni do, escolta i en Vicens com li va? Saps alguna cosa?

Jordi .- Precisament, als pocs minuts de tota aquesta moguda, arriba en Vicens i marxem tot junts fins abaix de tot. Creuem uns camps per el mig, cosa molt xunga i anem a uns corriols on trobem a la segona Femina !! lesionada del turmell (Ada Xinxo), no mes podem que donar ànims, mala sort.

Arribarem a proper control de avituallament, ho fem saber al metge motoritzat, ja esta al cas, però coses de la vida, te la moto trencada, au va.

Continuem, amb en Vicens, després de menjar i veure alguna cosa, comença un tram cronometrat, "El Chaberton", aixo pinta llarg i ens posem còmodes fins al punt de treure roba i tot. Un xic més amunt, un senyor amb una mànega dona aigua a qui vulgui, te una palangana enorme i en Vicens no es talla i posa els peus dintre, ja, ja, ja, aixo es retorna a la vida.

Nava .- (No pregunto deixo que segueixi, es veu que esta vivint el tema).

Jordi .- Seguim i la cosa es complica cada cop més, el camí és més dret i menys ciclable, ja no es veu vegetació, però si comença a veure's neu. Quan comencem a caminar queda una bona estona per arribar a dalt. Entre vària gent que ens avança  passa un noi de Canàries, que és atleta d´ultrafons i canvia unes paraules amb en Viçens. Jo pregunto. ¿Qué dices de sufrimiento? Ell respon ¡Capacidad de sufrimiento¡ Aquestes paraules em fam reaccionar. Poso tot el que puc de força per arribar a dalt darrera d´aquell atleta, hi anar repetint "capacidad de sufrimiento" . En aquestes que comença a canviar el temps i ja veus tothom posant-se el paravent i aguantat la bici. S´ha girat una tempesta i comença a ploure aigua neu i vent (com pica l´aigua neu a la pell). Un moment de dubte, però amunt, que se'n va en "capacidad de sufrimiento". Quan arribo a dalt, la tempesta ja ha parat, ha durat uns 20mins.A l'avituallament, espero en Vicens i baixem tots dos avall fent dreceres. Resulta que hem pujat per la cara bona i aquesta és més curta però s'ha de baixar per on puguis perquè no hi ha cap mena de traçada. Planegem per pistes ràpides i corriols i quan s'acaba un d'aquest corriols, que comença a haver-hi civilització, salto un marge amb aterratge forçat per terra i roda de davat punxada. Reparo com puc i marxem.En el següent Avituallament  trobem uns companys de Madrid, que en el mateix lloc, ha aterrat pitjor i s'ha fet un tall als bessons de la cama dreta.

 Nava .- Collons con la etapa !! poder la mes dura de totes, vols fer un descans ?

Jordi .- No, continuo.

Nava .- ?¿

Jordi .- El tram que ens queda és molt maco per anar d'excursió a peu, baixar escalons estrets i girar posant la bici dreta. A baix de tot, un riu i passarel·les de fusta i sobre nostre un pont penjat de cables, a una alçada de 5m. fem uns 2kms  i sortim a la ctra. El company renega molt. Esta cansat de tants dies de cursa (ell no ha descansat com altres). Una mica de ctra i tornem a camins. En una baixada força normal torno a punxar i ell desapareix, quan ens tornem a trobar, m´espera en el remuntador del matí. Pujar i a dalt fem uns quants corriols petits per trobar-nos un noi del nostre país. Està de vacances. Ens acompanya una estona amb una bici de lloguer i nosaltres li fem cinc cèntims de la proba de btt que estem patint. Per fi arribem per asfalt al poble on dormirem avui en el pavelló municipal.. sopar aviat. No hi ha gaire espai per acampar i moltes tendes no els separa ni un pam entre elles. Però dormim a més de 2000mts. d'alçada.

Nava .- Fora bromes, em faig una petita idea del "peazo" sofriment que es pot arribar a tenir amb aquestes histories, deu meu, l'Ada, impressionant, es digne d'aquesta noia, acabar amb un peu inflat i amb molt mala pinta, des-de aquí, la nostra enhorabona de part de tots els escoleteros, esta clar que aquesta curse no esta feta per tothom i ja hos puc dir que sou uns herois, nois.

Acabem Jordi, setena etapa i última, pensava que no arribàvem mai, je, je.

7ª tappa  Sestriere- Sauce D'Oulx

Nava.- Tu mateix, avanti !!

Jordi .- Avui comença el dia plovent. No tinc ganes de sortir, però em deixo convèncer per un noi  que es va dislocar l´hombro.

A la sortida  m´espera en Jordi Falgueres, hi anem junts a buscar els remuntadors de cabina. Ens toca fer uns descens cronometrat, Ens ho passem pipa baixant, plovent i avançant gent amb més cervell.  Abaix ens rentem la cara i ulls en una font. No tinc que esforçar-me gaire per enganyar-lo i que segueixi el que queda d' etapa. Anem junts molta estona, arribem primers a l'avituallament fem una baixada de corriols ràpida i en el canvi de nivell, cadena trencada. Ens avança el primer veterà. Reparo en un plis plas i a per el veterà. El tenim en el punt de mira, però no es correcte adelentar a un "pro" així que darrera d´ell a una distancia correcte desfruitem d'uns camins molt macos a un ritme elevat.

Nava .- Ja et recordaré jo quan sortim que no em tens que avaçar, soc un pro, jejeje. Continua.

Jordi.- Passem per el mateix camí de graves que ahir. Anem a parar al mateix avituallament especial d´ahir. A la pujada ell m´espera fins que l´adelanta l´Anglès, es coneixen i marxen junts (ja n'estranyava que es quedés). Es llarga però se, que es l´últim dia i és més curt . A tres quarts parts m´adelanta el "Chec" guanyador de l ´Ironbike. En  arribar a dalt ,ells ja marxen de l'avituallament, menjo  i veig passar Milton Ramos, sense repostar ni res. M´ espavilo a veure si puc seguir la flaira i només aconsegueixo revolcar-me per el bosc(encara estic adolorit). A mig camí em trobo un que esta  perdut  i junts baixem tot el que queda. A la pujada de terra, com va essent habitual, em deixa enrrera. Tampoc l'entenia no sé que tenia a la boca! anglès? Faig els quilometres restants al meu ritme i entro el poble de final de finals en pujada asfaltada i forçant per que no m'atrapi cap. Allà i ha un circ muntat amb música, càmera, espectadors i en Fabrizio al mig de tot.

Quan arribes, en Fabrizio et crida pel nom i nacionalitat. I si li bé de gust et pregunta quelcom.

Una supercarpa per dinar i entrega de premis als "finisher".

Nava .- Encara que no siguessis finisher oficialment, per tot nosaltres si que ho ets, compte am aixo, que et quedi clar que has portat molt dignament el teu esforç per terras italianas, i et mereixes tots el premis del mont, no mes per fer el que vas fer.

/Aplausos)

Nava.- Imagino que la marxa cap a la civilització, una vegada acabada la cursa ...

 Jordi .- A partir d'aquí, cadascú s'ha d'espavilar amb els seus trapaus i marxar quan i com vulgui.

Nava .- Collonut, unes ultimes paraules?

Jordi.- Això és el recorregut de l´Ironbike, vist amb els meus ulls.

Una experiència positiva, i un desgast físic enorme.

Nava .- Be, (una abraçada), et felicito, campió. Fins la propera.

Jordi .- Queeeeeeee!!!!!

The end.

Aquesta foto, per a tu Jordi, espero que t'agradi.

Unos enlaces de compañeros:

Blog de Xavi

http://totsuma.blogspot.com.es/2012/09/jordi-mont-i-lironbike-2012-afrontant.html

Blog Salutirauxa (Ada i Santi)

http://salutirauxa.blogspot.com.es/2012/08/ironbike-2012-el-proleg-per-anar-obrint.html

IRON BIKE, una prueba más de la resistencia humana.

Este año, uno de los participantes llega desde tierras del Baix Empordà, su nombre Jordi Mont, corredor de Matxacuca y socio fundador del Club Esportiu Escoleta Btt. Mi intención, entrevistarle después de una larga, dura y emotiva temporada dedicada a la preparación de un Iron Bike, que para muchos, es conocida por su nombre, y no por lo que conlleva, para eso, hoy tengo el honor de poder hacer unas preguntas y Jordi con mucho gusto, ha accedido a contestarlas, introduciéndonos un poco, a modo personal, dentro de esta carrera.

 Prólogo.

Sin lugar a dudas, una de las pruebas de btt más duras del mundo. Italia, los Alpes, pocos los elegidos para afrontar en este año 2012 una de las experiencias más, digamos,  dolorosas, por el desgaste moral y físico, y a la par muy gratificante, por su enorme placer al afrontar la prueba y si se puede, acabarla, mezcla que lleva a la prueba, a ser una de las grandes del panorama, que cubre la bicicleta de montaña.

Las inscripciones límite para inscribirse están a 140 participantes, lo que dista de la dureza y la distancia a cubrir por la prueba.

La zona, los Alpes Dolomitas, cerca de la frontera con Francia, siete días más un prólogo, mueven jornadas que van desde los 70 kilómetros hasta los 125, dependiendo del día. El desnivel, bueno, al final de todas las jornadas, acumular la friolera de 22.000 metros de desnivel positivo, recorriendo unos 680 kilómetros, con cimas de más de 3000 metros de altitud y jornadas con un total de 5000 metros de desnivel acumulado, con estos números uno acaba ya cansado mentalmente, madre mía.

Cabe resaltar, que la prueba, te obliga a cambiar las tornas, ya que en muchos momentos de la prueba, es el ciclista el que lleva a lomos la bicicleta, pateando distancias, que mellan la musculatura y que hacen que la preparación física para esta prueba, vaya más lejos de fondear sobre la bici.

Uno de los puntos a resaltar es la fecha de la prueba, Julio, dígase Verano en estado puro, el terreno abrupto y salvaje ejemplar para unos Alpes que estamos más acostumbrados a ver en carreras de ciclismo de carretera, pero después del asfalto, se esconde una tierra montañosa espectacular, con un potencial para la btt, brutales, con esta carrera se intenta reivindicar y ofrecer estos parajes a todos los aficionados.

Nava.- Jordi enhorabona per la teva participació en el Iron Bike, per la distancia de la proba, Itàlia, la seva duresa i tot el que comporta, explica'ns una mica com s'urgeix l'idea de anar a aquest Iron Bike del 2012.

Jordi.- Aquest passat hivern, un company del club ciclista de Llagostera Viçens, em va proposar fer una cosa diferent, del que normalment fèiem, .- em d'anar a fer l'Iron Bike.

Em vaig dir a mi mateix que ara o mai, això ho ben asseguro, je, je, i des de aquell moment vaig fer las consultes pertinents i pactes familiars que necessites per fer una aventura de aquestes característica. Amb el recolzament familiar i les ganes em vaig decidir per anar-la a fer. Parlant amb en viçens varem decidir de fer la proba separats però ajudant-nos.

Nava.- Una vegada tens el permís familiar per poder marchar a fer-la, recordo que ets pare de dos nens i casat amb una dona que edemes també li agrada la bicicleta; imagino que et passa per el cap on t'has ficat, buscar informació, com he de entrenar, etc, etc.

Jordi .- Si, desprès de informar-me una mica via Internet, de com es la prova, em vaig dedicar a recórrer les muntanyes de la zona i voltants tantes vegades com ha estat possible, sempre dins el nostre temps lliure, per que també tinc que treballar, es clar. Els entrenaments, sobre 8 i 10 hores els caps de setmana, mara meva quan penso en els dissabtes tant i tant llargs a sobre de la bici, uff. Be, amb un company del club Platja d'Aro en Xavi Conchillo, he patit maltractaments a sobre de la bici de carretera, je, je, des-de el punt de vista esportiu , es clar I amb en Vicens Recacens he arribat a acabar les forces a sobre de la bici, sempre recolzat per companys i moltes vegades sol, he intentat establir els meus objectius per la prova, fer i fer kilòmetres al cim de la bicicleta, ara se que aixo no es tot el que comporta aquesta prova. He de dir, que a mesura s'acostava les dates de marxar, no sabia si entenia ganes o por, una incertesa espatarrant, que fins que  no vaig arribar a pues-to, no em va abandonar.

Nava.- La competició comença un dissabte 21 de Juliol, quin dia partiu cap els Alps i qui et acompanya ?

Jordi .- Marxem divendres dia 20, Vicens del Btt Llagostera, en Jordi Falgueres Bike Park Llagostera, en Carles "Puça", que va fer de conductor, conseller, assistent, ajudant, etc, etc i un servidor, tots molt contents i amb bones cares. Desprès de 8 hores de viatge, ens varem trobar amb un ambient super mountambike, gent amb ganes de bicicleta, aixo ens fa venir ganes de començar el mes aviat possible, però no mes calia buscar un hotel, per sopar i dormir a un llit, possiblement per últim dia.

Nava .- Imagino que va costar de dormir, encara que sigues a un llit per última vegada, el dissabte començava la competició, com va anar?

Jordi .- El dissabte al matí, instal.lem la paradeta i xerrem amb algun que altre corredor, formalitzem inscripció i recollim dorsal i llibre de ruta. Al obrir el llibre, les nostres cares donaven un canvi radical, deu meu la primera etapa. Ja en teníem de que parlar per una estona.

A la tarda, es va fer un petit circuit al poble; dos grups, els que ja i som allà, uns 50 participants aprox, i els que l'organització ha baixat, també uns 50, des-de Sauce d'Oux, on acabarem. Es tractava de córrer dues voltes de menys de 2 kilòmetres i eliminar els 30 últims de cada grup. Amb tot aixo va començar a ploure i els finalistes, uns 40,  es varem mullar de valent.

Nava .-  Tinc entès, per el que he pogut investigar i edemes rubriques amb les teves paraules, que no es va a dormir a cap lloc amb sostre, si no que ho feu a la intempèrie, aixo si en tendes de campanya que porteu vosaltres, es aixi?

Jordi .-  No em recordis aquest tema, el mateix dissabte, a la nit, varem fer el primer menjar/sopar que ens dona l'organització: macarrons amb formatge i rostit de senglar !, desprès del àpat, sortint de la carpa per anar a la tenda de campanya, ens adonem de que torna a ploure, ostres, ningú volia marxar d'allà, però com deies, es te que dormir fora a la tenda, i els mateixos militars te van fent fora per començar la aventura. Tota la nit, no para de ploure i dins del sac de dormir a la tenda de campanya, començo a estar una mica acollonit i em pregunto, si demà plou, amb la etapa que ens tenen preparada, que farem??

Nava .- Collons, quina acollonida, ja m'ho estic imaginant, i em ve pell de gallina, uff !!

Nem a parlar de la primera etapa, que sàpigues que aniré posant una imatge treta del llibre de ruta, per que la gent es pugi fer una mica de  idea, encara que dubto molt de que si no estas allà, difícilment puguis imaginar la dificultat de la etapa. Comencem :

1a tappa : Limone- San Damiano  138km

Jordi.- Com havia imaginat, el diumenge a les 8 del mati, plovia, donat la sortida per un tram d'asfalt, imagina com recollíem amb la roda del davant tota l'aigua, començo ven xop . Després, comencem a pujar un port de terra i quasi-be ens eixuguem. Després de dues hores pedalejant, va parar de ploure i al cap de quatre hores ja estem secs. (Nava .- collons !!).

Tot el recorregut fantàstic, ciclable amb pujades llargues, baixades practicables i corriols molt llargs, de varis kilòmetres. El fina del recorregut controlat es de 120 km, allà m'espera en Viçens, al avituallament, menjo tot el que puc i marxem ràpidament perquè es tard i encara queden 20 km per arribar.  Per donar una mica d'emoció al dia, trenco el cable del canvi de velocitats i m'ajuden a repar-lo. Al costat d'una riera, per la vora d'aquesta, comencem a tirar ... comença a ploure, i a mes ... es fa de nits, deu meuuuu !!

Arribant a lloc, porto la bici al mecànic, em dutxo i vaig a sopar, la meva sorpresa, be, ja estan recollint la paradeta del menjar i a mes no queda gens de menjar ni beure, uff, on me he ficat !! be, sense gaire que pensar, espavila i ves a buscar la maquina al mecànic que tinc que anar a descansar que demà n'hi ha més i millor, je, je.

Nava .- He de dir que estic impressionat de com ho estas explicant, em dono compte del que has pogut patir, semble que encara hi ets allà !!

2a tappa : San Damiano- Barge  110km

Nava .- Com comences el dia ?

Jordi .- A les 7 hores diana, amunt, i a les 8 hores la sortida. Fa un dia trencat, sense pluja ni sol. Necessito buidar el cos abans de marxar, i trobo els wc de la zona a tope de gent, te tens que buscar la vida com pots.

Nava .- Normalment passa a totes les curses aixo, je, je. Perdona continua ...

Jordi.- Si, je, je. Be, una vegada, després d'esmorzar, recollir la tenda, el sac, la motxilla i prepara't que marxem. A la sortida, ens van cridant pel dorsal en ordre invers, al que varem arribar als trams controlats. . Es a dir, començant per el últim.

Surto amb un company i veig que durant un bon tros, ell va xuclant roda tota la estona, no em queda mes remei que crida-li la atenció ... anem? o que farem?, una vegada solucionada la petita disputa, al arribar a un tram de carretera, agafem al grup que ens va davant i anem tots junts.

Nava.- I ha moments que et deuen avançar uns quants corredors, pensant sempre que els mes forts et venen al darrera, no?

Jordi.-  Si, ja ho crec, els mes valents t'avancen sense compassió.

Nava.- Amb aquesta etapa trobem el Monte Bellino, deu ni do, explicam l'experiència ...

Jordi.- Aquest dia ens fan pujar, com be dius, el Monte Bellino 3000 mt, que bellino que es!! Uff. Després de pactejar un xic per quatre corriols i com deia abans, t'avancin els pros, comença la pujada de veritat, uns 5 kms d'una pista pedregosa que costa tenir una cadència en condicions. Jo no puc, em costa molt de tirar i no tinc forces, m'avança fins i tot l'apuntador, estic patint i tinc molta fred, tot aixo, i encara no he arribat a dalt.

Nava .- Imagino que estaries preparat per els canvis climatològics, aquest cims son impredecibles.

Jordi .- Si, exacte,  em queda un sol kilòmetre per arribar i em poso els mangui-tos, el paravent i els guant llargs, a cent metros tant sols, i veig un rètol que posa "rifornimento leggero" (avituallament liquid) i em llenço a ell com si fos un miratge. Tenen te calent i van abrigats fins les orelles !!.

Després del te, com els anglesos, arribo al cim, fins i tot, m'han d'ajudar aguantar la bici, axís puc fregar-me les mans a veure si encara em noto els dits.

Nava .- Realment dur, amb una pujada axis segur que donarien ganes de tornar a casa insofacto !!, be, imagino que després d'això, i amb la fred que cardava, la baixada, no?

Jordi .- Si, però la fred es el de menys, encara que es força cicable, tinc la mala llet de punxar la roda de darrera, i no em queda mes remei que baixar corrents, qualsevol es quedava a dalt reparant amb la fred que feia. Quan he reparat la roda, continuo fins al proper avituallament o com allà es diu Rifornimento (R), hi trobo mecànic i puc inflar una mica millor el neumàtic. Recordo que desprès del avituallament, varem passar pel mig d'uns carrers de poble de muntanya, amb baixada i corriols fins i tot, aixo per anar a buscar una carretera on era la segona especial.

Nava.- Com et vas trobant ?

Jordi .- . Després un port d'asfalt que sem fa etern, quan s'acaba l'asfalt, comença mes suau en terra i veig que no puc. No tiro gens, em fam mal els lumbars, em passo mes estona parant fent estiraments que pedalant. Només eren 15 kilòmetres de port, però ja en portàvem 72 a la saca i començava a notar l'esforç acumulat del dia anterior.

Una vegada a l'avituallament, dalt del port, menjo i començo a baixar una pedreria que la pedra més petita és com el puny. Amb la mala sort de tornar a punxar. Tinc que començar a posar parxes i arribar com sigui.

Nava.- Quan arribes a meta, tinc entès que "la cosa no se acaba aquí" ...

Jordi .- Si, una vegada has acabat el trajecte, et queda que anar a puesto, 10 kilòmetres mes per estirar cames i coneixer les rodalies.

Nava .- Po zi, quin mal, com estas dels lumbars, t'has recuperat als últims kilòmetres ?

Jordi .- No, em fan molt de mal, em dutxo i faig una visita al "doctore", no em puc aguantar el mal que porto a sobre.

Nava .- I la bici ?

Jordi .- Sort d'en Vicenç que em renta la bici, si es per mi, la cremo !!! Realment estic decidit a no sortir al dia següent. Abans d'anar a dormir, el Sr.- Fabrizio, ens fa l'explicació de l'etapa següent, com cada dia, aquell dia ens va fer un reconeixement del que és l'Ironbike i els seus col.laboradors.

Nava .- I a sobre aguantar la pallissa, je, je.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hasta aquí una primera parte de la entrevista, lógicamente, hay más y he pensado, conociendo a la peña lo que gusta de leer, en hacerlo en dos partes, pa que no se estresen, un saludo y hasta la próxima entrega.

PREPARANT " ELS TRAKS DEL DIABLE "

Despres de que Diumenge la sortida amb aquells animals den JOrdi Google, el putu pro xavi conchi, el ja tornem a ser pro l'Edu, el masell d'en pep, el provocador de piques en Nava i menda lerenda, ens varem cardar un pallissa de collons per aquesta muntanyes de l'ardenya. Al cap de unes cuantes hores de petiments , amb Fill de Puta i Mortirolo inclos,En Nava i en Pep , varen decidir marxar per l'hora i un, es va deixar convencer per les altres tres besties de que teniem que seguir per anar entrenant per el cap de setmana que venia als Traks del Diable.

Vaaaaaaaaaaaale vinga continuem. Resumin : a partir de LLAGOSTERA el meu pulmo dret es va quedar a baix del Vietnam i l'esquerra a dalt, despres de baixar el corriol de la passera, si van quedar els collons i a la represa a la pujada els ronyons, quant ja em pensava que s'havia acabat el martiri i no en quedaven parts del cos, despres d'esperar-me, els molt cabrons , amb recoxineo, es va decidir que anavem a buscar aigua a font picant i per corriols i el GR, cap a Romanya que hi faltava gent i corriols del pollo fins a dalt i a baix a saco paco, tonto l'ultim ,aixo si , va estar genial el ritme.

Avui, con que he començat vacances, he decidit anar a estirar cames a ritme de Traks del diable, o sigui , de trankis, que es com m'han venut la moto i de pas he anat a provar unes pistes noves que no sabia a on petaven, per acabar per Sant Baldiri , Creu Barraques, cami Roma i final feliç ( sona be aixo eehh ? ) amb el corriol del Puto Pro conchi que es guapissim. A fet un dia fantastic, hi he aprofitat per fer unes afotillus del cami romà, la casa de les Olles , que molta gent no sap ni a on es i estan farts de passar-hi i del meu casc independentista total radikal ( el fantastic model, evidenment soc jo ).

 

Espero que el temps i el fisic ens respecti el cap de setmana a Torelló , ho volem fer en tres dies, serà canyero, però espero que molt maco. Hi anirem en XAVI CONCHILLO, L'EDU AYATS, EN MANEL CASANOVAS , EN JORDI RAMOT ( WIKILOC GOOGLE ), I EN PIPO. Bons companys de fatigues i pedalades. No han pogut venir altres companys, pero un altre any serà. Salut i pedals.

 

 

L'Escoleta Btt ... al Marroc ??

 

Ara fa uns dies ens va arribar al correu de l'escoleta, el següent : L'Aris Vidal esta al Marroc, mare meva quin tio, formidable Aris i mes portant els colors de l'escoleta, ets un crack, moltes gracies de part de tots els escoleteros, desitgem que ho hagis passat d'allò mes be. Una abraçada.
Us deixem un petit escrit de L'Aris Vidal:

 

 He tingut el plaer d'acompanyar al pare en un dels seus viatges al Marroc, he carregat la BTT i l'equipació del meu estimat Escoleta i cap al Sahara s'ha dit. Pedalar per una de les primeres etapes de la Titan a Erfoud, he fet honor als nostres colors!

 

 Una experiència única la que he viscut, i per aixó us ho comparteixo.
Salut&Pedals a tots ;-)
Aris Vidal

CIRCUIT INFANTIL BTT CASTELL D'ARO FESTA MAJOR 2012

Dissabte passat es va dur a terme, un petit projecte que ja teniem el cap els de l'Escoleta l'any passat , ja que ens varen demanar si podiem fer una cursa per nens de btt , per la festa major de Castell d'Aro , a un lloc determinat i degut a problemes d'ultima hora ,

  no es va poder fer, però, ja varem començar a moure fils perquè aquest any no hi hagués problemes i a la vegada , varem aconseguir un altre lloc mes aprop del poble i que fos més pràctic, que el terreny

 de l'any passat ,tant amb infrastructura , per l'ho aprop que quedava del centre del poble , com per l'encant del lloc per fer les delicies dels nens.

 Va ser un recorregut molt i molt divertit en forma de circuit una mica pro , uns peraltes , uns dubbis, un saltet, escalonets, avituallament liquid, ombra a molt de tros dels circuit i a la vista de tots els pares i ben encintat perque fos super pro a ulls dels nens. Un dorsal i a fer voltes, amb un format no competitiu ?????

  .......... si siiiiiii , no competitiu dic, ¡¡ I UNA MEEEE !! els nanos tant de 4 anys com de 10 ¡¡ GAAAAAAAAASSSS I A FONDO !! els hi poses un dorsal i tothom per el seny. Que bé s'ho varen passar els nens, es va tenir que fer alguns canvis , a l'hora de fer les sortides, degut a que eren més dels que pensaven que vindrien, pero re que no es pogués solucionar.

 Un total d'uns 73 nens d'entre 4 i 10 anys , personalment un èxit, es varen trobar al nostre circuit provisional, que gràcies a tots els que varem col.laborar i al magnífic dia que varem tenir , encara va ajudar a que fos tot molt millor.

 Tots els nens varen tenir una mica de berenar i aigua per veure i una medalla personalitzada per l'escoleta amb la seva cinta de la senyera . Cal recordar que tota la festa era gratuita, previa inscripció una hora abans a la Plaça Poeta Sitjar.

L'ESCOLETA BTT, vol agraïr a tots els que varen ajudar , tant de la comissió de festes com d'altres clubs veins que van venir, així com al club de Santa Cristina D'aro i companys , com son els del MATXACUCA per deixar-nos els dorsals per la bicicletada. Si tot va bé, l'any vinent repetirem i mirarem de fer-ho, com a mìnim, com aquest any o millor . Siau, salut i a pedelar. l'ESCOLETA BTT.