dissabte, 30 de juliol del 2011

Demà al mati, al loro !! Castell d'Aro 8:30

Castell d'Aro 1968 Estació de tren.

Be, el que s'ha dit, demà a Castell d'Aro, a la locomotora del carrilet, a les 8:30 am. Aquest camvi es fa, primer per que me surt dels dellonsis, segon per qüestions de feina del senyor Pipo, i tercer i per últim, per que també mola canviar de lloc, a vegades.
La sortida, com sempre, 4 hores per davant segures, o sigui, que ja li podeu dir a la dona que arribareu tocant la una del migdia, ok ?
Per cert aquesta vegada vindrà en Santi (Mosso), Santi si pot ser no marxis al mig del recorregut, amb la excusa de la platja que esta molt vista, canvia de estratègia, val ?
Per demà, estan assegurades presencies com Xavi González, Santi Betrian, Manel Casanovas, Pipo i Nava.
Estem esperant respostes del mariquilla del Angel y d'en Mont, a veure que. Per cert Xavi Gimeno, algu ho havia de dir, on collons peta i per últim, Pep tornà que las sortides sense tu son molt descafeïnades, je, je, je.

Fins demà escoleteros !!!

dimecres, 27 de juliol del 2011

Diumenge 24 Juliol 2011; apa va !! ningú entrena ?


Valgui la redundància, i sense deixa de costat la paraula entrenament, estem predestinats al llarg de la nostra vida ciclista, a repetir assíduament, o a sentir, aquesta que diu ... jo no entreno, aquesta setmana he entrenat poc, no he tingut temps de entrenar, fa tres mesos que no entreno, etc, etc, etc, i que mes, si al cap i a la fi, que mes dóna, el privilegi del entrenament en bicicleta, tal i com alguns de nosaltres ens dediquem, esta predestinat a uns quants deus del Olimpo, que gracies al temps que disposen poden tenir la sort, de poder sortir a entrenar i per aquesta raó, els diumenges, existeixen diferencies entre nosaltres, per mes que alguns adoptin la estratègia de ser un superheroi, per que vaig davant de tothom i no surto de casa, au va !!
Amb aquest entrant he volgut deixa clar algunes coses referents als principis humans, mes que res, de la eterna majoria de les persones, o sigui la "puta mania de preguntar sempre el mateix", però, semble que com algunes altres coses que no tenen cabuda, aquesta, si que en te, i costarà de sortir del argot ciclista, per a mi, que es quedi i no marxi, el per que ... fàcil, te morbositat, i això als temps que corren, es ben acceptat.

Quan vaig arribar a pues-to, desprès de tenir un retràs, per culpa del coixí de anar a dormir, vaig trobar un grup de ciclistes, amics per suposat, però d'un alt nivell, que predestinava que patiria abans de temps, aquest, amb formes i siluetes fetes per aquest esport i foses amb el quadre de la bici, formant la perfecció, em deixava caure un grup de saliva cap als budells, o sigui un GLUPS que em tenia mig acollonit, i mes, quan intentava buscar entre la multitud, algú que sigues com a mínim del meu estat físic, com aquell que ara es farta de buscar feina, no vaig trobar a ningú amb les característiques, per al menys tenir una mica de contacte a la part de darrera, que es la que últimament em vaig agafant lloc quan sortim. Sense tenir gaire idees de per on podria anar la sortida, em vaig encomanar als deus, i si mes no, sabia que gracies a la meva raça, costaria molt doblegar-me.
Santa Cristina d'Aro, testimoni des de fa temps de les nostres sortides, va ser el punt de començament, amb un enganyós carrilet, que feia que el grup, com sempre s'estires i contant com a màxim en fila de tres, iniciarem uns del ritus que de segur, tothom ho deu fer, hi es parlar amb els companys al començament, de coses en general, abans de donar-nos tots el pals possibles a la sortida. Un carrilet enganyós, per que va durar molt poc, ja que ràpidament, el senyor Pipo, amb ganes de gresca, des de el darrere, com es habitual en ell, va cridar un "a la dreta", que ens va posar les piles ven aviat. Pujadeta va vaixadeta ve, ens varem encarar per el carril, no mes de dos kilòmetres però alternant totes las putas pujades i baixades del carril, amb aquest escalfament, us ho ven asseguro, que varem fer poder, el millor escalfament de fa unes quantes dècades, ja que de segur que gracies al meu ritme i al d'en Xavi Gonzalez, que va molt be per aquestes condicions, no ens varem passar de rosque al principi de la sortida i es de agrair, per que desprès tots els excessos passen factura.
No tinc gaires ganes de entrar en polèmiques, però ... us he de dir que el senyor Pipo es va portar a uns nous corriols, "vellos pero bestias" aquest, enterrats a les entranyes del carrilet, molt a la vora de aquest, però possiblement amagats a les possibilitats del globero del carrilet (disculpin); ens va portar a posteriors relats, podríem dir ... Malastruc, tothom ho sap el que vol dir, i sense voler profunditzar amb el tema, vaig poder veure com Pipo va mantenir una discussió amb el personatge en funció, i desprès de uns minuts, Pipo es va estrallar contra un arbre. Es clar, vaig pensar, ja esta, una altre vegada, la historia es repeteix, però aquesta vegada ... i una merda el Malastruc, aquest en Pipo que semble que te 15 anys i es va llançar per una baixada tècnica, seca i amb revolt sense peralte inclòs, que va fer que la roda del davant digues que ja era hora de que algú passes per davant seu, el escollit, el senyor Pipo, que amb el cos que ha construït a la vora dels anys, ho va pagar amb un petit arbre, que ha dies d'avui encarà te les lletres de escoleta del mallot gravades al seu tronc. Per tant, aquesta vegada, deixarem que sigui el cap del senyor Pipo el culpable de l'hòstia que es va cardar. Per cert, el senyor Mont fa ser el que va fer la tasca de Notari, ja que quan tothom, després de veure l'hòstia del senyor Pipo, baixava de la bici a peu, aquest fa reafirma que la baixada era complicada, i se la va fotre al mateix lloc que el nostre pecident. Je, je, je, si es que som com nens !!! (de aquí l'escoleta, es clar). Sense mes imprevists, encarem el carril i dirigim el exercit fins una pujada que hi queda a vora del llac dels cisnes, es clar, no sabeu on es, lògic, aquest es un lloc, o millor dit, peazo bujero, on acumulen una quantitat de aigua brutal i nosaltres li diem aixis, esta a prop del carril a ma dreta, abans de pujar la pujada de l'elou, quicir, ande iva ... um ... pos eso, una vegada aprop el furat d'aigua, encarem una pujadeta fins arribar a prop de la carretera de Panedes, i des de allà, varem anar fent i fent kilòmetres. La veritat que en el dia d'avui, el temps acompanyava, com últimament, per desgracia de molts, per anar en bici, fa un temps de conya, no axis per la feina, que hi farem. El ambient, molt guapo, el senyor Marc Garcia, a vegades, tenia principis de atacs de frikindance, ja que de cop i volta, sortia amb la cançó del estiu i es marcava, un ball al cim de la bici, també tinc que dir que jo el seguia, es lo que hay !! ens ho estàvem passant molt i molt be, fent bromes i tal i tal, fins que arribarem a una pujadeta, maden in Pipo, que va fer que ens posesim tots les piles, ara mateix quasi-be ni men recordo on collons petava, per que vaig tenir que tirar de les reserves de grasses per afrontar amb garanties la pujada. Aquesta ens va portar aprop, crec que del Poblat Ibèric de Cassa i des de allà, varem anar a buscar una baixada que ens porta a prop la pujada de pista que hi va petar a els Metges, una altre desgast de grasses importants, per que amb la pila de kilòmetres que portàvem, els que mai entrenen varen començar a tirar com a boixos, i començarem a tenir les primeres trencades del escamot, per una banda, el Inox, Xavi Gonzalez i Xavi Conchillo, el senyor Mont i el senyor Pipo, varen trencant la pauta de passejada que portàvem, atacant vil ment al grup, nostre Marc García, va començar a patir el mal d'alçada, per dir alguna cosa, i se li va treure fins las ganes de cantar o ballar, i que dir d'en Xavi Gimeno, res ... ell i jo, amb un ritme forjat amb un pacte de senyors, arribarem a dalt, demanant el temps, aixo si, tampoc ens varen deixar tant, que també entrenem, menys però també entrenem.
Des de allà fins Puig d'Arques i baixada que te crio, per un munt de corriols pedregosos, fins arribar a la Bisbal, si me saltat tot el tros, llarg de collons per que si no acabaria el pròxim any, he de dir, que un espectacle total, un recorregut molt guapo, aixo si, amb molta dificultat tècnica i possiblement alguna part perillosa, però acollonanta. Amb això, ens plantem aprop de la Bisbal, i comencem a pujar una altre vagada però, per la part paral·lela a la carretera de la ganga que ens porta fins a dalt de la pujada de la ganga. Des de allà fins Calonge, pujada de Sant Marc a Platja d'Aro i cap a casa. Joder !! sortida de 70 kilòmetres i unes 4:30 hores de "pedalada", hay queda eso, que per anar uns quants que no entrenen no esta res malament.
He de dir, que me he saltat la mitat del recorregut, per que francament, portava una santa hòstia a sobre, que no me aguantava, em vaig quedar sense aigua i els maricons dels meus companys no em varen ni oferir, aixo es el que passa per anar han tan de pro, je, je, je.
Aquest diumenge mes encarà, edemes, ja ha vingut en Pep, que ha estat entrenant a Le France, si, uns entrenaments especials, no se de que van, però es veu que es d'alguna cosa referent a convidar el esforç del moment sense perdre carbohidrats, una novetat !! (carro de palomitas).
Be, no trec mes temps, millor dit si em deixes dos segons et diré, que estic preparant una entrevista sobre un gran campió, ja retirat, que es diu, Pere Carrera, ara es dedica a unes altres coses, esta ficat al senat, i li agrada parlar molt i molt sobre assumptes relacionats sobre el ciclisme, però ... primer li farem la entrevista i un altre dia el presento, gracies.
Una abraçada.

Pd.- avui només surto jo a la foto, els que hi varen estar a la sortida, ja tenen una idea de per que, ale agur.

dissabte, 23 de juliol del 2011

Sortida Diumenge 24 de Juliol


Aquest Diumenge a la BP de Santa Cristina a les 8:00 AM, recorregut com sempre 4 hores aprox. amb les seves adversitats.
Probablement tindrem un dia collonut per anar en btt, impensable amb aquest temps del any, dia de estat serè, pocs núvols i sense vent, aixo si, calor en farà, encara que mes passable que si fotes un sol aclaparador.
La sortida, esta pensada per la part de les Gabarres, amb un començament de quilometrada fins arribar a una "pujadeta" que el pecident ens te guardada, aprop el poblat Ibèric de Cassa de la Selva, el reste del recorregut el deixarem a la carta, que es mes car que el menú, ok?
Pues me vallan engrasando las cadenas que mañana hay juerga, fins demà !!

Pd.- ja cal que millori el temps per el be de tots els que treballem a la costa, glups !!

dijous, 21 de juliol del 2011

Clasificacions de la Marxa de Vilaür y Trail Andorra


Vilaür
Marxa Llarga
Marxa Curta

Aprofito la avinentesa per comunicar els últims resultats aconseguits pels nostres corredors de l'escoleta tant de Btt con de Trail.

Andorra
Trail 35 Km 2500 positius i 3300 de baixada
Jordi Ramot C.E. Escoleta Btt 2º posició de 175 finishers
Manel Casanovas C.E. Escoleta Btt 8º posició de 175 finishers 230 participants
Marxa de Vilaür 37 km
9º posició Jordi Paradeda (Pipo)
11ª posició Antoni Navarro (Nava)

Que nos tamos tan mal !!!!!

dimecres, 20 de juliol del 2011

Marxa de Vilaür, nos tamos tan mal !!

Carretera de Verges dirección Figueres, Pipo me comenta ande cojones esta la carretera de Viladamat y ante mi se yace un interrogante, pos no se, la verdad, Pipo hacía como unos 10 años que no andaba por esos territorios y claro con la carretera esta nueva que nos han puesto como que íbamos más perdidos que el alambre del pan Bimbo, total, que ha esas y después de redirigir el camino unas cuantas veces, encontramos ese cartel que normalmente ponen para que lo veas y ese preciso día, esta escondido, sin saber como ni "porque" ese día nadie lo ve. Con suerte y después de pasar algo de nervios por la situación y porque se nos echaba la hora de la salida encima, encaramos, con suerte, el camino, ante tanto descontrol pues lo normal ... Nava .- Pipo para ande puedas que la cosa esta muy mal; Pipo .- Collons Nava ara tenim que parar, que passa ??; Nava .- Me cago !!, rápidamente y dando un volantazo más propio de un corredor de rally, me puso en la cuneta y casi con la puerta abierta por radio control, me encontré corriendo campo a través buscando el sitio más propio para uno de los oficios más antiguos que hay, y que me digan lo que quieran, que abans de anar a cardar no hi ha res com na a cagar !!. Con precisión y mientras corría me deshacía de la ropa que molestaba para el evento, de golpe y porrazo y dando rienda suelta a mi aparato respiratorio detecte un olor a menta que me atrajo más de lo normal, y si, girando toda mi maquinaria hacia el lugar detectado, me di cuenta de que además estaba provisto de un par de árboles que daban protección, allí asenté todo lo bueno de mi ser y con el olor a menta, me dispuse al momento glorioso. Bien, hast
a aquí, ya vale, la verdad es que es de buen ciclista saber los apretones que nos dan antes de las carreras y lógicamente, pensé que os veríais identificados; al volver, divise a Pipo como disfrutaba de un suculento plátano, y estaba más calmado, yo al igual también, con el camino por el derecho y las cositas bien echas, nos dirigimos a Vilaür.

Vilaür

Ambiente genial rodeaba la zona de parking de este hermoso pueblo, pequeño pero coqueto, al entrar en la zona de "deje usted el coche ande quiera", divisamos a lo lejos una multitud, que a nuestros ojos eran conocidos, los TotGas, dicho así parece más que anuncio el nombre de cuatro macarras que van en moto, pero no, son los compañeros del club vecino, que como bien sabíamos, asistirían con toda la artillería, sin llegar al abrazo, y sin mariconadas, nos saludamos e intercambiamos cuatro pesares antes de la salida, club amigo y simpático para nosotros los escoleteros, deseábamos suerte a nuestros compañeros.

Inscripciones rápidas y sin tonterías, buena organización, y claro, debido al contratiempo, pues eso sin tiempo de calentar, pero para que ??? si esto es una marxa !! si claro, y una merda !!, dejaremos claro una cosa, a una marxa, pues va quien quiere no ?? pues del mismo modo que va quien quiere, que yo sepa hace lo que quiere y se es libre de ir como se quiera, por que si no, oye, atamos las bicis con una cuerda y nos ponemos el cassete de verano azul y ala tira pa lante !! bien, pues guerra total !!! logrando alcanzar los primeros puestos del globo de salida y más frios que los invitados de la comunión de Pingu, Pipo se refería a mi ser con voz de preocupación, Nava no me salgas a toda hostia, vamos a calentar mientras que salimos, y yo con voz de niño pequeño le conteste valeeeee !!, lógica"mente" mi mente estaba en otro sitio, solo pensaba en lo que tenía por delante, y que como siempre, el domingo me lo iba a pasar en casa con los dolores clásicos, pues eso, dolores de un domingo después de la paliza de ir en bici.
El petardo de salida, se vio retraído por nuestro ya conocido señor Moradell, que sin pensarlo arranco el micrófono de las manos de la organización y solo le falto cantar Bailar Pegados, sin más se dio la vuelta e invito a los allí asistentes a lograr una foto para la prosperidad y claro, no les íbamos a pasar por encima, después de unos minutos transcurridos de cronometro, la salida.
La verdad, pues que nos lo tomamos bien, deprisa pero sin correr, que como se entiende esto ? pues fácil, hay veces que al salir uno pierde los calcetines y parte de la dignidad, ya que al cabo de un rato no vales para nada por salir ciego perdido, nos referimos a salir a buen ritmo y sin pausas, pero manteniendo un ritmo cardíaco idóneo para no reventar a los cinco minutos. Así, Pipo y yo, como si de una parejita de fin de semana se tratara, iniciábamos el recorrido, y sin saber lo que encontraríamos, pues la verdad, encontramos una marcha muy bien organizada, marcada y divertida, de un sube y baja constante, ya que este perfil no tenía grandes desniveles, pero ... mantenía constantes las pulsaciones, ya que no entendía de relajación, subidas rápidas, pero bajadas más de lo mismo, sin excesiva demanda de técnica, pero envuelta de hermosura por constantes corriols que hacían de esta una entretenida marcha. Muy por la mitad de esta, encontramos una sorpresa, muy bien propuesta por la organización y agradecida por los bikers, el rio Fluvià, nada un rio de pasar por casa, collons !! cuando me dio por levantar la cabeza y ver que mirando a través de la figura de Pipo, que la tenia delante, divisaba agua por todos lados, madre mía, no me digas que hay que cruzar este "peazo" rio !! por una vez más, me vi como en la Tramun del año 2010, que casi nos encadenan para poder atravesar lo, pero no, después de andar un kilómetro bordeando a este, las cintas indicaban que había llegado la hora de entra en el. Al principio nos tapaba las zapatillas y algo de espinilla ... bien casi terminamos con el agua en los pezones, je, je, je, no tanto, digamos que hasta las partes intimas, que bien, un refrescón muy guapo y bien acogido, eso si, corría algo de corriente, pero se podía pasar muy bien, un 10 a la organización. Durante la marcha mantuvimos un nivel de competición alto, lo digo así por que parece más pro, la verdad es que Pipo estuvo tirando del carro y yo mantuve el tipo todo lo que pude, hubo momentos que llegue al éxtasis deportivo con algunos que otros gemidos con altos contenidos eróticos debido al esfuerzo, pero valió la pena. A parte de tomar la marcha a buen ritmo, tuvimos tiempo para todo, disfrutamos de esta marcha, tanto por el paisaje, como por la parte de corriols que tanto nos gustan a los escoleteros. Al final, pues hicimos un tiempo de 1:49:00 aprox. que creo que nos situó entre los veinte primeros, nos tamos tan mal !! de unos 150 participantes y 37 kilómetros de recorrido.
Otra de las partes muy a destacar, fue cuando llegamos a meta, Pipo apretó en los últimos kilómetros haciendo que mi menstruación se acelerara y sangrará antes de tiempo, o sea que me quede atrás, sacándome algún que otro minutillo, esto hizo que al llegar a meta, se me notase en la cara, el sufrimiento adquirido y algunos me preguntaron aquello que siempre se pregunta ... a sido dura ?? Po zi. Si todo lo que se hace deprisa y corriendo, se hace duro, aún desconozco alguna marcha o carrera que no se me haya echo dura, y eso corresponde, a que uno se lo toma, como hay que tomarlo, que collons !! Por cierto, al acabar, Pipo, esta vez, casi me tubo que llamar la atención ya que arrase papeando y bebiendo, ademas de una camiseta muy guapa, estos de Vilaür no se estuvieron de historias y prepararon un buen tiberi para todos, sandia, melón, galletas, bocata, etc, etc, bravisimo !!
Bueno, con una sonrisa cada uno nos fuimos para casa, disfrutando de un día de btt estupendo y acompañado por un tiempo ejemplar, nublado y caluroso. Un saludo y hasta la próxima.

dissabte, 16 de juliol del 2011

Cap a Vilaür !!

Espi, corredor de l'escoleta btt.

De moment tres components de l'escoleta marxen cap a la IV Marxa Popular BTT de Vilaür, Pipo, Nava i Espi, esperem i desitgem molta sort a els nostres companys, que gaudiu molt de aquesta marxa !!
Esta clar que aquesta vegada la escoleta te clares les idees sobre la tàctica a utilitzar no mes tenim que veure quins corredors i van, Nava encar-gat de taponar als corredors a la sortida, no mes s'ha de estar quiet, si fa falta un últim reforç que pot baixar de la bici en un moment donat en Pipo i com a traca final i per marxa sol fins la meta, el nostre màxim exponent, l'Espi, que de segur posarà una mica de grana aquesta marxa, fora broma, a gaudir d'un dia de btt i esperem que el temps en respecti, al menys fins arribar a casa. Un petonet mariquilles !!!

dilluns, 11 de juliol del 2011

Diumenge 10 de Juliol del 2011, Malastruc !!!

Definim Malastruc ... en castellà gafe, aixo per el que no ho sabia, jo ho desconeixia, desconeixia el significat de la paraula, i poder també que entre nosaltres i podia cabre la possibilitat de tenir un company que portes una "mica" de mala sort, la historia que relatem es apta per a qualsevol edat i públic, però em veig obligat a mantenir el nom del company en l'anonimat ja que aquest, en el seu dia, ja em va avisar que no li agradava gaire sortir en segons que llocs i es clar, estic cagat, no mes faltaria que descarregues tota la seva força Malastruga i em passes alguna cosa, deu no ho vulgui.
Estarem d'acord, els presents a la sortida, de segur, que al final del relat, tindrem que pensar detingudament, en fer alguna cosa al referent, jo he pensant el següent ... crec, que com es un bon company (quan esta callat), tenim que corra aquest riscos, crec que per davant de tot tenim que tenir companyerisme, no ho penseu també, nois ? al final, als comentaris podem comentar-ho.

Aquí la història ....

Corre l'any 2011 d.c. i uns quants més ... aprop del baix Empordà, lloc de trobada d'uns que es fan dir Escoleta Btt, Pipo, Jordi Mont, Santi Mosso, Climent, Xavi Conchillo, Pep Ribas, Angel Pajares, Daniel Romera i Nava. Les vuit en punt del matí, temperatura ambient, humitat i xafogor, per davant un recorregut no apte per gent inexperta al ofici, amb el senyor Climent, trobem a Pipo explicant els guerrers que havia portat per la ocasió i sense pensar-ho va cridar ... en davant !! Climent li va preguntar però on vas amb aquestes nenes, a fer aquest recorregut, tant i tant tècnic, però Pipo li va contestar amb AIXO, Climent va comprendré que per davant tenia un gran dia de btt i edemes ple de tècnica i corriols, com las Termópilas (Ardenya).
Agafant cap a l'Ardenya, ens varem enfilar per la Gossera cap a Pedralta, ja amunt, varem anar per diferents corriols ple de pedres i reguerots, que posaven el cor a ritme de ... pica AQUÍ, UUUUUUU, marxa pal cuerpooooo!!!! cap a dalt!! en fila índia, sortejant tots els obstacles i vam arribar fins a ... a ... (truco a Pipo), ja esta, a ... un camí que ens portaria per La font de la Guilla, be aquí comença el per que? d'aquest relat ... desprès de tot un esforç titànic per pujar fins allà dalt, tocava baixar, es clar, el lloc escollit, un camí tipus corriol, que estava mes seca que l'última llesca del pa bimbo, imaginat !! edemes empinada i amb alguna que altre branca mal tallada, cap problema !! tothom cap a baix, en aquells moments l'Angel va decidir encarar-se al nostre Malastruc, i amb un intercanvi de paraules, la cosa no va quedar en res, però l'Angel va decidir passar davant d'ell i ... inexplicablement va començar a voltejar els braços com si d'unt salt de longitud es tractes, però caient de boques en comptes de amb el cul, quina hòstia!! al principi, preocupació amb els companys del club, semblava que no era res, però al final l'hòstia li va passar factura, amb un costat bastant magolat i amb un bon cop, es va comporta com un heroi i va acabar fins al final. Aquí començaren les sospites, mes endavant el nostre Malastruc, anava pel davant d'en Dani, en un intent de passar-ho, sense saber com va caure cap a un costat i va picar contra el terra, aquesta vegada sense res de importància, però mentre passava el temps, no deixava de pensar, en lo curiós del cas, sempre que passaba alguna cosa aquest hi era al devant o pel voltant, sense anar mes lluny vaig recordar, que vaig tenir una caiguda ara fa unes setmanes, i ... qui anava al darrera meu !! ell, la mare quen va parir !!.
Continuant amb la sortida, i després de baixar un mont de camins plens de pedres i reguerots, a la Murtra, varem deixar anar una mica la bici, i ens varem adonar del perill que ocasiona tenir tant i tant sec el terreny, edemes, las motos, fan que aquest camins encara estiguin pitjor del que podrien estar. Arribant a tres camins, i amb un Pep, ja una mica fart de tanta tècnica varem encaminar fins a Pedralta una altre vegada i des de allà per un antic corriol que baixa fins a Santa Cristina, encaràvem ja el camvi de situació, anant a buscar les Gavarres.
Baixant pel corriol de baixada super tècnic i perillós, sec i amb alguna dosis de adrenalina de mes, un servidor, anava darrera del senyor Pipo, aquest baixava molt be, però jo me vaig veure pressionant pels dos que tenia al darrera, el curiós del cas es que el tenia just a darrera, era el Malestruc, sense pensar, i arribant a una part bastant complicada o millor dit arriscada, vaig decidir deixar passar als que portava darrera i baixar de la btt amb la fi, de que pogués sorteja amb seguretat el tram, al passar-me els companys, varen iniciar "el cachondeo de turno", i jo, mel vaig passar per on millor me anava en aquells moments. Una vegada sol, i ja passat el perill, o aixo pensava jo, vaig pujar a la btt e iniciant la marxa, vaig intentar posar els peus a las cales, increïblement i com si algú estiguis impedint que fiques el peu, vaig perdre el sentit uns segons, mirant cap a baix, no men vaig adonar, d'un peazo arbre que creuava pel cim meu, sense adonar-me POM hòstia impressionant, com si d'un cop de KO, es tractes, vaig mira de aparcar la bici amb un reco i donant mes voltes que un hula hoop em vaig quedar una estona pasan la dolor del cop. El casc va quedar ven abonyegat, i quan varen arribar els companys que venien al darrera, estaven al·lucinant de que no hagués caigut el arbre, maricons !!
Allà vaig començar a tenir ja una mica de por amb aquest Malestruc, però vaig callar i continuar el trajecte sense explicar res, i pensant que serien coses meves.
Una vegada a Santa Cristina, ens varem dirigir tots plegats cap a Llagostera, per la part de les Vaques, el senyor Santi, ens va abandonar, i no per que ell volgués es clar, si no per que tenia que anar a la platja amb la família, ... coses que pasan, je, je, je. La pallissa començava a estar be, des de les Vaques fins a Font Picant, pel carril, per xarrar un mica i anar a buscar aigua, per que estàvem secs. Una vegada amb els bidons plens, iniciarem la ascensió cap a Romanya, pels antics corriols de baixada de la curta del Pollastre, però nosaltres, al reves de tothom, els varem pujar. Amb un ritme d'allò molt ben portat, varem fer una horeta de pujada pels corriols de la zona, on el senyor Clemente, va al·lucinar i es va comprometre a vindré mes dies amb nosaltres per conèixer millor la zona. Per cert "man dixo que no entrena" je, je, je, esta en molt bona forma el home.
Des de Romanya, cap a buscar el corriol d'en Manel, aquest el varem agafar des de el seu començament el que ocasiona tenir que baixa de la btt i caminar una mica a peu, algunes maricones es varen queixar, però tothom va baixar de la btt, ja que aquest es molt i molt difícil de fer-lo a dalt d'aquesta. Curiositat de la vida, es que varem passar pel començament del corriol d'en Manel degut a que un dels camins estava molt desbrossat i fet pols, amb molta branca al terra, cosa perillosa pels canvis i radis de la bici, es per aixo que el senyor Pipo ens ho va fer recordar, però el senyor Malestruc, hi me en-recordo molt be va mantenir una discussió amb el Pipo sobre per que teníem que anar al corriol d'en Manel i baixar de la bici, i en Pipo, li va dir que volia passar per allà per no trencar el canvi, be, jo no voldria dir res, que no es sàpigues, es clar, quicir, increïble, uns kilòmetres mes avall i amb un cami que nomes tenia una petita branca el senyor Pipo, va trencar el canvi. Jo no se, aquestes coses semblen portades de uns altres hemisferis, ha mi me donen una mica de po, però voldria deixar-ho ven clar, me agradaria que algú digues la seva opinió sobre el tema, jo crec que es per pensar-ho no???
La sortida es va acabar, amb un munt de kilòmetres i quasi-be quatre hores de pedaleig, nos tamos tan mal !!!, ara volem anar a una marxa aquest diumenge a VILAÜR desitjo que podem assistir i passar-ho d'allò mes be, encarà que també vingui el Malestruc, je, je, je.

Des de le France, m'ha arribat un correo electronic, diu el següent : tenemos un problema en este nuestro parque de Walt Disney, hace unos dias que nos desaparece el carro de las palomitas, y al cabo de dos horas lo vemos aparcado y abandonado al lado de los lavabos, nuestra sospecha es que se trata de alguien que quiere entrenar con el carro ya que palomitas no faltan, pero siempre nos deja una nota que dice : demà tornaré, engraseu la cadena i foteu mes pes, es igual, cardeu aigua, gel, llaunes, el que volgueu, però poseu grasa i presio a les rodes, us deixo 20 € pels problemes ocasionats, però jo tinc que entrena nois, gracies.
Be aquest es en Pep, que esta a le France, visitant el Parc i es clar no vol deixar de entrenar, ja el coneixem.

Sa cabo, arf, arf, arf, per cert al Malestruc, te queremos i no to prenguis malament, eh? un abrazo.

Fins diumenge.

dissabte, 9 de juliol del 2011

Demà mes canya !!

Demà Diumenge, BP Santa Cristina d'Aro, a les 8:00 Am, només persones aptes per aguantar una sortida que serà amenitzada per el senyor Pecident "Pipo". Tinc entès que tindrem un btto d'allò mes entretingut, passeig per l'Ardenya, per agafar una mica de tècnica i acabament final aprop de les Gavarres per agafar resistència i aigua, de segur que tindrem que emplenar bidons una o dues vegades. Assistències confirmades de ... Àngel maientreno, Dionisio Pep, Xavi numero U, Corriols pa Gordos Nava, El senyor Mont i la "pecidenta" Pipo. Tot i que cadascú es farà responsable de la seva assistència aquesta sortida ... esteu invitats, je, je, je. Un saludito maric@s.

dimarts, 5 de juliol del 2011

Sortida de Diumenge, 3 de Juliol 2011, apunts a la nevera.

Ja fa temps que em comprometo a fer els escrits en català, i com es pot veure, segueixo amb el compliment, però aquests compliments estan fets per trencar-los i avui ha arribat el dia, per el que tinc que explicar, millor en castellà, demano disculpes als lectors, però estic ferit i això fa, que abandoni la llengua del meu país, per adquirí la llengua materna, i es clar, poder parla clar i català, ... perdó, clar i en castellà, de la ... encerrona del domingo. Si, si, ya he descubierto el "por que" de la salida del domingo y la voy a contar con pelos y señales.

A las ocho de la mañana salíamos dispuestos a darnos una paliza al cuerpo, lógicamente, desde hace ya tiempo, dejamos los domingos para estos eventos, ya que, por suerte, disponemos de este tiempo, y nuestras diosas, además, nos dejan.
Los cuatro jinetes encaramos el carril hacía Llagostera; como es normal, comenzamos siempre a charlar de las cosas del mundillo ciclístico, como ... aquí no entrena mai ningú, u heu vist com no para d'entrenar aquest, com s'aprimat, que si me he engreixat, que si ara menjo aixo, allò, el salvame estuvo genial, etc, etc. Últimamente encaramos la zona de las Gavarres, precisamente por que como las palizas son en aumento, procuramos que haya algún surtidor que otro por la zona, y como no, fuimos a buscar el primer surtidor de la zona y este era La Font de Sant Cristofol, con su respectiva vuelta por el Caixa Girona de Cassa, para poder encontrarla. Hasta allí, había algo que nos preocupaba; la charla era distendida entre los comensales, Pipo alardeaba sobre su forma física y de paso mandaba recaditos a los allí presente en forma de "pique" digamos sano, pero llevando en las filas a dos Esteve, y más Pepe y Xavi, ya se sabe, solo estaba echando maderos al fogón de la locomotora, esta no tardo en arrancar y mantener una marcha viva durante toda la salida, a base de haber quien puede más.
Sin darnos cuenta, Pepe, se mantenía al margen, algo pasaba, la noche anterior había ingerido la totalidad de una botella de vino y se había acostado tarde; en aquellos momentos y girando la vista hacía su persona, no imaginábamos hasta que cierto punto de enfermedad ciclística estaba llegando, solo tenía en mente una presa, su compañero de equipo, Xavi, y de paso el resto claro, pero tras su mirada y su silencio preocupante, nos dijimos, uy, este se esta reservando hasta el alliento ... y así fue. Xavi, se mantenía al margen, al lado Pipo, mantenían más que charlas, llegando casi al monólogo por parte de este último, ya que su forma rebasa la nuestra con creces, y eso, que subíamos por una pronunciada rampa. Yo ante el cuadro que se estaba formando, iniciaba conversación con Pepe, este no me correspondía y hasta llegó a preocuparme, aquella cara de loco consternado pensando en la venganza, mama mía, como esta el patio, pensé.
Seguimos haciendo unos 25 kilómetros después y tras la parada en la Font de Sant Cristofol, comenzaron los ataques, uno detrás de otro, cualquier pequeña rampa se convertía en un desafió para los tres comensales, yo respondía al principio, con seguirlos, ya que mi capacidad anaeróbica, no esta pasando por buenos momentos, pero continuaba el camino, a veces esperándome hasta que llegaba y veía en sus caras el alarde de la batalla. De vez en cuando preguntaba, - quien a ganado? y ante tal pregunta, me respondían con pose de bravucón, he sigut jo o ha sigut el altre. Total, que me dije madre mía la que me espera, pues si, la salida me saco hasta la última cota de fuerza que quedaba en mi cuerpo. Sobre la zona de Santa Paiaia, más o menos, me distancie en una zona de asfalto que teníamos que subir para poder situarnos en otra zona de camino, mi distancia la obtuve, tras un despiste de estos que me dejaron marchar sin darse cuenta, je, je, tardaron poco en darme caza, en aquellos momentos un par de carreteros que tenía en punto de mira, fueron victimas del trío del apocalipsis, me revasarón, lo mismo con los carrereteros y por momentos pensé que me ivan a esperar, pero no, aquello no era una salida de escoleta, la enfermedad Esteve (llamamos así al intenso pike que mantienen siempre, nuestros compañeros de rojo) , estaba haciendo su mella, y se había convertido en un quiero y no puedo, en cualquier repechón existente en la salida. Una vez conseguí alcanzarlos, lógicamente por que estaban parados, proseguimos la marcha, por unos interminables caminos, adentrados en el corazón de las Gavarres, entre Cassa y els Metges. Hasta allí una larga bajada, daba pie, a que me pudiese escapar del grupo, y disfrutar de algo de paz, a sabiendas de que llegaría una de las subidas largas del día, y que nuestro amigo Pep, daría el do de pecho para resquebrajar el grupo, dicho y echo, risas y tonterías mil, al llegar al epicentro de la montaña, increíblemente, y en este mes de Julio, empezamos a tener una acompañante de lujo, la lluvia, en pequeñas proporciones y con un goteo algo escaso, pero suficiente, para refrescar el cuerpo, ha estas, que sin pensarlo, Pep cogió el control de la subida y marco un ritmo, al que los dos machacas Pipo y Xavi se unieron sin pensarlo, mi menda, decidió entonces, ver que pasaba y aumente los latidos de mi corazón para unirme a la caravana. Dos, tres, cuatro kilómetros, no se, la totalidad de la subida se hacía más intensa conforme iba transcurriendo, y el ritmo, ay el ritmo, como si de un director de orquesta se tratará, mantenía un constante y fuerte ritmo, sin fallos, ni altibajos, que a mí personalmente, me pasaría factura una vez llegamos arriba.
Allí arriba, cerca dels Metges, proseguimos hasta Puig d'Arques, pero en dirección al Machomort, quien conoce el trayecto sabrá que es un rompe piernas tremendo, bien, los niños no tuvieron bastante y mientras yo, hablaba no se de que con Pipo, Xavi "el número uno" se destapo en un pequeño desnivel, a emprender el ataque del día, rápidamente Dioniso (Pep Ribas) lo llamó así, por que el día antes dicen las malas lenguas que se bebió una botella de vino entera, pues menos mal el animal, no veas como tiraba, por cierto Dioniso, es el dios del vino, que se sepa. Ante tal ataque, mi menda, dijo prou, se acabo, estoy hasta los mismísimos de tanto tirar; a mi lado Pipo, comentaba conmigo, que estas cosas vienen bien para animarse, y joder, en cuanto giré la cabeza al lado y volví a ponerla en posición normal, dígase a mirar para alante, el cabronazo ya no estaba, disparado en busca de las dos presas, madre mía, total que se marcaron un pique hasta pies del Puig d'Arques, digno de mencionar, por cierto Pipo fue el vencedor, y eso que solo coge la bici para quitarle el polvo ... claro. Ahogado y deseando ir a casa, pedí por favor que aflojáramos el ritmo, y con mención tierna y dulce, "los amigos" me dijeron que tranquil ya se acabo el tema por hoy, nos vamos para casa.
Bien lo que sigue, ya paso de explicarlo, como se puede imaginar, estos no pararon de picarse hasta que llegamos a casa, y un servidor, arrastro sus carnes hasta que pudo, por cierto, la única vez que paramos fue para echar la foto de rigor, nos hizo gracia el dolmen, o lo que sea.
Esta semana volveremos por los fueros, a ver que sucede, pero creo que Pep no vendrá y Xavi no lo se, en fin quizá vuelva la tranquilidad a las salidas tan guapas del Domingo, pero a mí personalmente, aunque sufriendo, me gustan estas historias, por que al final te ríes solo de pensar en lo que pasé aguantando a estos 3 fieras.

Un saludo y hasta la próxima salida, que promete. Por cierto ... de aquí unas semanas hay una marcha en Figueras, creo, iros preparando por que la claca de l'escoleta, posible, este por allí, además los dos Esteves, el número uno y Odisio, y también el que no entrena nunca y vomita en los entrenos, Angel, que seguro se pondrá a llorar en la salida del domingo y nos repasará a todos.

Pd.- Ande mierda esta el Pere y el Molseta ??

El títol ve acabat en apunts a la nevera, un es pregunta per que de aixo, be coses d'en Pep, que amb la seva malaltia per els contraris, te a casa la nevera plena de noms de contrincants per matxaca, i cada vegada que se li creua un, fica el nom a la nevera, quan la repassat, el tatxa. Coses que passen. A10.

diumenge, 3 de juliol del 2011

POOOORQUE ?


Mentre esperem el resum d'en Nava de la sortida Diumengere i que promet, posarem uns quants PERQUES ?, però sobre tot del primer PERQUE ?
- PERQUE DURANT LES SORTIDES PER CARRETERA D'ENTRENO , QUASI TOTS I DIC QUASI TOTS QUE NO TOTS, ELS PUT...,CAPULL..., MAMO...I EDUCATS CARRETEROS I TRIATLETES QUE TROBES DURANT LA RUTA, ENTRENANT, QUANTS ELS SALUDES, QUE CREC QUE ES EL QUE S'HA DE FER, QUANT TROBES COMPANYS DE ESPORT FENT EL QUE FAS TU EN AQUELL MOMENT,SEMBLE QUE ELS INSULTIS I PASSEN DE TU ? PERQUE ?
- PERQUE NINGU ENTRENA O FAR TEMPS QUE NO ENTRENA, DISESE DESDE "FA TRES SETMANES QUE NO AGAFO LA BICI O TRES MESOS, ES IGUAL, I RESULTA QUE ET FOT UNS PALS DE TRES COLLONS I ACABA SEMPRE AMB ELS DE DAVANT O FRESC COM UNA ROSA , I ET DEIXA ANAR , ¡¡POS NO ESTIC TANT MALAMENT !! ¡¡¡ TOCAM UNA COSA !!! PERQUE ?
- PERQUE EL WALLY DESDE SEMPRE VA VESTIT DEL GRANADA ? PERQUE ?
- PERQUE QUANT ARRIVES FET POLS A CASA TANT DE LA BICI COM DE LA FEINA, EL NANO SEMPRE VOL FER UNA PARTIT DE FUTBOL ? PERQUE ?
- PERQUE LA MOTO D'EN ROSSI TIRA MENYS QUE LA MEVA ORBEA ? PERQUE ?
- PERQUE NO SOC RIC ? PERQUE ?
- PERQUE A MAIA DE MONTCAL , QUE VAIG ACABAR 30 A LA LLARGA, NO ES VAREN QUEDAR A CASA ELS 29 PRIMERS , INCLOS EN MARC I L'ANGEL I JO HAGUES GUANYAT ? PERQUE ?
- PERQUE EN AQUEST MOMENTS QUE ESTIC ESCRIGUENT AIXO, EL MEU NEN , M'ESTA PREGUNTANT I EMPRENYANT PERQUE POSO DOS ESPAIS , QUE NO ES VERITAT, ENTRE LES PARAULES I NO EM DEIXA D'EMPRENYAR POSANT-ME LES MANS ALS ULLS ? NEEEEEEEEEEEEEEEEN. PERQUE ?

Son reflexions despres de dinar, tonteries les justes. SALUT I A PEDALAR, COMPANYS.