dijous, 30 de juny del 2011

"Afotos" de la Montal bike

Aquí teniu les besties de l'escoleta en plena marxa, per cert, dels dos Esteve no he trobat res, que se sepa !!




dilluns, 27 de juny del 2011

XIV Montcal Bike, al sac!!


O ke kalorrrtttttt !!! que varem passar ahir diumenge, ja des de el principi, es notava al ambient que la cosa prometia, unes quantes granotes treien la cantimplora per fer us continuo com si d'un alcohòlic d'aigua es tractes. L'aire acumulat a la bora de la muntanya ni es movia, estava totalment en calma, i allà on trepitjàvem semblava mes els camps de futbol de abans que no els d'ara, de segur que us imagineu quin ambient ens varem trobar a les vuit trenta del mati, pa cagarse !
La expedició va estar formada per tres vehicles, dos furgons de curro i un cotxe de super pro, a les furgonetes i anaven, Pipo i Marc i a l'altre en Pep i en Nava, i al cotxe de pro's, com no, en super Xavi Gimeno i el que ara començarem a vigilar una mica mes del compte, l'Angel, que des de fa un temps, que dissimula als entrenaments i després carda unes exhibicions a les putes marxas que pa ke.
Lògicament la furgo amb els pesos pesats del dia era la d'en Pep i en Nava, aquest, eren els encarregats de posar el fil a l'agulla, o sigui de donar una mica de marxa a la marxa, que cosas.
Al arribar, com no, en Pipo es va despollar al mig del parking de cotxes donat regna solta al se cos de elit culturista i mostrant a tothom els seus atributs, be, fins aquí tot normal, fins que en Xavi Gimeno va agafar els dorsals i no sabem pas si li va tocar o el va agafar, però in the question es que era el nombre 1, increïble, ara si que teníem motivació per fer la marxa dels collons i teníem al nombre U, davant dels nostres nassos i es deia Xavi Gimeno, el orgasmo total !!!!!!
Fora bromes, ens varem posar tots els abillaments per l'ocasió, i cap a escalfar una mica les carns, abans de la sortida.
El escalfament va ser d'allò mes fred, si, sembla mentida però es axis, amb quaranta kilòmetres per el davant i sense saber ande ens ficarien, millor no gastar massa les energies.
Be, una vegada ens varem cansa de donar volts, en Pipo va dir de fer uns estiraments, com sempre el varem acompanyar, ja sabeu com las gasta, i en quan va baixar de la bici i va començar la classe de estiraments, la resta del equip va decidir deixar el cos a sobre de la bici, i veure amb quin estil feia aquest estiraments tan i tan macos je, je,je.
Esperant el començament de la sortida, jo, alias el Nava, vaig veure com un noi sortia amb un super petardo a la ma, i em vaig dir, jep !! al Loro, que Sant Joan ja acabat, aixo es que, Nois !!! cap a la sortia per agafar lloc per la foto, cosa que no se on son aquestes però güeno, i axis ens varem situar a primera línia de sortida.
Tot el grup estava preparat a la segona línia de graella, impressionant, jo que fa un temps, quan feia alguna que altre cursa, em vaig sentir amb el orgull de fer una sortida com las d'abans, i mes ara que Sant Joan a passat i queda molt mes be. Vaig decidir fer la sortida del petard que et trobes al mati següent de la revetlla i que quan l'encens sembla que la cosa funciona però realment el que fa es menjar-se tota la metxa per acabar fotent un pet de pena. Pos be, aixo es el que vaig fer, ja vaig avisar de que faria una sortida mega pro amd descendents gloveros.
Va sonar la sortida, no se si va ser una sirena o un petardo mal apagat, la qüestió es que vaig veure com es movien les btts del davant i amb el meu prodigiós 47 (de sabatilla) vaig deixar mig larssen a terra i vaig arrancar totes les pegatines del infatble de sortida de la federació, deu meu varem pensar els meus companys, en Nava es boix, si, si, els collons d'en Miquel, els molts putes varen agafar el canal de espai en el temps sense gravetat ni vent ni res de res, que el meu cos a anant fabricant ara fa un temps i que per a ells era com un "espacio en el tiempo" que varen aprofitar, mentre la metxa del pertard funcionava, je, je, ara, quan la metxa va arribar a lloc, una vegada passats el 60 segons, PUF, es va acabar tot el tema i es clar, "els aprofitats" arrencaren els pocs adhesius que porto a la btt i es van allunyar en l'horitzó.
Yes, axis va anar la gran sortida, a partir de aquesta etapa de la marxa, a gaudir del encant de corriols i zones tècniques del recorregut, un encant de paisatge i dur, si bastant dur segons la marxa que portaves, un puja i baixa constant amb un final apoteòsic per els que varen fer la llarga de 40 km.
L'Angel, el molt puta, va començar l'últim, si i va acabar segon darrera en Marc Garcia (parlant sobre els companys de marxa, clar), aquest últim, apart de passar-ho de allò mes be, va tenir la companyia del pecident de l'escoleta, el senyor Pipo, que va fer tot el recorregut amb ell, fins al final, on va començar a rebre masses mails (tirons) al correu electrònic de les cames, per culpa de una parada on aquestes li varen dir, que fins allà tenien prou, va acabar tercer del grup i molt be classificat. En Xavi Gimeno, es va reposar, de uns problemes tècnics amb la btt, sortides de cadena, etc, etc, i va arribar content, però va deixar clar que no va ser el seu dia, i que tornarà per donar mes guerra als membres de l'escoleta, no va fer mèrits per portar el número U, ja que portava roba Esteve, si hagués portat roba escoletera de segur que hagués fet mèrits per portar-ho, je, je.
El senyor Pep, que va tenir un dia de allò mes dur, acabar demanant el temps, però amb sensacions mes bones que fa unes setmanes, ara las pujades li costen mes que abans, cap problema, de segur que es posarà a entrenar com un puta per deixarnos fora de tets en la pròxima marxa. Un servidor, va acabar la marxa dels 30, ja que la vaig ficar al forat, no millor dit, vaig ficar la roda de radera a un "peaso" furat quan vaixaba a 40 per hora, lògicament la roda va dir fins aquí em arribat, reventada del quaranta i roda a pendré pel cul, per lo menys vaig poder acabar i passant una estona molt guapa.
Molt menjar i beguda, molt bon ambient de btt i un dia explendid, no es pot demanar més, espero que es repeteixin aquestes marxes tan maques i nosaltres puguem gaudir-les, una salutació companys.

Força escoleta !!

dissabte, 25 de juny del 2011

Cap a la Moncal Bike

Be, ja pràcticament tenim el equip que anirà a la Moncal Bike, per una part el pesos pesats del equip, en Nava, ah!! que només es un, em semblava que valia per dos, be ... en Pipo, l'Angel, en Marc FELICITATS !!!!, i estem a l'esperà de que un petit inconvenient de última hora, deixi al senyor Santi, decidí si ve o no ve, al final sabem que no vindrà, però ho posem per si de cas.
Cauen de la llista, el nostre Manel, per circumstancies que no venen al cas i el senyor Jordi Ramot, alias Puto Google, que últimament comença a desaparèixer com es costum quan arriba el estiu.
Per una altre part, quasi-be tenim confirmats la assistència dels gregaris del Bicis Esteve, el senyor Pep Rivas i Xavi Gimeno (como me pone), aquest vindran com sempre a lluitar a mort al cim de la btt encarà que sigui una marxa, axis m'agrada nois, lluitarem fins al final!!!!!
Deixant aquest dos apart, demà sortirem de Santa Cristina sobre les 7 am, des de casa del senyor Paradeda, alias Pipo.
Pd.- quan arriveu a casa d'en Pipo no feu soroll que la gent dorm. Vale ?? ok.

A divertir-se com sempre pedalant fins demà !!!!

dimecres, 22 de juny del 2011

XIV MONTCAL BIKE

Escoleteros !!! ens anem a la XIV MONTCAL BIKE, aquest diumenge, vosaltres mateixos, diu un pardalet (Marc Garcia) que es molt guapa i ens ho i passarem super !! Corriolada per acabar malats i bon ambient, o sigui, que a pedalar, de moment Pipo, Nava, Manel i Marc estem quasi be preparats per la ocasió, estem en contacte, si un de vosaltres vol informació que truqui a Pipo (axis li toqueu les pilotes a ell) i axis podrem sortir tots practicament junts desde Santa Cristina, una abraçada !!

diumenge, 19 de juny del 2011

Sortida del dissapte 18 Juny 2011

Dissabte estrany, un temps renovat al migdia, ja que durant tot el mati, imperava un sol descomunal, a gratcient de que sortíem en btt, imagino que el Deu de molts de vosaltres, va decidir recollir uns quants núvols, i deixar al Sol, una mica aparcat, per deixar una tarda ennuvolada i amb una xafogor que es deixava notar als cossos. Des de la gasolinera de Santa Cristina (BP) sortíem tocant dos quarts de tres direcció al carril bici, amb l'idea de poder xarrar una mica fent el carril fins a la pujada de l'ou a prop de Llagostera, abans de arriba als ponts on giraríem a la dreta per endinsar-nos a bosc. Be, la idea era aquesta, però es clar, amb el trio que sortia, Pipo, Xavi Conchillo, Mar García, tres pro's de última evolució, no vaig poder enllaçar ni tres paraules, ja que em portaven amb el ganxo, crec que es diu axis, i no millor dit, per que semblava que el portava aquest al coll ja que no vaig poder ni intervenir, pràcticament en el recorregut que calculo varem estar vint minuts per arribar als ponts a una velocitat mes que decidida, al mig del recorregut vaig poder veure com Pipo, aixecava una mica el peu, i cridava a las dos nenes de davant, que poder, si estaven axis tot el rato, a lo millor ens podríem avorrir !!!.
Quan varem arribar a dalt de la pujada de l'ou i varem girar a la dreta vaig aprofitar, una vegada calent !!, per atacar amb un cartutx de 15 segons que encarà em quedava a la recamara, com deia varen ser 15 segons, però els suficients per que els tres acompanyants no es dormissin i contraataquessin sense pudor. El ritme era de començaments de cursa, clar per a mi, que continuava escoltant el bum bum del meu cor, a ritme de musica màquina, pim pam pim pam, els tios anaven rient, se l'estaven passant en gran!! enganxant uns camins que aprop de la pujada a panades per carretera, varem continuar amb ritme i sense deixar de baixar la guàrdia.
Els meus companys, els que em coneixen be, ja saben que encarà que moltes vegades em tenen que esperar, quan arribo continuo a tota metxa, per que no es dormí ningú, encarà que als pocs segons em tornen agafar, i continuo amb ells no sense patir una altre vegada mes. Axis encara varem continuar durant un bon temps, calculo que durant pràcticament quaranta cinc minuts, no baixarem el ritme, fins que gracies a una trucada de mòbil, piiiiiiiiiiiiiiii, en aquest cas important (ja que porto el mòbil de la feina), en va salva de no caure exhaust a la vora del camí.
Una vegada vaig poder acabar la consulta, ens varem calmar, per fi, i varem continuar fins al antic Caixa Girona de Cassà, on ens vam endinsar, i començarem a gaudir dels puja baixa, que el caracteritzen, pujades fortes i baixades molt tècniques i amb molt talls fets per les motos que impedien que la velocitat a les baixades fos mes intensa, i en aquest cas s'imposés la precaució, durant pràcticament una hora i mitja ens varem delectar amb una pila de camins, curiosos en alguns casos, ja que com tots sabem, als escoleteros ens agrada l'idea de descobrir camins, això porta a que a vegades les coses es posen difícils i ens portem alguna esgarrapada de mes, per que els camins no estan gaire nets, i amb les últimes ruixades, tot a crescut desproporcionadament.
Be fins aquí tot lo guapo de la sortida, per desgracia amb una de las baixades, vaig caure, amb la mala get de pica amb el genoll a un matoll que estava a terra tallat amb punta, la caiguda res del altra mont, amb un altre cas, no hages passat res, però ... el doctor Pipo va examinar amb molta cuita la ferida i va diagnosticar un tall al costat del genoll, el que permetia poder pedalejar fins a casa sense problemes de que la ferida anés obrint-se, mentrestant el infermer Marc buidava un bidó d'aigua per netejar la ferida, gracies companys !!. Be quatre punts va costar el tema, i tornar a casa des de Cassa, terminant la sortida que prometia ser un gran entreno, llàstima, i tots cap a casa acompanyar a Nava, (jo), per que pogués anar al ambulatori, en aquest cas, a reparar, la desfeta.
Be, ara que torno a estar a prop de l'elit, esperó que aquest contratemps no en deixi gaire temps "en el dique seco" i aviat torni a pedalat amb aquest bèsties de la btt.
Tenim pensat anar una marxa aquest Diumenge, jo no se si arribaré a temps, esperó que si, i podem gaudir d'un dia guapo de btt, fins aviat.

Deixo una petita imatge del trau per no ferir la sensibilitat de alguns lectors, que com jo siguin aprensius ha aquestes imatges. Clicar per ampliar, per cert els pels han crescut i tindrem que demanar a nen Marc una d'aquestes gilettes que utilitza per deixar les cames boniques, A10.

dijous, 16 de juny del 2011

Sortida del Diumenge 12 de Juny del 2011

Si de presumir se trata, esta no es mi versión, pero esta vez he de admitir que la salida a sido digna de mención y de guardarla dentro de las cavidades de cualquier biblioteca al más puro estilo Harry Potter. La salida tenía algo de magia escondida dentro de ella, ya que los asistentes no esperaban un comienzo al más puro estilo de carrera, o sea tirando para arriba como mandan los cánones, si, la cosa comenzaba en Castillo de Aro, nombre de pueblo donde solo se conocen personajes estrella, no es mi caso ya que soy el único, digamos, estrellado. Subiendo en plan visita turística por las cavidades de Castillo de Aro, risas y anécdotas corrían entre los asistentes, que dando honra a mi colega Conchillo, me dignaré pues ya que no es mi costumbre, a enumerar a los asistentes por edad, Angel, Pipo, Nava, Pepe, Mont y Marc, este último con una abundante dejadez en su patas, que ya viene siendo común en el, pero sabemos de muy buena tinta que si algún día, tenemos el placer de tener "chicas en nuestro equipo" este aportara, unas monedas a la familia "gilette" para dejar pulidas sus lindas patas.
Entre contemplar lo bello del pueblo, entre las risas y anécdotas a las que me refería, nadie daba por echo que el día iba a transcurrir en un sube y baja por les gabarres, como niños y ante la primera subida del día, primer petardo de salida y escapada total de los 5 magníficos, si habéis contado, que seguro que sí, notareis que uno se ha quedado, si claro este soy yo, lógicamente el que puede contaros que esos cinco se han ido a toda hostia subida hacia el Golf de Masnou, no sin antes ir hablando con el Nava (pensando que estaba allí con ellos) y notar al cabo de un minuto de que no estaba y que lo que habían contado, por supuesto, no lo había oído, maricones !!!!! cosas que pasan. El transcurso de la salida fue bastante duro, ya que preparaba una salida, se dice ahora en palabrerio escoletero, con corrioles "pa gordos", dicese de los caminos más anchos y pisteros donde cosas como yo, prometen no tirar ningún árbol al rincón. Bueno, la cosa que como bien marca el perfil, transcurrio por Las Gabarres, sube y baja y a buen ritmo, por parte de ellos, que "casi" al final de la jornada, ya había gente que mostraba la toalla por encima del hombro con ganas de abandonar, después del sacrificio, de ejercitarse en todas las subidas al más puro estilo de "por mis huevos", este estilo acaba pasando factura y ha veces no te deja llegar a casa en condiciones. Bueno el nombre de este me lo guardo para los 6 que estábamos allí así en la próxima salida podremos humillarlo en condiciones y sin que nadie más tome parte en ello. Total que para hacer días que no escribía ya me estoy liando lo mio, guardare algo para el resto de los días, solo decir, que vuelvo a tener ganas de ir en bicicleta, y que poco a poco vuelvo a tocar con los pies en el suelo, cosa que me ha costado más de lo que uno hubiese querido, y con esto no quiere decir que me he puesto tan gordo como un globo y por eso no toco al suelo, maricas, si no que las cosas a veces no van bien, y ... a tomar viento!! La Escoleta torna a tenir obert el blog i tornaré a escriure sobre les anècdotes de les sortides, bye bye, i fins demà que tornem a sortir a les 2:15 a la BP de Santa Cristina, amb una sortida solo apta per a boixos del btt, un plaer, en Nava de sempre. A10!!