diumenge, 21 d’octubre de 2012

IRON BIKE, continua la entrevista ...


3a tappa: Barge- Torre Pellice    95km


Nava.- Jordi no voldria ni pensar en aquest moments, desprès de 2 jornades tant i tant dures com et deuries de sentir; toquem la tercera etapa, com es presenta ...

Jordi .- Aquell mati em desperto i no les tinc totes, però li poso un parell de collons i decideixo seguir pedalant.

Nava.- La resta dels corredors com els veus ?

Jordi .- Tothom, a la sortida, té unes cares de cansament que són dignes de veure, encara que jo no em veig la meva.

Nava .- Quina estratègia tens per la 3a etapa, dintre de les teves possibilitats, es clar?

Jordi .- Aquesta vegada he dedicit agafar-mo amb més calma, he d'acabar com sigui.

Nava .- Expliquem una mica l'etapa ...

Jordi.- Fem un petit bucle, 10 kilòmetres de pujada i llavors baixar al poble d'on hem sortit. Els acompanyants dels corredors i gent del poble animen molt al passar per l'avituallament. Això em dóna més ànims per seguir. A la sortida del poble, comença el port important del dia. M'enganxo amb un noi que porta un ritme interessant, en Carlos, i m'entres xerrem van passant kilòmetres i anem fent el recorregut més agradable.


Nava .- I el terreny, com es?

Jordi .- Molta pista, fins que decideixen fer-nos passar pel territori de les vaques, que com va essent normal hem de patejar. Arribarem a un "rifornimento" a 1531 metres i des d'allà divisem l'altre costat de muntanyes, on hem d'anar. Som-hi que ve de baixada! Sento un sorroll no gaire maco, els pinyons del canvi tenen joc ! però no estan fluixos, uff. Anem fent fins el proper "rifornimento" i el mecànic de la cursa repara el problema. La pujada següent  no s'acaba mai 1700mts en 15kms. Quan estem en els 25 kms finals ens adonem que si no apretem arribarem fora de temps. Aquell dia ens sobren 4 mins. Gràcies Carlos!
Al poble on arribem hem d'acampar en mig d'uns herbots darrera el pavelló , perquè a dins ja és ple de tendes.
 Dutxa i sopar, un bon plat de macarrons i llom guisat, poma i gofre. M'he n'emporto un bon tros per a mitja nit. I a dormir que ja es tard. És el millor moment del dia!


Nava .- Et veig molt emocionat, veig que aquesta etapa, estas acabàs content, llàstima, penso per lo dolent de acabar les curses i no tenir un llit on ficar-te, crec que deu ser el pitjor, però continuem, que tenim molt encara que explicar, i es la teva no la meva opinió el que comte, la quarta etapa.

4a tappa: Torre Pellice-Pramollo 100km


Nava .- Sensacions al començament de la etapa central, podríem dir, com et veus a la sortida ...

Jordi .- La sortida, be, semble que ens esperem uns als altres, ningú te pressa, i la qüestió, crec que deu ser acabar, al menys la meva si. Trobo al company Carlos, l'altre etapa varem acabar junts, però aquesta vegada no serà igual, ja que te problemes al genoll i ell decideix anar al seu ritme i em diu que jo vagi al meu.
Comencem, corriol de pujada, no passen ni las vaques. A dalt de tot un "rifornimento" neutralitzat durant 15 minuts. Ja, ja, ja, ja fan fora en Viçens, que porta massa estona i consumeix molt. Una trialera que no es baixa, una pujada ciclable i camins de muntanya que no s'acaben mai, ni a peu, ni en bici.
Després varem puja una pista de pedres que és més llarga que un dia sense pa, sobre tot quan no tenia ja, res que menja.

Nava .- Desprès arribes al avituallament, com estas?

Jordi .- Arribo molt cansant, veig que molts companys avui tenen prou, i decideixen retirar-se, es duríssim, quan estic menjant, em diuen que m'espavili, que i vaig molt just de temps, tot aixo al kilòmetre 55. Tinc que posar el directe i pujar un pic de muntanya, el Colle Cialacia, que el faig caminant.

Nava .- Imagino el Camí ... ple de pedres no?

Jordi .- Exacte, uff, edemes son pedres molt grans, arribo i ha baixar-lo molt depresa, fins arribar un bike park, jugar una estona sense parar de pedalar i pedalar.
Arribo a un control on em diuen .- noi s'ha acabat l'etapa d'avui per tu.
Ein ?? em quedo trastornat. El tram que quedava per acabar es feia menys o mes en trres hores i a mi em quedaban dues per acabar dins el temps establer, o sigui que ... "fragoneta" de la organització i cap el campament, gràcies a deu quels va parir, no podia mes. Quan sóc a lloc espero el company Viçens que arribi i m'expliqui el que m´he estalviat !! El sopar del dia està molt bé, i això d'arribar un xic aviat també.


Nava .- Te crec, com afrontar el final del dia?

Jordi .- . Demà descansaré perquè ja no puc ser "finisser"i edemes,  necessito reposar i menjar extra.

Nava .- Fem un petir descáns i continuem, veu aigua, que veig que encará et dura el patiment, je, je, je.

Bueno, creo que queda claro, que esta prueba, no es apta para cualquiera, las vivencias de un participante como Jordi, nos muestran, características vitales como la recuperación diaria, intentar levantarte lo más descansado posible, bien alimentado y convivir con los dolores del cuerpo, durante las etapas largas i duras, que preceden a esta prueba. La parte psicológica es parte muy fundamental, quizá hasta más que la física. Las etapas son extremas, en cuanto al valor físico  pero extremadamente bestial en el psíquico  los momentos de abandonar, son el orden del día, acabar una etapa es ya un reto, no me imagino hacer 7 seguidas y de postre un prólogo.

Las etapas se mueven entre las seis y once horas de pedaleo, con desniveles brutales, además acompañados de un sistema de clasificación muy diferente a lo que podemos estar acostumbrados y hay que aceptarlo, aunque se comenta que es algo lioso de comprender. Aquí no valen los tiempos, va por puntos y además los puntos son tramos especiales o partes cronometradas, no todos los kilómetros cuentan igual. Además, si te retiras o no sales a veces tienes menos sanción que si acabas en el tiempo.

Toda esta información la saco, lógicamente de Internet, varios compañeros que han pasado las mil y unas como Jordi, a los cuales se les agradece que expliquen estas hazañas. Así nos damos cuenta de lo que, a veces, somos capaces de soportar.

Bueno, continuem ...

5a tappa Pramollo-Refugio Selleries



Nava .- Com deies, aquesta vegada et quedes al poble, no surts, com te sents ?

Jordi .- La veritat ? és fantàstic !! aixo de no tenir que aixecar-se, recollir i menjar depresa, uff que be. Avui recullo les tendes dels companys, les carrego al cotxe i desperto en Puça. Anem a esmorzar a un bar, encara que jo ja era la segona vegada en menys de dos hores, i amb aquestes, que marxem per veure passar els corredors per els trams interessants.

Nava .- Desprès?

Jordi .- Pugem al Refugio Selleries, i muntem les tendes per els companys. Podem menjar sense pressa, i veure com arriben corredors i en Viçens, que  fa cara de cansat. Com que hi ha un xic de temps repassem les bicis. Avui cerveseta i a sopar aviat. No hi ha gaire espai per acampar i moltes tendes no els separa ni un pam entre elles. Però dormim a més de 2000mts. d'alçada.

Nava .- No gaire que explicar d'una etapa, que et serveis al menys, per descansar i afrontar la resta, una mica més reposat, al menys mentalment.
Afrontem la sexta etapa, que després de un dia de descans, no te despercidi ...

6a tappa.  Refugio Selleries- Sestriere


Nava .- Imagino que las 8 del mati, com sempre, comença la sortida, es axis ?

Jordi .- Ho vas agafant, la gent fa cara de estar molt cansats i sembla que no hi vulguin posar gaire ganes, una vegada en ruta no em  costa gaire atrapar-los, es nota que va be aixo de descansar. Una preocupació, el repàs de ahir vespre no ha funcionat gaire bé, uff, el nucli de la roda de darrera, va més malament que abans, se'm bloqueja contínuament i no puc deixar de pedalar o surt la cadena. Tot i el problema continuo la cursa.

Nava .- Com va la marxa ?

Jordi .- Creuem un poble molt petit, tot fent una pista romana amb molta pedra, fa zigasagues i baixa molt, trobo ha molta gent preguntat a l'organització, com si algun lio s'estigues muntant. Ens em saltat un tram d'escales cronometrat, ja comencem be!!. Amb els companys que vaig , seguim endavant, ja ens penalitzaran.
Una mica mes endavant, un company punxa roda i mentre repara arriba tot disparat en Jordi Falgueres ens confirma que si ens em deixat aquest tram i tindrem que anar a fer-ho. M'entrés que anem a buscar-lo, a la vora del riu,  jo també punxo, reparar i fer-ne avia cap un remuntadors que ens portarien a pues-to. Que be, una vegada als remuntadors, em dono que aquest son oberts, la primera vegada que pujo, es fantàstics, no pedalo i puc descansar, je, je.
Quan baixem dels remuntadors baixem pista d'esquí i anem a uns altres remuntadors, aquest són de cabina, allà trobem un avituallament, de conya abans de pujar, menjar alguna cosa.
Una vegada a dalt, fem tota una baixada d'esquí amb terreny i pendents importants. En Jordi Falguere, que va per davant, no em veu i desapareix. Molta sort la meva, torno a punxar, no em queden mes cambres totes estan punxades, els parxes ja passen de mi, no enganxen. Menys mal que alguns companys em deixen una càmera i edemes en foten una ma a reparar. En aquestes que veus com t'avancen una quantitat de gent que ja avies tingut que avançar, es lo que hi ha.


Nava .- Deu ni do, escolta i en Vicens com li va? Saps alguna cosa?

Jordi .- Precisament, als pocs minuts de tota aquesta moguda, arriba en Vicens i marxem tot junts fins abaix de tot. Creuem uns camps per el mig, cosa molt xunga i anem a uns corriols on trobem a la segona Femina !! lesionada del turmell (Ada Xinxo), no mes podem que donar ànims, mala sort.
Arribarem a proper control de avituallament, ho fem saber al metge motoritzat, ja esta al cas, però coses de la vida, te la moto trencada, au va.
Continuem, amb en Vicens, després de menjar i veure alguna cosa, comença un tram cronometrat, "El Chaberton", aixo pinta llarg i ens posem còmodes fins al punt de treure roba i tot. Un xic més amunt, un senyor amb una mànega dona aigua a qui vulgui, te una palangana enorme i en Vicens no es talla i posa els peus dintre, ja, ja, ja, aixo es retorna a la vida.

Nava .- (No pregunto deixo que segueixi, es veu que esta vivint el tema).


Jordi .- Seguim i la cosa es complica cada cop més, el camí és més dret i menys ciclable, ja no es veu vegetació, però si comença a veure's neu. Quan comencem a caminar queda una bona estona per arribar a dalt. Entre vària gent que ens avança  passa un noi de Canàries, que és atleta d´ultrafons i canvia unes paraules amb en Viçens. Jo pregunto. ¿Qué dices de sufrimiento? Ell respon ¡Capacidad de sufrimiento¡ Aquestes paraules em fam reaccionar. Poso tot el que puc de força per arribar a dalt darrera d´aquell atleta, hi anar repetint "capacidad de sufrimiento" . En aquestes que comença a canviar el temps i ja veus tothom posant-se el paravent i aguantat la bici. S´ha girat una tempesta i comença a ploure aigua neu i vent (com pica l´aigua neu a la pell). Un moment de dubte, però amunt, que se'n va en "capacidad de sufrimiento". Quan arribo a dalt, la tempesta ja ha parat, ha durat uns 20mins.A l'avituallament, espero en Vicens i baixem tots dos avall fent dreceres. Resulta que hem pujat per la cara bona i aquesta és més curta però s'ha de baixar per on puguis perquè no hi ha cap mena de traçada. Planegem per pistes ràpides i corriols i quan s'acaba un d'aquest corriols, que comença a haver-hi civilització, salto un marge amb aterratge forçat per terra i roda de davat punxada. Reparo com puc i marxem.En el següent Avituallament  trobem uns companys de Madrid, que en el mateix lloc, ha aterrat pitjor i s'ha fet un tall als bessons de la cama dreta.

 Nava .- Collons con la etapa !! poder la mes dura de totes, vols fer un descans ?

Jordi .- No, continuo.

Nava .- ?¿


Jordi .- El tram que ens queda és molt maco per anar d'excursió a peu, baixar escalons estrets i girar posant la bici dreta. A baix de tot, un riu i passarel·les de fusta i sobre nostre un pont penjat de cables, a una alçada de 5m. fem uns 2kms  i sortim a la ctra. El company renega molt. Esta cansat de tants dies de cursa (ell no ha descansat com altres). Una mica de ctra i tornem a camins. En una baixada força normal torno a punxar i ell desapareix, quan ens tornem a trobar, m´espera en el remuntador del matí. Pujar i a dalt fem uns quants corriols petits per trobar-nos un noi del nostre país. Està de vacances. Ens acompanya una estona amb una bici de lloguer i nosaltres li fem cinc cèntims de la proba de btt que estem patint. Per fi arribem per asfalt al poble on dormirem avui en el pavelló municipal.. sopar aviat. No hi ha gaire espai per acampar i moltes tendes no els separa ni un pam entre elles. Però dormim a més de 2000mts. d'alçada.

Nava .- Fora bromes, em faig una petita idea del "peazo" sofriment que es pot arribar a tenir amb aquestes histories, deu meu, l'Ada, impressionant, es digne d'aquesta noia, acabar amb un peu inflat i amb molt mala pinta, des-de aquí, la nostra enhorabona de part de tots els escoleteros, esta clar que aquesta curse no esta feta per tothom i ja hos puc dir que sou uns herois, nois.
Acabem Jordi, setena etapa i última, pensava que no arribàvem mai, je, je.

7ª tappa  Sestriere- Sauce D'Oulx


Nava.- Tu mateix, avanti !!

Jordi .- Avui comença el dia plovent. No tinc ganes de sortir, però em deixo convèncer per un noi  que es va dislocar l´hombro.
A la sortida  m´espera en Jordi Falgueres, hi anem junts a buscar els remuntadors de cabina. Ens toca fer uns descens cronometrat, Ens ho passem pipa baixant, plovent i avançant gent amb més cervell.  Abaix ens rentem la cara i ulls en una font. No tinc que esforçar-me gaire per enganyar-lo i que segueixi el que queda d' etapa. Anem junts molta estona, arribem primers a l'avituallament fem una baixada de corriols ràpida i en el canvi de nivell, cadena trencada. Ens avança el primer veterà. Reparo en un plis plas i a per el veterà. El tenim en el punt de mira, però no es correcte adelentar a un "pro" així que darrera d´ell a una distancia correcte desfruitem d'uns camins molt macos a un ritme elevat.

Nava .- Ja et recordaré jo quan sortim que no em tens que avaçar, soc un pro, jejeje. Continua.

Jordi.- Passem per el mateix camí de graves que ahir. Anem a parar al mateix avituallament especial d´ahir. A la pujada ell m´espera fins que l´adelanta l´Anglès, es coneixen i marxen junts (ja n'estranyava que es quedés). Es llarga però se, que es l´últim dia i és més curt . A tres quarts parts m´adelanta el "Chec" guanyador de l ´Ironbike. En  arribar a dalt ,ells ja marxen de l'avituallament, menjo  i veig passar Milton Ramos, sense repostar ni res. M´ espavilo a veure si puc seguir la flaira i només aconsegueixo revolcar-me per el bosc(encara estic adolorit). A mig camí em trobo un que esta  perdut  i junts baixem tot el que queda. A la pujada de terra, com va essent habitual, em deixa enrrera. Tampoc l'entenia no sé que tenia a la boca! anglès? Faig els quilometres restants al meu ritme i entro el poble de final de finals en pujada asfaltada i forçant per que no m'atrapi cap. Allà i ha un circ muntat amb música, càmera, espectadors i en Fabrizio al mig de tot.
Quan arribes, en Fabrizio et crida pel nom i nacionalitat. I si li bé de gust et pregunta quelcom.
Una supercarpa per dinar i entrega de premis als "finisher".

Nava .- Encara que no siguessis finisher oficialment, per tot nosaltres si que ho ets, compte am aixo, que et quedi clar que has portat molt dignament el teu esforç per terras italianas, i et mereixes tots el premis del mont, no mes per fer el que vas fer.
/Aplausos)

Nava.- Imagino que la marxa cap a la civilització, una vegada acabada la cursa ...
 Jordi .- A partir d'aquí, cadascú s'ha d'espavilar amb els seus trapaus i marxar quan i com vulgui.

Nava .- Collonut, unes ultimes paraules?

Jordi.- Això és el recorregut de l´Ironbike, vist amb els meus ulls.
Una experiència positiva, i un desgast físic enorme.

Nava .- Be, (una abraçada), et felicito, campió. Fins la propera.

Jordi .- Queeeeeeee!!!!!

The end.

Aquesta foto, per a tu Jordi, espero que t'agradi.


Unos enlaces de compañeros:
Blog de Xavi
Blog Salutirauxa (Ada i Santi)

2 comentaris:

xavi ha dit...

Jordi com et vaig dir, em trec el barret pel que vas fer, pit i cullons, sí senyor.

Ada ha dit...

Molt bona l'entrevista, no l'hem descobert fins ara! El Jordi només s'ha deixat de dir una cosa, els paisatges per on et vas desgastant són brutals!! Una abraçada per tots!