divendres, 27 de febrer del 2009

Un día en los Carcaixells


Po zi, Pipo decidió sacar de la aula del gim, a dos de sus compañeros de siempre, Ramón y Migiu, estos, que no reciben la luz solar del Sol, cuando entrenan, se disponían a realizar una aventura por los carcaixells, bien, nos acompañaba, todo un xerpa ya, en esto de las caminatas con grimpada, el señor Esteban, que ahora, aparte de gim, se dedica a patearse media catalunya, como no, el profesor Pipo, que nos amenizo, con un recital de naturaleza, y abarcando el reportaje un infiltrado Nava, que más bien paso desapercibido, ante tanto músculo.

La idea principal era, disfrutar de la naturaleza, cosa que costo al principio, ya que ante la primera subida del día, los soplidos eran considerables, llegando a pensar a veces que el viento podría ser nuestro principal problema. Una vez arriba, pudimos disfrutar de los encantos visibles desde aquellos puntos, que vas recorriendo conforme subes esta preciosa y pequeña montaña. Al llegar al puente, tuvimos que bordearlo, ya que ante tales carteles de prohibido no cruzar, escalamos algunas rocas para alcanzar lo que comenzaría a ser ya la bajada hasta Roca rodona, justo allí, paramos a comer y pa bajo, en un par de horitas, disfrutamos de una salida que no te preu, me consta, que al final, estos muchachos de Gim, van a querer apuntarse a más salidas los jueves, con los bikers !! Petonets.

Ah, per cert ....... EN MIGIU va caure, jejejejejejejejeje. (esto es privado) juas, juas, juas !!!


El Xerpa Esteban, todo un profesional en esto de la grimpada.

Pipo, subiendo uno de los ascensos, donde el vértigo te puede jugar una mala pasada.

Pipo, pegándole la bronca a Migiu, "a veure si et carregarás el arbres, collons"

Migiu, ya podía subir ya, con esos brazos a lo popeye, cualquiera !!

Ramón, que podría pasar tranquilamente por un Yeti, por lo grande que es, se lo paso teta !!

Solo hay que verlo en esta imagen, todo concentración.

Otro de los accesos bonitos de grimpada del la zona, muy accesible y de dificultad baja.

Pipo demuestra que la dificultad es baja.

Ramón quiso posar así de majo, para que quedará constancia, abajo un Migiu en su pose tradicional, solo le faltaban unas pesas.

Y despres diuen que no i ha gent maca !!

El Esteban, quiso mover la montaña, pero, quizá nos estamos pasando no?

Los más "novatillos" (cariñosamente), engullendo todo lo que tenían en la mochila, a veces todo no acaba en el Gim, y a estos monstruos, no les cuesta nada abrir el apetito.

Según Pipo, esta foto se hizo, por una chica que pasaba por allí, y la sombra le jugo una mala pasada, o quizá, es que todos eramos hombres?? la imaginación no tiene limites.

Foto que demuestra que a veces los reporteros se juegan el físico, para echar una foto, me tuve que cepillar el arbolito.

Se puede observar, que la cosa no es difícil, pero tiene su historia.

Pipo, no paro hasta que le sacamos una foto como el quería, es ven be, que ..... ay,ay,ay !!!

La bestia, amb la samarra de la escoleta, si señor, preciosa instantánea del roketal !!

Ramón, que fue el que más reía, cuando cayó Migiu, tomo muchas precauciones, para no caer, ya se sabe, Migiu esperaba con fervor, su caída, más que nada para reír un rato.

Quizá el momento más dulce del día, foto de familia, es aquí donde podéis observar, que me situé en el medio para que pudierais ver la diferencia de cuerpos, se me conoce por un tío grande, grande de cuerpo, pues fijensé los cuatro bichos, un poco más y no salgo en la foto, judeeee!!!!! por cierto entre los cinco hacíamos media tonelada, no es por nada.

Señores, hay queda eso, espero que algún día, podáis disfrutar, de esta corta, pero bonita salida.
Superholaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!! Ta luego Lucas.

dimecres, 25 de febrer del 2009

El temps per diumenge a Sant Hilari Sacalm.

Gran premi la Selva 2009
Ultima curse del campionat

SANT HILARI SACALM 01/03/2009
Distància: Marató 42 km 195 metres
Distància: Mitja Marató 21 km
Dificultat: Extrema
Entrega dorsal: De 7.30 a 8.30 hores
Lloc sortida: Pavelló Municipal d'Esports 9.00 h
Organitza: ÇA-CALM EXPRES Tel.972 86 86 08


Pa cagarse !!!!!

dimecres, 18 de febrer del 2009

Gran Premi la Selva 2009. Vilobí.

Un sábado cualquiera me hubiese quedado en casa, tranquilamente, tal y como me encontraba de ánimos, tube que hacer un gran esfuerzo para preparar los bártulos y la bicicleta, para estar apunto el domingo, las sensaciones, pos mu malas, malestar, cansancio y lo peor, muy pero que muy pocas ganas de correr, pero ..., en el fondo hay algo que estira, y, con estas, me dispuse a las 6:30, con lo poco que me quedaba, llamemos le gilipollez, pero, con eso, también se puede aspirar a correr. Bueno, pues con estas,me traslade al pueblo de Vilobí, con el colega Señor Mont,
antes, dispuse de unos minutos con Sergi, Pepe and company, en el casino de castillo, disfrutando de un buen café.

A la llegada, pues bueno, menos frio que el de costumbre, pero deu ni do, inscripciones, saludos, bromas y cachondeo, pero ganas, lo que se dicen ganas, como que no tenía, cuando te pasa esto, creo que es que estas cansado, y claro, después de cuatro grandes chocolates de la selva que me comido, pues como que este me comienza a oler mal ya, y uno pos no tiene ganas, pero bueno, hay estamos, y como siempre sin beberlo ni comerlo, en la salida con "300" espartanos que te quieren sacar las pegatinas de la bicicleta, cosa que ha si fue, jeje. Bueno, la salida, patética, por parte de la organización, meter a todos esos participantes por medio de un pueblo, con un sin fin de coches aparcados y ni siquiera controlar a los vehículos, pos mal, mu mal, con estas que dicen que es controlada,

mira que lo explique miles de veces, pero no hay manera, controlar no se puede controlar a trescientas personas, con animo de vencer en los primeros metros lo que después quedara todo en su sitio, pero no se les puede quitar la motivación de la salida, no obstante, si más, ocurrió lo que viene siendo tradicional en estas carreritas, piñazo del veinticinco por lo menos, dos chabales al suelo, uno con muy mala pinta y la bicicleta partida por la mitad del cuadro, impresionante, vamos que para comenzar, pues el miedo metido en el cuerpo, una vez acabado el rifi rafe por medio el pueblo, encaramos pista que te crió, plato grande y a darle, pues bien, en estas que el que tenía delante, pega una hostia que no sabía si las piernas eran los hierros de la bicicleta, total meto freno doble, y paro a tan solo milésimas del pobre individuo, en esas que pienso, hostias esto es la A7, me pasaban tíos por los dos lados, miro hacía atrás, y el pánico se apoderó de mi, Dios mio parad, parad, yo no se como no me comieron, en fin, que me adelanto hasta el apuntador, en esas que saliendo fatal, encare otra vez la recta subida largisima a plato, echando la lengua e intentando recuperar puestos, cosa ya difícil, pero lo intente, con las ganas que tenía de correr solo faltaba esto, bueno, pues, nada, la carrera la marcaban como Mitjana, y una mierda, de mitjana tenía lo que yo entiendo por Alta,

por que si, mucha recta semi subida, al principio y un poco de recta al final, que siempre no se por que tienes que ir a toda pastilla, pero lo que encontramos por la mitad del recorrido, era pa cagarse, no entrare en muchos detalles, pero lo cierto, es que patee, lo mio, subida de infierno a pata, inclinación 30 %, muslos apunto de reventar, vamos creo que pocos no se quejarón, por cierto este era el premio de la montaña, y hasta ahora no sabía que el premio de montaña en btt, se ganaba a pie, pero bueno, ellos son los que entienden. Entre medio de carrera encontrábamos también algunas sorpresas, como trialeras imposibles de hacer en bicicletas, con barro vietnamita de a metro, y encima unos palets en plan trampa, o sea rotos, por que claro cuando pase yo, habían pasado ya unas cuantas reses, y joder como estaba el palet, vamos para mí un desastre, yo encima reafirme mi condición de púgil, pegandome al suelo un par de veces, con voltereta incluida en una de ellas y caída en lodo apestoso de unas cuantas semanas.

En fin, un desastre de carrera, por mi parte, sea dicho, que no todo estubo tan mal, de lo que me quejo es que a veces estas carreras, parecen más echas para gente que hace duatlones que para gente que le gusta ir encima de la bicicleta, al fin y al cabo que esto es btt, quizá alguien entienda que es otra cosa y yo aún no lo se, quisiera que me lo explicasen, posiblemente a lo mejor, no estoy lo bien instruido que debiese, y debiera aprender algo más sobre este mundo del btt. Total, que estuve un rato bastante con el Massell Pepe Ribas, que esta el tío que se sale, y al menos no me sentí tan solo en algunos parámetros del recorrido, por que como digo, le eche huevos al asunto, por que no tenía ni migita de ganas de correr, pero en fin, acabe.

Indudablemente, no quisiera, desprestigiar el trabajo de muchas personas, las cuales, hacen las carreras con mucha ilusión y esfuerzo, pero seguro que estas, también entienden, que muchos de los que vamos a estas, no somos profesionales, y que por mucho cuidado que le pongamos al asunto, a veces la cosa se hace imposible de evitar, y ocurre lo que ocurre, que siempre hay gente que sale mal parada. A mí compañera de equipo Maribel Morillas dorsal n º 68, deseo que se recupere de la caída que tubo en esta carrera, la cual obligo a ser hospitalizada, durante dos días.
Esperemos se recupere pronto y vuelva a dar guerra, como nos tiene acostumbrados.

Total que muchas ganas no tengo de escribir, cuando la cosa va mal, va mal para todo, no para todos, posiblemente podríamos devatir, cosa que haré, pronto, sobre muchas de cosas, que engloban el mundo de estas carreras, que no se saben bien para quien están montadas, si para los profesionales o para los no tanto, lógicamente existen diversidad de opiniones por eso mismo, me gustaría llevarlo a debate de esta manera, podemos aprender, o intentar entender algo más, pero eso será, en otra ocasión.

Otra cosa, la carrera estubo amenizada, por una cantidad de bikers, de gran renombre, como Marc Traiter, Anna Vilar, y otros, cosa que hizo que aumentase el nivel de esta carrera en Vilobí.

Clasificación de la carrera, general y por categorías.
Clasificación del campeonato por categorías.
Fotos de la carrera de Vilobí.
Información más tecnica sobre la carrera (para que veaís que todo no se resume en mis penurias).

Solo queda una carrera para acabar el campeonato,

ESTO ES SANT HILARI !!!
creo que con el nombre paga. Un saludo a todos.

Por cierto he de hablar con mi manager Pipo, urgentemente. Cafelito !!!!!!

dissabte, 14 de febrer del 2009

Calendàri Trofeu Caixa Girona 2009

15.03 Cassà de la Selva
29.03 Fornells de la Selva
13.04 Sant Joan les Fonts
03.05 Figueres
24.05 Tossa de Mar
07.06 Malgrat de Mar
21.06 Porqueres
28.06 Vilajuiga
05.07 Vidreres
12.07 Torroella de Montgrí - l´Estartit (Campionat Provincial)

dimarts, 10 de febrer del 2009

CAMINATA A SALENYS I SORTIDA ESCOLETA BUCLE AMB WILLIHOP







De una passada fotrem el resum de la caminada amb en Nava per les nostres gorgues de Salenys de dijous i una mica de resum de dissabte amb l'escoleta amb btt.
Com cada dijous, des de ja far un temps , amb en Nava i qui vulgui acompanyar-nos, fem un bon entrenament de cames foten, a bon ritme, unes bones caminades i així variem i podem gaudir del paisatge que no gaudim quant anem en bici , sobre tot perquè si puges , vas amb els collons que et toquen la barbeta ajupit a sobre el xasis del vehicle en cuestio i si baixes , el que has de mirar es de no fotret l'hostia de torn.( preguntar al sr. Peresocelputureidelsgüilishopsambfinalfeliç ).
Be de dijous amb en Nava nomes puc dir que oooooooooooooohhhhhhhhh aaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhmmmmmmmmmmmmmmmmmiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii ( aixo es en plan isterisme pur ) etc etc. perque poques vegades podem veure les gorgues de salenys amb els seus salts d'aigua tant guapos com estaven la setmana passada , ja que far molt d'hiverns , que no far el que ha de fer i si far aquest, senzillament "PLOURE i FER FRED, COLLONS " com un hivern d'havans o sigui normal. Les vistes eren impresionants, llastima que la via ferrata estava una mica molla i era perillosa i varem dicidir fer el cami vora roques i anar pujant per el corriol, pero es igual, va valer la pena. Hos poso unes afotillos perque podeu disfrutar, sobre tot els que coneixeu la zona i per els altres perque veieu que tenim per aqui.












Referent a la sortida de dissabte amb l'escoleta , ens varem trobar en JordiGooglewikiloc, en Pere/a, en lluís, en Xavi jimeno, en Manel i en pipo mismamente per fotre un sortideta en plan Pipades , com dirien alguns, i es que d'aquesta manera no estabem lluny de casa , disfrutant de corriols tota l'estona, amb forces desnivells , bona manera d'entrenar canvis de ritme i passar-ho b, amb bones baixedetes . Tant es així, que el senyoret Pere, ens va deleitar, primer , fent una demostració de que la bici es mes forta que el sota genoll, si senyor, gracies pere, ara ja ho sabem i no tindrem que comprovar-ho , de totes maneres crec que no li va agradar gaire fer aquesta demostració de poder, perquè, quant la mosca collonera , disese den Google, li anava, diguem COLLONAAAANT jejejeje , en Pere li va contestar amb un to, diríem molest, ¡¡ TU CALLAAAAAAAAAAAAA , DEIXEM ESTAAAAAAR !! nomes es una observació meva , re mes ehhhh !. B, després d'aquesta demostració, ens varem dirigir fins a la zona d Panedes per fer corriols fins a la font de Panedes i continuar baixant per el corriol tant canyero que porta fins a la riera de Salenys , pràcticament al salt d'aigua entre les roques i així de pas, veien l'espectacle de l'aigua , menjada de platan i sant tornem-hi , no sense que el senyor Pere , altre cop, ens deleites amb una dels seus Willihops, de com s'acaba a l'aigua de cap i la bici en forma de roure trempat ( jo crec que era per ensenyar el dibuix tant maco que tenen les seves sabates de sota la planta del peu jejejejejejejejejejejejejejejeje me parto i me mondo, etc etc.) , total que agafem la via en pas i cap a pujar, per tornar a suar, un peaso camí que puja fins a dalt al puig dels lladres, des de ben be el mig de la riera de Salenys i tot seguit agafem allà dalt el corriol d'en Nava i en Pipo i cap avall per acabar una mica esgarrapat ( ara es una mica brut , però segueix sent guapo guapo ) i cap a casa , no sense fer una paradeta a casa pipo per deixar uns guants secs al Pere , perquè estava una miqueta moll i havia canviat molt la temperatura , cardava un fred d collons i començava a ploure altre cop. I colorin colorat tot s'acabat, no sense tornar a felicitar a tots els integrants escoleteros que varen anar a córrer a la cursa de la Selva com son en Nava , en Pep, en Dani, l'Albert i en Sergipenewo, felicitats a tots per haver acabat i deixar el nom de l'escoleta a dalt com sempre. L'Escoleta


dimecres, 4 de febrer del 2009

PARLEM DE LA L-CARNITINA

L’altre dia , desprès de fer un entrenament amb un client i parlant de la suplementació que començaria a fer, ell no tenia clar el tema de la carnitina , tant famosa avui entre molta gent sobre tot en l’esport i gent de tota mena que far dieta , amb i sense control, tot sigui dit. El problema recau en que en ell tot el que sigui cafeïna en qualsevol forma, l’afecta molt , tant físic com psíquic i clar, avui en dia, les formes en que venen presentades la majoria de suplements venen amb els seus transportadors per fer una assimilació mes bona en l’organisme i la carnitina no serà menys i es la cafeïna. Això amb va fer pensar que aquest mes l’article important per fer a l’Escoleta seria sobre la CARNITINA, explicant que es , de on surt , perquè serveix i com seria una manera per prendre-la , donar una informació i treure aquestes pors que tenen alguns a sobre el cos , pensant que serà això , si es dolent o serveix realment, ja que es una pregunta que m’han fet bastants vegades .

QUE ES LA L-CARNITINA I DE ON SURT ?

Els anys 80 es va començar a fabricar i es va veure que tenia propietats similars a la de les vitamines però amb una estructura semblant a la de un aminoàcid. La trobem a tots els animals i l’ingerim a traves de la carn, entre 25 i 135 mg. Obté una persona normal a la seva dieta.

Es semblant o considerada com una vitamina, ja que es essencial per mantenir les funcions metabòliques normals. El nostre organisme pot fabricar petites quantitats partint d’aminoàcids com la lisina i la metionina. Es mes fàcil obtenir, la carnitina, de la pròpia dieta, degut a que la producció endògena ( la origines pròpiament ) es basa en la utilització de proteïnes orgàniques de la massa muscular. Actualment es fabrica per processos biotecnològics.

Es important comprar L-carnitina en la seva forma biodisponible contràriament a la forma DL-carnitina, mes barata però poc convenient per la baixa absorció i possible toxicitat.

PERQUE SERVEIX ?

- metabolitza els àcids grassos , es necessària per transportar els àcids grassos del teixit adipós fins a la mitocòndria cel·lular ( s’oxigenen )i produir energia .

- protecció de la massa muscular, actuen com anticatabòlic, disminuint la destrucció de la massa muscular.

- Increment del VO2 max. En ciclistes i corredors de llarga distancia.

Aquest efectes ja son coneguts , però aquest dos últims anys s’ha anat investigant mes coses :

- redueix el dany muscular produït per l’exercici, sobre tot amb exercicis de musculació, per el que millora la capacitat de recuperació.

- Major utilització de la testosterona endògena ( s’origina a l’interior ) o sigui millor recuperació i augment de la massa muscular.

- Un estudi italià ha demostrat que te una acció antioxidant en pacients tractats amb medicaments antiretrovirals ( medicaments per la millora de virus sida )

- Es pensa que te algun afecta fort antioxidant.

- Pot ser útil a esportistes per reduir els nivells de grassa corporal i millorar la massa muscular, des de, musculació fins a classes de Spinning, aeròbic, etc .

- Es cas de esports aquàtics, incrementa l’energia i millora la resistència i recuperació post-exercici.

SUPLEMENTS DE CARNITINA

L-CARNITINA BASE

- 100 % pura, màxima concentració. Es troba en vials de carnitina liquida .

L- CARNITINA TARTRATO

- es una molècula i te un 68 % de carnitina. Es troba en barretes i suplements en capsules ja que te millor gust.

ACETIL L-CARNITINA

- un 98 % de carnitina. Es troba en forma de capsules i pastis per regla general.

L-CARNITINA MAGNESIO CITRATO

- es una sal de carnitina que te un 40%. Es troba en tabletes efervescents , en begudes i barretes.

La mes recomanable per la seva puresa i potencia seria la L-CARNITINA BASE en vials líquids , es la mes ràpidament s’absorbeix. Podem trobar en el mercat associacions de L-carnitina amb reductors de grassa i energètics com el guaranà. Un estudi mostra un augment de la oxidació de les grasses i una millora de la resistència quant es pren

L-carnitina amb cafeïna. Es complementa i potencia, actuant sinèrgicament.

QUINA ES LA DOSIFICACIO ?

Segons estudis, els resultats positius en utilització de grassa, millora d’energia, millor recuperació, etc. Esta entre 2-4 gr. per dia si es L-carnitina L-tartrato o de 1.4 a 2.7 gr. de L-carnitina base . La seva absorció comença desprès dels 30’ de la ingesta en forma de vial i s’ha multiplicat per quatre la concentració sanguínia al cab d’una hora i la seva concentració màxima es al cap de 3-4 hores posteriors de la seva ingesta. Per beneficiar-se es interessant fer una toma de al menys un mes de durada i en alguns estudis s’ha allargat fins a 4 mesos, far millorar la concentració en el nostre organisme.

Hi ha una potenciació quant es suplementa al mateix temps amb colina i vitamines del grup b. Investigacions recents ens deixen entreveure una major retenció de la carnitina presa oralment, quant es pren amb CH al mateix temps.

COM UTILITZAR LES DIFERENTS CARNITINES ?

- Si vols tenir mes energia i reduir grassa, els vials amb un mínim de 1.5 g. De L-carnitina base amb guaranà o similar 30’ abans entrenament, mai a ultimes hores tarda-vespre, estaríem pletòrics d’energia i no se si aniríem b per dormir, no se, no se......potser per quelcom mes si aniria b el vespre no se, no se .......

- I si vols reduir grassa gradualment , en capsules amb L-carnitina-L-tartrato, colina y vitamina B6 que milloren l’absorció. La dosificació diària seria 3-4 tomes de uns 500 mg. Els suplement en capsules es dissolen en el intestí on s’absorbeix la carnitina.

I això seria tot, mes o menys , per explicar-ho de una manera senzilla i fàcil d’entendre. Espero que us hagi agradat i hagi fet entendre qualsevol dubte que tinguéssiu sobre la carnitina . Au a pedalar o caminar o corre o remar o muscular o escalar o nedar o esquiar o futbolajar o baskettajar o a pringar com sigui, però suant que es el que ens agrada en tot cas. Siauuuuuuuuu !!!

Gracies a POWERGYM ( Arbúcies )

Pipo. L’ESCOLETA

dimarts, 3 de febrer del 2009

EL CAMI ROMA I ELS 3 PORQUETS

Dissabte com que no hi havia re mes a fotre , tres malalts per no dir altre cosa, a les 2.30 tarda que ja plovia prou, varem decidir anar a fer una volteta a veure si l'aigua era de veritat o no, i si veritablement era de veritat, po zi. Un cop verificat els senyors PereAixecolaputarodacomningufinsquemalafotu, en Googlewikilocsocunputucraktambeaixecantlaroda i un menda lerenda en Pipojonoaixecolarodacomellsperquemelafotomesforta, varem enfilar camí cap al radera del monestir i en direcció fins a enganxar el camí roma , per fer paradeta a les 5 fons , que no ragen ni ploguen, i en aquells moments , que ja plovia prou, comença a diluviar. Pos fale de puta mare, enganxem les bicis altre cop i com diu en google ¡¡ A mueeeerte !! guapiissim veien com els camins es convertien en rierols per moments, tant ja fets com trobant l'aigua en aquells moments baixant per davant nostre i fets una puta braga encara varem fer la paradeta del plàtan. faltaria plus, amb un paisatge fantàstic i fresc de collons. Un cop a l'alçada de la creu den Barraques i després de fotre voltes per aquella zona varem tornar a fer baixada per la part esquerra del camí roma , que estava molt guapo per fer baixadetes amb aquest dos sonats al davant , la veritat es que va de collons portar aquest dos al davant i veure com fant el gilipolles, tot esperant que se la fotin per poder acollonar un mica , nomes una mica , i ja amb el cul ben moll, enfangat i ple de sorra fins a dintre els calçots, no els de menjar, cap a casa , no fins arribar a la riera de Salenys per veure com baixava l'aigua de les gorgues i fer unes afotillos de torn. En fi uns 35 km. guapissims i molttt divertits . Segur que també els que varen anar a corre el diumenge a Bescanó també s'ho varen passar moltttt b je,je. Felicitats a tots els que hi vareu córrer, algun dia ens veurem. L'ESCOLETA. Aquí teniu un enllaç al resum del Gran Premi La Selva de Bescanó, en Nava us explicará una miqueta com va anar. Adeú.