diumenge, 27 de desembre del 2009

SORTIDA DEL CIRI



Fantàstic dia del Ciri escoletero, 16 persones ens varem donar cita, amb 3 hores de btt molt corrioleras on va predominar la germanor i el bon ambient, la veritat es que el dia va ser espectacular, el temps impressionant i tots varem desfruitar molt de la sortida. Tot es va desenvolupar per les contrades del baix Empordà, o sigui per las gavarres, amb un terreny super apte per el ciclisme de muntanya. El passat any varem tenir la mala sort de que va ploure, i varem tenir que aplaçar la sortida, aquest any em tingut sort i em gaudit d'un molt bon dia. A10.

divendres, 25 de desembre del 2009

BON NADAL !!



Últimament els dies de Nadal s'en porten la palma amb qüestió temps, avui un dia perfecte per la btt i per baixar una mica "lo menjat" el vint i quatre. En Pipo, Pere/a, Molsa i Nava han fet una sortideta, per mira una miqueta el recorregut de la sortida del Ciri que como s'haveu serà el pròxim Diumenge a les 9:30 a la gasolinera de Santa Cristina.
Com cada Nadal, l´escoleta representa el Betlem, i aquí us deixem les instantànies, edemes una altre per que podeu veure mes o menys com ens em passat el dia. Bon Nadal a tothom !!


foto original

dijous, 24 de desembre del 2009

DIUMENGE 27 DIA DEL CIRI


Recordem a tots els escoleteros i amics dels escoleteros, que diumenge per pair tot el menjat i empesat cap a l'estomac ( disese del que va a sobra els genolls quant puges una trialera o pujada que te cagues ) tots aquest dies de Nadal i Sant Esteve, es farà la sortida del CIRI a les 9.30 de la benzinera de Santa Cristina, puntuals. Es farà un recorregut de unes 3 horetes, anant de pas a posar el ciri escoletero , aquest any a l'església de Romanya de la Selva. Mirarem de fer un recorregut a base de corriols tant de pujada com de baixada pelin divertits i apta per tots els públics ( amb un mínim de nivell, evidentment) i així farem un bon Adéu Siau a l'any tots junts.
BONES FESTES A TOTS.

PD. si plou , es suspendrà.

dissabte, 19 de desembre del 2009

L´escoleta us desitja Bon Nadal !!!

L´escoleta us desitja un Bon Nadal i un prosper any nou 2010, com sempre, volem que estigueu a prop dels vostres éssers mes estimats, amics i companys en aquest dies de festa i raonament sobre el any que ens deixa, esperant que el pròxim sigui millor que aquest, encara que no mes sigui en salut, que per nosaltres els escoleteros es lo mes important.
Com cada any us deixem amb aquest vall ja tradicional dintre de aquest bloc, que ens aixecara una mica els ànims, bon nadal.
Send your own ElfYourself eCards


El regal de l´escoleta, un video.
Edemes aquest any incorporem aquest vídeo, que a nosaltres personalment ens ha agradat molt i dona molt que dir sobre els esforços que tenim que donar al cim de una bicicleta, al menys, als que ens i esforcem per intentar arribar alguna meta. Es llarg pero creiem que val la pena perdre uns quants minuts per aquesta obra d´art.

dimarts, 8 de desembre del 2009

VENDA CUADRO NINETY SIX MERIDA CARBON

Molt bones companys. Per culpa de un defecte al genoll que tinc de far molts anys, degut a un accident de moto, i amb una artrosi accelerada i desviament de sota el genoll, em veig obligat a vendre un peaso de quadre que far un mes vaig estrenar amb tota la meva il.lusio , ja que es el model del 2010 i l'esperava de feia ja temps, però la cama em toca al basculant de rera i em provoca dolor al genoll al cap d'una estona. El quadre com podeu veure es de carbono i no arriba a 2 kg. de pes amb amortidor inclòs , amb bloquejador desde el manillar, esta en un perfecta estat, ja que soc un maniàtic del manteniment de tot el material ciclistic i a mes amb proteccions on pot fer rocement tot el cablejat i cops de pedres. Tinc la factura de compra per la deguda garantia. El seu preu de compra es de 2.450 € i es podria parlar de un preu de 1.600 € , que crec que es un magnifica oportunitat, ja que var fantàstic i esta com si s'estrenes. La talla del quadre es una 20" o disese de un L. Jo medeixo 1.80 cm. Per qualsevol oferta el meu telf. es el 678 455 600 PIPO.
Moltes gracies .






divendres, 4 de desembre del 2009

Diumenge cap a Calonge, corriols !!


Be, segons la penya de l´escoleta, es havia parlat molt, sobre la idea de tornar a fer con fa dues setmanes, ja que ho havíem passat tan i tan be, no em volgut esperar gaire, ja que segons aquest terreny, amb una mica d'aigua podria ser mortal de necessitat, axis aquest diumenge, quedem a les 9:00 AM, davant del camp de Calonge com l'altre vegada, aniria be que possessiu als comentaris els que vindreu segur, mes que res, per que axis qui no tingui medi de transport algú el pugi portar, pensem fer uns quaranta o cinquanta kilòmetres i lo mes segur que a la una ja estarem de tot, u dic per els que segur que pregunten, això sembla mes una agencia de viatges que de sortides de btt.
Ale, a descansar i a guardar energies per diumenge, ens veiem !!

Pipo i Nava.

Pd.- La pròxima setmana anunciarem una gran noticia, que imaginem us farà molta ilu, a nosaltres ens fa. Els que vinguin poder u sabran el mateix dia. Ale a dormir.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Sortida Diumenge 29, el titol ... umm ... COLLONS !!


La sortida es presentava, si mes no, amb previsions preocupants per part de la televisió, amb els seus parts meteorològics, que mes que encerta, fan que la gent es quedí a casa, per la por que li carda'n al cos. L´escoleta, per la seva part, des de el centre meteorològic de Castell d'Aro, amb un got d'aigua i un termòmetre, treia el dia abans, dissabte, la predicció perfectament encertada, i com el escoleteros, sabem que ens equivoquem poc, es varen presentar a las 9:00 am a la gasolinera de Santa Cristina, quasi be en pilotes, increïble !! qui diria que tenia que carda un temps que espantava !!. Be, a la sortida, 9 escoleteros, Angel, Xavi Conchillo, Jordi Lopez, Pipo, Jordi Mont, Pep Ribas, Xavi, un Amic y Nava, tot decidit per anar a fer uns 80 kilòmetres, que desprès es quedarien en 67 i no mes per alguns, ja que el pelotón es va anar trencant, conforme anava passant el temps, ja sigui, per que un tenia que anar a dinar a tal lloc, el altre li tenia por a la dona, un es tenia que anar a depilar i un sobre tot un, ja havia acabat amb totes les provisions dels participants de la sortida, ja que semblava que arrossegava mes gana que un gat que esta al carrer i això que aquest gats estan ben grossos, per que passen menys gana que qualsevol alimentat a força de pinsos !! Total, que dels nou barem quedar quatre, però això es una altre historia, que explicaré mes endavant.
Sortint de la gasolinera varem encarar la pujada de l´església, que de bon començament i sense escalfar, te posa las cames a lloc i te verifica el cul al seient. Es respirava un ambient molt maco, tots parlaven eufòrica ment fins al minut cinc, si minut, i no kilòmetre, per que aquest va ser el temps que varem estar parlant, ja que després de pujar a un ritme, diguessin, bo, no mes es sentien las bufara-des dels que pujaven direcció a Mas Nou, amb unes quantes rampes que te fan posar "caxondo". Una vegada a dalt de Mas Nou, varem baixar per la ruta del Cèsar però amb una variant escoletera, dita "la niña del Cesar", aquesta baixar-la esta molt bé, però com el seu nom diu, si la pujada del Cèsar se las porta, la variant, que es la "niña" no vegis, pujar-la "mola que te cagas" això te cagàs però ben cagat, això si, fet a un ritme considerat, es clar, com tot, es pot pujar, però si incrementàs un pel la teva projecció ciclista, "las cagao". Be, amb aquesta baixada, arribem a creuar la carretera de Romanya, per la part on comença a pujar la carretera. Una paradeta per fer veure als escoleteros que la sortida no seria per parvularis, i la gran noticia, pujarem la pujada del "gran avortament", el nom, no es precisament el mes idoni, per que podria ferir a qualsevol persona identificada amb el tema, des de aquí disculpin, però es que aquesta pujadeta, es així, tot lo que duus tindré tu fa treure, la mare que la va parir, be, una vegada pujant, tothom la va encarar com va poder, i una vegada a dalt, fins pràcticament Puig d'Arques, sense arribar, passant per uns corriols molt macos que donant a Sant Cebrià dels Alls, des de allà, varem baixar fins agafar la carretera de la ganga, on hi teníem previst el primer avituallament, que consistia en un ampli i confortable bidó de 5 litres d'aigua, si, si, molt se varen queixar, però que be que va vindré, ja que no va quedar ni gota, "mamone". Des de allà cap a Fitor, això si provant per tots els racons fins que varem trobar la pujadeta del dia, molt maca i plena de pedres com li agraden a nen Pep, cap a dalt i una vagada a dalt cap a baix i després desvio a la dreta i cap a dalt, en aquest moments molts es preguntaven si havia fet be en vindré ja que les cames començaven a parlar soles. Amb tot això, encarà varem trobar un corriol super guapo de la curse de Calonge, que ens va fer divertir-nos una mica deixant la duresa de la sortida. A diferencia d'última, aquesta sortida a servit per anar agafant una mica de fondo, no tot te que ser corriols i corriols, collons.
Buscant l´ermita de Fitor, amb una nena molt maca que ens va fer una foto, un respir, una barreta, un dit al cul, i cap a casa, si, si, collons, cap a casa, mira que estem lluny, res, una altra vegada ens varen cardar la pujadeta del final de la curse de Calonge, que empinada ja te dic que es empinada, algun ja comença amb dos dies que la pujada a odiar-la de veritat. I fins el corriol de baixada super guapo fins Calonge, deu ni do, quina sortideta, sortien uns quaranta cinc mes o menys, i arribàvem, al segon avituallament, aquest, igual que el altre de ben parit, una altre garrafeta de cinc litres de aigua, que no se per que, no va quedar res, "que cosas". Seguint vorejant la riera de calonge, fins arribar al punt on pots pujar fins Sant Marc, aquí va ser on es va produir el primer amotinament i únic del dia, dels nou que érem, quatre varen volar cap a Sant Marc i es clar cap a casa, axis que ens varem quedar quatre, es clar que els comptes no en surten, per que falta un, aquest, que ja va dir abans de la sortida que s'aniria abans, "pos eso" va marchar molt mes abans, cosa que jo no em vaig donar ni conta, però "güeno". Ala prosseguim, que ens cardarem ara pel cos, tirem cap a la castanyeda, ole, ole, ole, dit i fet, xino xano, cap a la castanyeda, collonsssssssss!!! si, si, i abans de arribar girem a Can Riera i agafem la pujada del Tabacs, que no es que tinguis que deixar de fumar, si no que es refereix al anima let del collons, que al estiu te fa corre mes del conte. Una vegada a dalt de Romanya, en Pipo va perdré les ulleres, agafant la flor de l'arboç, (madroños), es va posar fins al cul, tant que va perdré les ulleres, ens varem adonar quasi-be a un kilòmetre del pues-to on pen sabem que las havia perdut, varem tornar i per sort les varem trobar, ja que edemes no son del decatlon si no unes put.s oklei dels collons.
Amb tot això, uns metres mes endavant, trobarem un pobre avi que va caure en vici, si, si, edemes el home que ja era atès per unes altres persones, va tenir que trucar a la ambulància i tot, ja que patia mal a un costat de la cama, quasi-be a la part del maluc, pobre, varem esperar i el varem recolzar una mica, ajudant a que la ambulància arribes a pues-to, ja que es trobava, a un camine't una mica difícil de trobar, però els escoleteros, amb forces, portaren la ambulància a pues-to, plas, plas, plas. Comiat i cap a a buscar el corriols del pollastre, ben divertits i amb sorpresa d´en Nava que es va equivocar i va trobar un camí super racing i espectacular enllaçant un final de sortida espectacular.
Al carril bici, amb 60 kilòmetres espectaculars, durs i plens de satisfacció, cadascú cap a casa, al arribar dutxe i una mica de menjar, a la tarda, mes de un li va dir a la dona que sortís sola, ja que el ulls feien enllumenades de encreuament, o sigui "semàfors" jeje, un plaer, explicar aquest rotllo patatero, però cinc hores pedalant i sis de sortida total, donen per això i mes.

Pd.- No me se explicar mejor, pero tengo que ir practicando mi Catalán ya que soc nascut a Sant Gregori el poble amb mes habitants als anys 60 poder del mont, y por eso, como Catalan me debo alguna crónica, ok, pos ala, que te la pique un mono con la mano izquierda, kietorrrrrrrrrr!!!! Collonsssss!!!

La foto, quan me la pasi en Pipo.

dissabte, 28 de novembre del 2009

El temps per demá vist desde un punt escoletero.


Com sabem que algun "mariquilla" es quedara a casa el Diumenge després de veure les prediccions per demà, amb la família veient el programa de moda, "salvame", eh ?? us farem un resum de com veu L'escolteta el temps real per demà, segons el got d'aigua que te en Nava a dalt del sostre y el termòmetre que li acompanya, amb aquest utensilis, em assolit fins ara, no equivocar-nos , o sigui que aquesta es la predicció:
Estat del Cel .- nuvolós.
Precipitacions .- al mati res de res, tot per la tarda.
Temperatura .- farà fred, això si, o sigui que abric y chubasqueiro per si la cosa es tomba.
Visibilitat .- tot depèn de lo que vau fer el dissabte a la nit, si tot es normal, la visibilitat serà bona.
Vent .- res de res, entre fluix y poc mes.
Estat del mar .-Be, això, crec que no ens farà falta.
Com podeú veure al retol, i ha un nuvol i un sol solet ben macu, dia bttro de "p.ta madre".
Amb aquesta predicció, us sobra, o sigui, que aneu treien el dodotis, i demà en bicicleta, per que dilluns tot tornarà a ser com avui, un dia esplèndid.
NOTICIA D´ULTIMA HORA.
Acabem d'arribar, ara mateix, de situar en el trajecte de demà, els dos avituallaments que trobarem en el camí, en aquestes dues imatges, veurem com el nostre amic Pipo, ha estat intentant dissimular la zona, on s'han amagat els grans aperitius, que degustarem demà, amb dissimulo i enorme camuflatge, a més un parell de vídeos de "com es va fer". Fins a matí.

1º Avituallament.


Per fer la foto "com es va fer"


2º Avituallament.


Per fer la foto "com es va fer"

dijous, 26 de novembre del 2009

Sortida per Diumenge 29, apunta´t !!


Després de la sortida de diumenge passat, que va ser un gran "despilfarro" de btt, brutal, em preparat per aquest diumenge una "sortideta" de aquestes que fan tremolar la cullereta de la sopa quan la apropa's a la boca, no sabem ben be els quilometres que en farem, però vinguen de l´escoleta ja se sap, segur que en seran molts, per això, us recomanem que emporteu aigua i menjar suficient per fer uns 80 quilometres aproximadament, je, je. L'horari de la sortida serà a les 9:00 en punt a la gasolinera de Santa Cristina, qui no hi sigui, A10, "pu lu tant" intentarem sortir aviat per vindre aviat, "que cosas nooooo !!!", agrairíem que confirmeu als comentaris si vindreu o no, si us plau, axis, ens fem una idea de lo que podria ser, mes que res per si tenim que portar algunes begudes o menjar de avituallament a lo llarg del recorregut. Una altre cosa, tampoc us espanteu ara, amb això, que sembla que serà bestial, i u serà.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Ou Yeahhhhhh !! Super sortida Diumenge 23/11


Si señor, ou yeahhhhh !! a ritmo de grito placentero, digasele sexual o deportista, nos hicimos un rutón el Domingo de calçat y treute els cordons !! Circuito, mágico, bonito, lleno de color, ratonero, divertido, corriolero, a veces hasta cachondo diría yo, aunque esto ya cuesta más de entender según para quien, la cuestión, uno de los mejores recorridos de disfrute que hacía tiempo que l´escoleta no ofrecía a sus comensales.
Este domingo, nos agarramos la furgoneta y algunos sus coches, y ala pa Calonge, fuimos a intentar hacer la carrera de la copa Gironina, más o menos, o mejor dicho, tal y como se hizo en su día, ya que para eso, un servidor, se desplazo a media semana, a casa de mi hermano ya casí de sangre, con esto del sida nunca se sabe, mejor casi, el señor Pipo, en su "maison" después de tres horas, de darle al portátil, conseguimos cargar el track de la carrera en su dispositivo Gps, cuestión, el domingo se lo dejo en casa, si estas cosas pasan, y lo jodido del caso, es que no le podemos decir nada, por que el pobe miguel, digo Pipo, ya tiene bastante como para pensar en el p.to Gps, jeje, total, no pasa nada, el Nava ya se acordará, pues con estas, la legión de l´escoleta iniciaba con muchas ganas la salida, todo muy divertido al principio, ya que la salida era fácil subidón de 4 o 5 kilómetros hasta llegar al primer corriol, este subidón de buen hacer, iba acompañado de un ritmo a lo Verano Azul, pero con los cascos y los pepinos de turno que algunos se calzaban, como en el caso de Manel que estrenaba Cannondale, aún arrastraba el platico de bombollas en alguna parte de la bici. El señor Jordi López, alias Google claro esta, si, si, el puto rey del Wikilok, también tenia que traer el track, pero claro ya se sabe, cuando uno trabaja en esto, el fin de semana se tiene que despejar. Angel Pajáres, Xavi Conchillo, Lluís, Xavi Gimeno, Manel, Pipo, Jordi y un mendas, formamos la grupeta que ya a partir del primer corriol nos lo pasamos en grande, todo el terreno estaba en unas inmejorables cualidades para la practica de este nuestro deporte favorito, ya en el primer corriol después de habernos calentado un poco, claro a ritmo de Verano Azul ya se sabe, tuvimos los primeros percances del día, el corriol, mostraba "el lado Oscuro" de la btt, con una inclinación y unos regiros espectaculares, lógicamente, muchos integrantes de l´escoleta se tirarón por delante de la bici, otros bajaron por que la cosa no estaba para jugarse el físico y algunos como yo, nos tragábamos algún que otro árbol, por querer ir de "pro" y no bajarse, en fín, divertidísimo, proseguimos el camino, y ya a un ritmo más acelerado, subíamos una serie de caminitos estrechos, muy adornados de "molsa" de un verdor casi diría yo fluorescente, una hermosura con la humedad, llegando pues a un pequeño subidón, allí en una descomunal interpretación de la fuerza, el señor Xavi Gimeno, movilizo toda su artillería muscular, para en el repechón de turno ... umm ... cargarse la cadena, dios !!!! Xavi no jodas, la cadena. Ahora que estábamos "calientes", collons !! más rápido que Jonh Whaine, algunos ni lo deben conocer, desenfunde de mis alforjas, mi súper troncha cadenas, todo el mundo alucinando, si pero sin perder tiempo, me dispuse a la consecución del arreglo de la cadena en el menos tiempo posible, para que así, la temperatura del cuerpo no disminuyese, en ello estuve, cerca de diez minutos, nos ta mal, la cuestión, asunto arreglado y ya nadie se acordó de la cadena del señor Xavi. Seguimos subiendo y llegamos a una encrucijada de caminos, esta, además, estaba adornada de rayas, flechas, etc, etc, todas estas eran de las carreras de Calonge, y, hostias, la de Mon-rras, no te digo na, vaya merde de signos habían dibujados en los caminos, yo creo que a vista de pájaro, o sea en un helicóptero, tendrían más pinta de pintura rupestres tipo cromañón, que otra cosa, por que allí no había quien cojones se entendiera.
A estas, todo el mundo nervioso, Nava, no se acordaba ni de la familia en aquel entonces, menos mal que Xavi, que también la disputo, estaba algo más centrado y propuso, ir por un camino, que le sonaba de aquel día, pues bueno, proseguimos y ... nos perdimos, era imposible poder continuar la carrera, ya que las marcas estaban por todos lados y habían echo que nos hiciéramos un lío de aupa, a estas que a Pipo y al señor Jordi, le recordábamos, que el Gps en casa no funcionaba, pero ... Nada, decidimos que si encontrábamos la carrera bien y si no pues también, y retomando algún que otro corriol, comenzó lo que le podríamos llamar "éxtasis", como si de la película del señor de los anillos se tratará, empezamos a adentrarnos en unos bosques plan "Elfos", dios, que belleza, los caminos eran rápidos, llenos de vegetación, no daban lugar alguno a la infectada superficie urbanística, todo era virgen, casi, casi, alguno de nosotros mostró síntomas de volver a la virginidad, ya que el placer era brutal. Sencillamente, comenzamos un sube y baja de corrioles, espectaculares, parecían no tener fin, eso sí, de vez en cuando, sin darnos cuenta, volvíamos al mismo sitio de partida y más de uno que ya iba más que "caliente de piernas", intentaba disimular con una sonrisa forzosa, que ya estaba hasta los huevos, pero cuando uno se lo pasa bien, todo sabe mejor, je, je,. Retomando uno de los senderos, nos lanzamos a "ritmo de carrera", la velocidad era trepidante, dando lugar a la incertidumbre de que el manillar se hiciera un ritual con alguna rama y de este surgiera, la gran caída, derecha, izquierda, arriba, abajo, un espectáculo, a una velocidad vertiginosa, ziuuuummmm, el casco me recordaba a estos de la segunda guerra mundial en plan camuflaje, ya que se le enganchaban una cantidad bárbara de desechos y algún bicho que otro, pero ante la adrenalina acumulada, estos, los bichos, les deba tiempo a frabicarse hasta un hogar. Al llegar al punto álgido del recorrido, parada y primera reunión de la salida, en ella, surgieron todo tipo de ideas, sobre el lugar, a lo que, seguro, repetiremos salida, a lo mejor no igual, pero si parecida. El final, de esta salida, fue apoteósico, una bajada de unos 10 minutos, hasta cerca de Calonge, toda empinada, ni un descanso, todo "pa bajo", piedras, agujeros, árboles bien situados, zigui-zagas, derrapes, brutal !!!!!! tal descenso hizo mella en algunos brazos, al acabar aún podíamos ver como temblaban ante tal esfuerzo por sostener lo que la suspensión no era capaz de absorber, maravilloso, después como no, como los niños no tenían bastante, esprint en el plano 2 kilómetros para llegar a sitio, y acabar, con una de las salidas más divertidas del año, además, seguro, repetiremos, para que otros escoleteros que no estuvieron y algún que otro compañero del blog, que se quiera apuntar, volveremos a repetir, por que la cosa se lo merece. Por cierto, antes de acabar, me gustaría decir, que no hay fotos, por que, primero, no nos acordamos mientras nos estábamos divirtiendo, pero al final, cuando paramos, si la pudimos hacer, lo malo del caso, es que cuando saque la cámara, ya no había nadie, y esto, me hace recordar que cuando tocaba la sirena del cole, yo me piraba pa casa a toda leche, y digo yo, que esto será lo mismo, o no? haber si la próxima vez, nos esperamos un pelín, aunque no haya muchos, y nos hacemos una, por que ya me diréis que cojones pongo yo ahora. La cuestión es que me huele que se le tiene miedo ahora que ha salido la foto de la semana pasada en plan Trol de los bosques y no queréis salir así, eh !!.
Preparaos para el domingo, por que se os va a caer el moco, los deberes bien hechos esta semana, por que ahí examen el domingo, así que ir entrenado, besos de Pipo y un abrazo del Nava, hasta luego escoleteros !!


dijous, 19 de novembre del 2009

Sortida del Diumenge 15, llàstima d´en Pere.

Hola compañeros del movimiento sexual btt@, os hablo hoy aquí en la escoleta después de abandonar este año apoteósico de carreras y campeonatos en diferentes terrenos del ambito gerundense, he intentado dejar lo más alto posible a l´escoleta, con otros colores, pero con corazón escoletero al fín y al cabo, me lo han echo pasar mal, pero yo también he tocado los cojones como buen escoletero, por fin ahora, después de estar tanto tiempo escondido en mi regazo, vuelvo fuerte y con mucho espíritu, a esta mi escoleta, a los brazos de mi queridisimo Piporrín y como no, con unas ganas increibles de preparar salidas apoteósicas que hagan que vuestras mujeres os tengan que servir la sopa en un vaso por no poder haceros llegar vosotros mismos la cuchara a la boca, por los tembleques de la salida, o Dios, di tu si existes, que hoy comenzamos una nueva etapa, y que a partir de ahora, comenzamos a andar juntos otra vez, ... umm, joder a veces se me va el perol que no veas, por donde iva, así, pues chavales como explicar la salida del Domingo, pues cojonuda, ambiente celestial, con gente muy, muy, guapa, bueno, no tanto, pero muy bien parida. Los escoleteros, vamos en aumento y eso se nota en las caras nuevas, estoy seguro que marcharon con buen sabor de boca, aunque algunos no pudierón terminar la ruta completa, ya que como más adelante contaré, nuestro Druida Pere/a, se pego el hostión inútil del día, y no se por que de los ocho que eramos, se fueron cuatro a acompañarlo, en fín, ya hablaremos otro día, la cuestión es que la ruta fue de cerca de 60 kilometros, muy rebuscados entre la Ardeña y las Gabarres, a un buen ritmo y eso si, gracias a que ya llega el mes de la Navidad, tenemos a nuestro colega Albert, que empieza a florecer, y eso, hace que se ponga de un cachondo, en el sentido bromista ojito, que no veas. Os dejo una foto,

que aunque ha tardado y no se si ha sido por que no es digital y se tiene que revelar y por eso tarda tanto, verdad Molseta meva !!!!!!, total que ya la tenemos aquí y os la he puesto repetida 2 veces, o sea en dos versiones, una, por que me han gustado varios detalles de esta, ya vereís la foto y la otra, pues dejandola limpia, por si la quereís poner en la mesita de noche, en plan foto de amigo. Antes que me olvide, como clasico de la escoleta, explicaré más o menos como fue la caida de Pere/a, que a parte de saber que le jode que lo explique, pues como que no, nos reímos lo suficiente en el momento de la caída, pues lo pondremos en plan no te lo tomes mal y ríe con nosotros.
A eso de las once, cerca de Cassa, iniciamos la subida a las ruinas del Poble Ibéric, desde luego que son ruinas, por que solo hay cuatro piedras, pero güeno, como que esta guapo, después de una parada y un par de bocados al plátano, iniciamos la bajada, el ambiente era cordial y de contar historias, en estas que yo, Pipo y Molseta, creo, nos adelantamos, lógicamente por la fuerza descomunal de nuestras piernas en aquellos momentos, al rato, y después de pensar que tampoco estábamos tan fuertes como para haberles dejado tanta ventaja, nos dimos la vuelta y no muy lejos de allí, en una pequeña bajada arenosa, se encontraba nuestro compañero Pere/a en la ya prestigiosa posición del escarabajo, que para los que no lo sabéis, un día de estos que nos veamos, os lo cuento con más detalle, pero vamos, posición fetal mirando para abajo, acurrucado pero sin cascara, y sin soltar ni un murmullo de dolor, por si acaso, no ha pasado nada y los compis se parten el culo. Je, je, a estas que llegando la gente preocupada por la posición del individuo, pero claro, nosotros como veteranos del asunto rapidamente le dimos poca importancia al evento, ya que, solo nos vasto una leve mirada, por debajo de las gafas de nuestro compañero, para ver que la sonrisa de cabronazo, que normalmente le caracteriza, brotaba ya de sus lindos labios sin operar. Juas, juas, nada que la cosa estaba que bajando relajadamente, que es cuando te la pegas seguro, perdio una de su manos, al traccionar la rueda de delante con arena, esta giro brucamente, haciendole perder su apoyo en el manillar y dejando a Angel hablando solo, ademas alucinado, por que más que hostión parecía que se había tirado aposta, jajajaja, bueno todo esto parece cachondeo, pues lo es, pero ... la cuestión que, el tio más duro que el mármol, aguanto el dolor, pero la caída le propino, a parte de rasgarse todo, una hostia en las costillas, esta conforme la cosa se iba enfriando, no le dejo continuar el trayecto, por más que lo intento, y por consiguiente, marcho con sus tres caballeros de vuelta a su hogar, una lástima y espero, sobre todo que te mejores y el domingo puedas estar con nosotros. Te queremos, ... ji, ji, ji.
Bueno, que no me enrollo más, una cosa mariposa, el domingo, para el que le pueda interesar, saldremos de los colegios de Calonge, o sea por detrás del campo de fútbol, a eso de las nueve en punto, ni un minuto más ni un minuto menos, quien no este, Agur !! no se espera a nadie. Que quiere decir esto, claro como escoleta que somos, a los niños hay que explicarselo todo, pues que os estéis al menos a las ocho y media, por si tenéis que prepararos la merienda o lo que sea, ok? pues ale, la cosa creo que rondara por las tres horas de recorrido, divertido y muy majo, si tenéis alguna duda, a mí, no me llaméis, jaja, llamar a Pipo, que le toca más los cojones, jejeje, un saludo a todos y ahora dejo el Whysky otra vez en el mini bar, ta luego Lucas.
Para ver la segunda foto debeís picar en la foto para aumentarla, esta foto es la verdadera ya que esta colla se transforma igual a peor, pero son la hostia, haber si te gusta.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Sortida de Diumenge 15/11/2009

Mentre que els elits es trencaven les banyes a Mont-ras, l´escoleta anava rumb Ardenya y Gavarres. Avui teníem, en Nava que encarà que malat no va perdré la oportunitat de passar una molt bona estona amb nosaltres i a cardar una mica de por amb les rutes que te preparades per entrenar durant l'hivern. Aprofitarem per posar les dates de les pròximes reunions bttras de molttttttt nivell. El dia 22 de novembre anirem a Calonge a repetir la cursa de la Copa Gironina, el dia 20 de desembre tenim la cursa de parelletes a Llagostera, que esperem que us apunteu una pila de parelles que sabem que encara no heu sortit de l'armari. En Nava i en Pipo ja fa temps que varen sortir, amb el handicap de que varen sortir per el darrere no per la porta. Tencior !!! el dia 27 de desembre, la ja famosa sortida escoletera DEL CIRI, que com imaginem, sabeu que es tracta de fer una sortida de germanor, de nivell, com sempre, fins una ermita per concretar de una població determinada i a mes a mes portar un Ciri, que tindràs que comprar tu, lògicament, si vols es clar; entre d'altres que en farem a mes a mes durant aquest mesos de novembre i desembre.
Recordar al senyor Molsa que si vol enviar les fotos del diumenge, per favor, podrem per fi acabar la crònica de l´sortida de aquest mateix dia.
Al senyor Pere/a, que va caure el diumenge, per intentar fer l´escabajo i seguir el ritme dels de davant i no va poder, dir-hi que esperem que es millori i pugui estar el dia de la sortida de diumenge amb nosaltres. A tomar viento señores.
JOC DE LA SETMANA

QUI HI HA, A SOTA DEL BOLET ??

JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA!!!

El primer que ho endevini tindrà premi el diumenge a Calonge. A10.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Copa Gironina Amer, Castell d´Aro y Calonge.

Superhola !! bien, como no tengo tiempo para todo y l´escoleta la tengo más abandonada que Pere a Molsa aún cuando le hace la pelota, pues bueno os dejo redirecionado por si os interesa la crónica de estas últimas carreras, lógicamente solo hablo de carreras por que es en lo que estoy metido y claro como las niñas de l´escoleta se han vuelto muy niñas, por que me lo han dicho, ahora ya solo me faltan dos, para acabar y prepararos las batallas como dios manda, para que empecéis a vestir y montar como dios manda. Ala niñas, nos vamos viendo y preparar la burra por que le vais a sacar brillo, estamos preparando la famosa sortida donde iremos a colocar el ciri ande haga falta, pero ... esto se lo dejo a mi compi Pipo, que esta ultimando los detalles, por cierto, ir preparando parejas para la de Llagostera, yo me cojo a Pipo, vosotros no se, pero habrá guerra !! verdad Google. Bueno señores nos vamos viendo, y por cierto Pera/e, enhorabuena, jajaja, por lo que te ha caído, juas, juas, juas, bien venido al club, vete montando en la Ktm el porta niños, que te hará falta, jejejeje, que lo disfrutéis tu y tu pareja. Un vesazo a todos, chao.

COPA GIRONINA AMER.

COPA GIRONINA CASTELL D´ARO.
COPA GIRONINA CALONGE.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Copa Gironina Porqueres 2009


Aquest cap de setmana tri-cap de setmana podríem dir, ja que contava amb tres dies de festa, edemes, la copa gironina es feia el dilluns de aquesta manera es celebraren unes altres curses el cap de setmana, dit això, ja que el nostre Santi Betrian, alia's El Mosso, com un super pro, ha fet 2 curses, una el dissabte fent una segona posició amb elit de Policies, ja que la curse era per la policia, i ademes, a fet la curse de la copa gironina, aixo si, a fet la curta, però, de moment amb trofeu i tot, impressionant, i a algú que entreni menys i guany mes copas, ningú, momes en Santi, enhorabona Santi. Dit i fet, el dilluns 3 escoleteros, Jordi Mont, Albert Carreras i Nava varen marxar cap a Porqueres, ja es preveia que la curse podria ser dura, però ... tant no ensaba'm que seria. Plena de tècnica a las baixades, amb rocs i arrels relliscoses i unes pujades que feien que traeixi's tot el que portaves dintre, duri simes i llargues, però un recorregut molt guapo i amb vistes precioses, això per el que va tenir temps de veure'ls. Com a representació del Senat Esteve, en Pep Ribas i en Xavi Gimeno. Tots cinc corredors varen complir acabant, que ja es molt, i edemes en bona posició, com sempre, ara ja comença a tenir-nos acostumats el nano Nba, l´Albert, va aconseguir la tercera posició a la categoria Sub 23, un màquina. Aquesta vagada, els nois varen complir sense gaires problemes mecanics i al final tots varen coincidi en que la curse havia sigut molt dura. Ara, que ve la curse de Salt, que deu ni do, la de Amer, la de Castell d´Aro i Calonge, ja cal que ens calce'm, per que encara no sabem lo que es la duresa, acabar aquesta Copa serà per els mes durs, no per els mes bons. Sort per tothom a Salt.
Classificacions de la curse i classificacions generals.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Copa Gironina Cornellà de Terri 2009

Cornellà del Terri, lloc on es va produir la tercera prova de la Copa Gironina, molts participants per que també es disputava una marxa, en total a prop de uns 450 participants, aquest en diferents categories, volta llarga, curta i categories dels mes petits. El temps va ser esplendit a lo llarg de tot el recorregut, aquest va ser de 32 kilòmetres, molts durs, ja que el terreny no permetia descans, un puja, baixa, en menys de 150 metres d'altitud.
L´escoleta va aportar uns quants corredors com en Pipo, Mont, Albert i Nava, per part del senat Esteve, els de sempre, Pep, Dani i Xavi. Sorpresa la que varem veure per aquesta curse, ja que el nostre amic Frou, es va presentar, cosa que ens alegra, de que ja tingui temps per disputa alguna curse. Per part dels corredors de l´escoleta i del senat, diferents resultats, a destacar la caiguada den Daniel Romera, que gracies no va ser res, per lo que podia haver sigut, va acabar però una mica magullat.
En Pep Ribas, que disputava una cursa amb un terreny molt favorable a les seves características, va llançar un atac fulminant de bon principi, que, per mala sort, no va acabar com ell volia, ja que amb una trialera va petar el sillín i va troncar axis les seves aspiracions.
En Xavi Gimeno, per la seva part, va fer la millor de les carreres, pot ser de tot l'any, i amb molta força va complimentar 28 kilòmetres del recorregut, fins aquí molt be, per que a falta de 3 o 4 kilòmetres va trencar la cadena, en aquells moments anava, amb en Nava, que va ser t'estic del fet.
Per la part d'en Nava, va acabar la curse, sense problemes, al menys mecànics, acabant en bona posició. En Mont, també va fer bona curse, iniciant axis una bona mijora amb la seva forma, cap problema, ni mecànic ni físic.
Per part del nostre company Albert Carreras, que va començar la curse amb problemas fisics a un dels besons, va ana de menys a mes, però un error garrafal, quasi al final de la curse, equivocant-se amb un rèbol, li va fer perdré mes de 8 minuts, fent que la curse i l'esforç no servissin per res, mala sort per el nostre "nba", Frou, també va caure en aquesta trampa y varen creuar tots junts la meta, amb un regust dolent, llàstima companys. Per part d´en Pipo, va dispotar la seva curse, a peu de meta, podíam veure que acababa molt content i amb la feina feta, passant un dia de btt cojonut i sense cap problema físic, ja n'era hora collons !!.
Molts companys coneguts i ambient bttero d'allò mes superguapo, bona organització, recorregut trenca cames total i una festa final tasta'n la botifarra d'all, que era bonisima.
Un salut i força btt.

Classificacions curse i generals.

dijous, 1 d’octubre del 2009

Algunes imatges més de la ruta de les ermites

Ens arriben noves fotos de la ruta a carrer dels amics de pikebikes, poso unes quantes on es veuen algunes de les peripecies que varem tenir que fer i com no el "papeo" extraordinari que ens varen cardar.








Ala, agur !!

dilluns, 28 de setembre del 2009

Sortida de les 10 ermites, sortida de germanor.

Això, de germanor, 13 apòstols muntats en bicicleta varem començar a fer el trajecte de les 10 ermites. El començament era a Santa Coloma de Farners i acabava al mateix puesto, a las 8 del dematí varem sortir de Santa Cristina d'Aro i amb tranquil·litat, varem arribar sobre les 9:00, ahir edemes, a Santa Coloma, es disputava un rock book, i havia molt d'ambient btter@. La ruta la varem fer amb 4 hores aproximadament "de pedaleo" per que de estar-hi varem estar molt de rato per diversos problemes mecànics de alguns dels apòstols. Gent del Tope, a pike bikes i de l´escoleta del btt, formaren una caravana de bicicletes, i començarem a pujar cap a les ermites. La ruta es va acabar sense tenir cap problema físic, menys mal, alguna caiguda va averi però sense cap lesió de importancia.
No entrarem en gaires detalls per que si no ens podríem tirar una bona estona, millor us posaré àlbum de fotos i vosaltres mateixos, ja veureu lo be que ens lo varem passar. Per cert, aquesta ruta la repetirem per que es preciosa, i edemes amb membres de l´escoleta que si vulguin apuntar, la pròxima intentarem fer les deu. A10.

dissabte, 26 de setembre del 2009

Deu ermites per Diumenge

Demà diumenge l´escoleta anirà cap a Santa Coloma de Farners, disposats a fer les 10 ermites o poder només cinc, ja borem que passa. Ens ha arribat a les oficines de aquesta nostre escoleta, que ... i a molta gent que a començat a desfilar, o sigui, a "rajarse", això no es bo. Però bueno, imagino que ells s'u perden, que hi farem, mira que contra mes gent fossi'm mes riuríem, però .... Demà a las 8 sortirem de casa Pipo, i lo mes segur es que ens quedem a dinar desprès de la sortida allà a Santa Coloma. Als que i venen a fer el recorregut, penseu, i, porteu aigua i menja, que desprès ja sabem el que passa. Res mes que lo passem d'allò mes be, AQUÍ us deixo el trac de la sortida gentilesa del meu amic Marc. Ta luego Lucas !!

dimarts, 22 de setembre del 2009

Jordi López guanya el National Geographic.

Ara ja fa un bon temps que Wikilok funciona a la web com un dels millors portals de recursos de turisme sostenible. El programa neix al Abril del 2006 i no mes en aquest pocs anys ja a rebut dos grans premis, un al primer concurs de Google Maps i ara el National Geographic.
El nostre company Jordi López Ramot, ens explica que es Wikilok: Wikiloc és un magatzem de arxius de rutes d'excursions aportades pels internautes. Quan les fan, les graven en els seus GPS i posteriorment les col·loquen en el lloc, on qualsevol pot veure-les, imprimir-les o descarregar-les en el seu GPS per a repetir-les a la seva manera.
Guanya aquest dos premis fa que tots ens sentim supermegalahostia de orgullosos del nostre amic i company de l´escoleta, quan un es dedica plenament a la feina que li agrada, i edemes tens el plaer de que te sigui gratificat, encara que no sigui amb diners, et omple d'una fortalesa per seguir endavant amb el projecte, que apart de ser una passada de programa, es fet per un company nostre, al que encara que ell no vol, l'estimen molt. Tota l´escoleta al complert te volem felicitar per aquest "pedazo logro", i sàpigues que et tindràs que invitar a lo que sigui, ... um.. per allò de celebrar-ho no?
Ets un Makina Jordi.

enllaços a la noticia
diarideGirona.cat
lloc on es va fer la final
el peridodico.com
Globaltalent
wikiloc.blogspot.com


Pd.-Per cert com et tindrem que dir ara? ......

Copa Gironina Sant Gregori 2009

Sant Gregori va acollir als components de l´escoleta amb un temps de collons i amb una curse preparada amb molt de estil btt i molt be senyalitzada, organització esplèndida i puntual, tot molt d'agrair. El senyor Mont y en Nava, varen anar junts i el senyor Albert (Nba), va anar amb els seus amics inseparables, aquest dos ja se estan animant i segur que seran bons contrincants. Del senat Esteve, en Pep Ribas i en Xavi Gimeno, i absència destacables de Pipo, Molsa i Dani. El recorregut molt maku, voltant els boscos de Sant Grau, lògicament, si as estat corriguent alguns anys per allà, ja en saps mes o menys com es, aquesta vegada, es va realitzar una sortida amb uns 3 kilòmetres planers per enfilar-nos a la primera de las pujades, després gran baixada i sant tornem-hi cap a dalt, la curse estava formada per dos grans pujades, un petit trencacames final i un començament i final fet a base de pista. Tot i això va sortí una gran cursa, amb molts de corriols i amb un terreny molt apta per poguer desfruitar del btt, 32 kilòmetres varen ser t'estics. Tant en Pep, com en Mont, com en Xavi i en Nava, gran curse per tots cuatre, com diguem a l´escoleta, acabar ja es bon resultat.
A destacar, la primera possicio de l´Albert Carreras a la seva categoria, desde l´escoleta el volem megafelicitar per que es mereix aixó i més, ademes aquest nano, me de tenir dos lessions amb un gonolls i no sabría pas com dir-ho, momple de satisfació poder dir que has guanyat per que tu mereixes de tot cor, continua aixis, i sobre tot, no cambiis mai com ets, aixo es el verdader trofeix que en porta la teva persona, felicitats !! Avui, per tu l´única foto del blog, com a premi !!

També tinc que dir que no em trobat gaires, jejejeje !!

Perfil de l´curse.


CLASSIFICACIONS COPA GIRONINA CURSE
CLASSIFICACIONS GENERALS