dimecres, 17 d’octubre de 2012

IRON BIKE, una prueba más de la resistencia humana.


Este año, uno de los participantes llega desde tierras del Baix Empordà, su nombre Jordi Mont, corredor de Matxacuca y socio fundador del Club Esportiu Escoleta Btt. Mi intención, entrevistarle después de una larga, dura y emotiva temporada dedicada a la preparación de un Iron Bike, que para muchos, es conocida por su nombre, y no por lo que conlleva, para eso, hoy tengo el honor de poder hacer unas preguntas y Jordi con mucho gusto, ha accedido a contestarlas, introduciéndonos un poco, a modo personal, dentro de esta carrera.


 Prólogo.

Sin lugar a dudas, una de las pruebas de btt más duras del mundo. Italia, los Alpes, pocos los elegidos para afrontar en este año 2012 una de las experiencias más, digamos,  dolorosas, por el desgaste moral y físico, y a la par muy gratificante, por su enorme placer al afrontar la prueba y si se puede, acabarla, mezcla que lleva a la prueba, a ser una de las grandes del panorama, que cubre la bicicleta de montaña.

Las inscripciones límite para inscribirse están a 140 participantes, lo que dista de la dureza y la distancia a cubrir por la prueba.

La zona, los Alpes Dolomitas, cerca de la frontera con Francia, siete días más un prólogo, mueven jornadas que van desde los 70 kilómetros hasta los 125, dependiendo del día. El desnivel, bueno, al final de todas las jornadas, acumular la friolera de 22.000 metros de desnivel positivo, recorriendo unos 680 kilómetros, con cimas de más de 3000 metros de altitud y jornadas con un total de 5000 metros de desnivel acumulado, con estos números uno acaba ya cansado mentalmente, madre mía.

Cabe resaltar, que la prueba, te obliga a cambiar las tornas, ya que en muchos momentos de la prueba, es el ciclista el que lleva a lomos la bicicleta, pateando distancias, que mellan la musculatura y que hacen que la preparación física para esta prueba, vaya más lejos de fondear sobre la bici.

Uno de los puntos a resaltar es la fecha de la prueba, Julio, dígase Verano en estado puro, el terreno abrupto y salvaje ejemplar para unos Alpes que estamos más acostumbrados a ver en carreras de ciclismo de carretera, pero después del asfalto, se esconde una tierra montañosa espectacular, con un potencial para la btt, brutales, con esta carrera se intenta reivindicar y ofrecer estos parajes a todos los aficionados.

Nava.- Jordi enhorabona per la teva participació en el Iron Bike, per la distancia de la proba, Itàlia, la seva duresa i tot el que comporta, explica'ns una mica com s'urgeix l'idea de anar a aquest Iron Bike del 2012.

Jordi.- Aquest passat hivern, un company del club ciclista de Llagostera Viçens, em va proposar fer una cosa diferent, del que normalment fèiem, .- em d'anar a fer l'Iron Bike.
Em vaig dir a mi mateix que ara o mai, això ho ben asseguro, je, je, i des de aquell moment vaig fer las consultes pertinents i pactes familiars que necessites per fer una aventura de aquestes característica. Amb el recolzament familiar i les ganes em vaig decidir per anar-la a fer. Parlant amb en viçens varem decidir de fer la proba separats però ajudant-nos.

Nava.- Una vegada tens el permís familiar per poder marchar a fer-la, recordo que ets pare de dos nens i casat amb una dona que edemes també li agrada la bicicleta; imagino que et passa per el cap on t'has ficat, buscar informació, com he de entrenar, etc, etc.

Jordi .- Si, desprès de informar-me una mica via Internet, de com es la prova, em vaig dedicar a recórrer les muntanyes de la zona i voltants tantes vegades com ha estat possible, sempre dins el nostre temps lliure, per que també tinc que treballar, es clar. Els entrenaments, sobre 8 i 10 hores els caps de setmana, mara meva quan penso en els dissabtes tant i tant llargs a sobre de la bici, uff. Be, amb un company del club Platja d'Aro en Xavi Conchillo, he patit maltractaments a sobre de la bici de carretera, je, je, des-de el punt de vista esportiu , es clar I amb en Vicens Recacens he arribat a acabar les forces a sobre de la bici, sempre recolzat per companys i moltes vegades sol, he intentat establir els meus objectius per la prova, fer i fer kilòmetres al cim de la bicicleta, ara se que aixo no es tot el que comporta aquesta prova. He de dir, que a mesura s'acostava les dates de marxar, no sabia si entenia ganes o por, una incertesa espatarrant, que fins que  no vaig arribar a pues-to, no em va abandonar.

Nava.- La competició comença un dissabte 21 de Juliol, quin dia partiu cap els Alps i qui et acompanya ?


Jordi .- Marxem divendres dia 20, Vicens del Btt Llagostera, en Jordi Falgueres Bike Park Llagostera, en Carles "Puça", que va fer de conductor, conseller, assistent, ajudant, etc, etc i un servidor, tots molt contents i amb bones cares. Desprès de 8 hores de viatge, ens varem trobar amb un ambient super mountambike, gent amb ganes de bicicleta, aixo ens fa venir ganes de començar el mes aviat possible, però no mes calia buscar un hotel, per sopar i dormir a un llit, possiblement per últim dia.

Nava .- Imagino que va costar de dormir, encara que sigues a un llit per última vegada, el dissabte començava la competició, com va anar?

Jordi .- El dissabte al matí, instal.lem la paradeta i xerrem amb algun que altre corredor, formalitzem inscripció i recollim dorsal i llibre de ruta. Al obrir el llibre, les nostres cares donaven un canvi radical, deu meu la primera etapa. Ja en teníem de que parlar per una estona.
A la tarda, es va fer un petit circuit al poble; dos grups, els que ja i som allà, uns 50 participants aprox, i els que l'organització ha baixat, també uns 50, des-de Sauce d'Oux, on acabarem. Es tractava de córrer dues voltes de menys de 2 kilòmetres i eliminar els 30 últims de cada grup. Amb tot aixo va començar a ploure i els finalistes, uns 40,  es varem mullar de valent.


Nava .-  Tinc entès, per el que he pogut investigar i edemes rubriques amb les teves paraules, que no es va a dormir a cap lloc amb sostre, si no que ho feu a la intempèrie, aixo si en tendes de campanya que porteu vosaltres, es aixi?

Jordi .-  No em recordis aquest tema, el mateix dissabte, a la nit, varem fer el primer menjar/sopar que ens dona l'organització: macarrons amb formatge i rostit de senglar !, desprès del àpat, sortint de la carpa per anar a la tenda de campanya, ens adonem de que torna a ploure, ostres, ningú volia marxar d'allà, però com deies, es te que dormir fora a la tenda, i els mateixos militars te van fent fora per començar la aventura. Tota la nit, no para de ploure i dins del sac de dormir a la tenda de campanya, començo a estar una mica acollonit i em pregunto, si demà plou, amb la etapa que ens tenen preparada, que farem??


Nava .- Collons, quina acollonida, ja m'ho estic imaginant, i em ve pell de gallina, uff !!
Nem a parlar de la primera etapa, que sàpigues que aniré posant una imatge treta del llibre de ruta, per que la gent es pugi fer una mica de  idea, encara que dubto molt de que si no estas allà, difícilment puguis imaginar la dificultat de la etapa. Comencem :


1a tappa : Limone- San Damiano  138km


Jordi.- Com havia imaginat, el diumenge a les 8 del mati, plovia, donat la sortida per un tram d'asfalt, imagina com recollíem amb la roda del davant tota l'aigua, començo ven xop . Després, comencem a pujar un port de terra i quasi-be ens eixuguem. Després de dues hores pedalejant, va parar de ploure i al cap de quatre hores ja estem secs. (Nava .- collons !!).
Tot el recorregut fantàstic, ciclable amb pujades llargues, baixades practicables i corriols molt llargs, de varis kilòmetres. El fina del recorregut controlat es de 120 km, allà m'espera en Viçens, al avituallament, menjo tot el que puc i marxem ràpidament perquè es tard i encara queden 20 km per arribar.  Per donar una mica d'emoció al dia, trenco el cable del canvi de velocitats i m'ajuden a repar-lo. Al costat d'una riera, per la vora d'aquesta, comencem a tirar ... comença a ploure, i a mes ... es fa de nits, deu meuuuu !!
Arribant a lloc, porto la bici al mecànic, em dutxo i vaig a sopar, la meva sorpresa, be, ja estan recollint la paradeta del menjar i a mes no queda gens de menjar ni beure, uff, on me he ficat !! be, sense gaire que pensar, espavila i ves a buscar la maquina al mecànic que tinc que anar a descansar que demà n'hi ha més i millor, je, je.

Nava .- He de dir que estic impressionat de com ho estas explicant, em dono compte del que has pogut patir, semble que encara hi ets allà !!

2a tappa : San Damiano- Barge  110km


Nava .- Com comences el dia ?

Jordi .- A les 7 hores diana, amunt, i a les 8 hores la sortida. Fa un dia trencat, sense pluja ni sol. Necessito buidar el cos abans de marxar, i trobo els wc de la zona a tope de gent, te tens que buscar la vida com pots.

Nava .- Normalment passa a totes les curses aixo, je, je. Perdona continua ...

Jordi.- Si, je, je. Be, una vegada, després d'esmorzar, recollir la tenda, el sac, la motxilla i prepara't que marxem. A la sortida, ens van cridant pel dorsal en ordre invers, al que varem arribar als trams controlats. . Es a dir, començant per el últim.
Surto amb un company i veig que durant un bon tros, ell va xuclant roda tota la estona, no em queda mes remei que crida-li la atenció ... anem? o que farem?, una vegada solucionada la petita disputa, al arribar a un tram de carretera, agafem al grup que ens va davant i anem tots junts.

Nava.- I ha moments que et deuen avançar uns quants corredors, pensant sempre que els mes forts et venen al darrera, no?

Jordi.-  Si, ja ho crec, els mes valents t'avancen sense compassió.

Nava.- Amb aquesta etapa trobem el Monte Bellino, deu ni do, explicam l'experiència ...

Jordi.- Aquest dia ens fan pujar, com be dius, el Monte Bellino 3000 mt, que bellino que es!! Uff. Després de pactejar un xic per quatre corriols i com deia abans, t'avancin els pros, comença la pujada de veritat, uns 5 kms d'una pista pedregosa que costa tenir una cadència en condicions. Jo no puc, em costa molt de tirar i no tinc forces, m'avança fins i tot l'apuntador, estic patint i tinc molta fred, tot aixo, i encara no he arribat a dalt.

Nava .- Imagino que estaries preparat per els canvis climatològics, aquest cims son impredecibles.

Jordi .- Si, exacte,  em queda un sol kilòmetre per arribar i em poso els mangui-tos, el paravent i els guant llargs, a cent metros tant sols, i veig un rètol que posa "rifornimento leggero" (avituallament liquid) i em llenço a ell com si fos un miratge. Tenen te calent i van abrigats fins les orelles !!.
Després del te, com els anglesos, arribo al cim, fins i tot, m'han d'ajudar aguantar la bici, axís puc fregar-me les mans a veure si encara em noto els dits.


Nava .- Realment dur, amb una pujada axis segur que donarien ganes de tornar a casa insofacto !!, be, imagino que després d'això, i amb la fred que cardava, la baixada, no?

Jordi .- Si, però la fred es el de menys, encara que es força cicable, tinc la mala llet de punxar la roda de darrera, i no em queda mes remei que baixar corrents, qualsevol es quedava a dalt reparant amb la fred que feia. Quan he reparat la roda, continuo fins al proper avituallament o com allà es diu Rifornimento (R), hi trobo mecànic i puc inflar una mica millor el neumàtic. Recordo que desprès del avituallament, varem passar pel mig d'uns carrers de poble de muntanya, amb baixada i corriols fins i tot, aixo per anar a buscar una carretera on era la segona especial.

Nava.- Com et vas trobant ?

Jordi .- . Després un port d'asfalt que sem fa etern, quan s'acaba l'asfalt, comença mes suau en terra i veig que no puc. No tiro gens, em fam mal els lumbars, em passo mes estona parant fent estiraments que pedalant. Només eren 15 kilòmetres de port, però ja en portàvem 72 a la saca i començava a notar l'esforç acumulat del dia anterior.
Una vegada a l'avituallament, dalt del port, menjo i començo a baixar una pedreria que la pedra més petita és com el puny. Amb la mala sort de tornar a punxar. Tinc que començar a posar parxes i arribar com sigui.

Nava.- Quan arribes a meta, tinc entès que "la cosa no se acaba aquí" ...

Jordi .- Si, una vegada has acabat el trajecte, et queda que anar a puesto, 10 kilòmetres mes per estirar cames i coneixer les rodalies.

Nava .- Po zi, quin mal, com estas dels lumbars, t'has recuperat als últims kilòmetres ?

Jordi .- No, em fan molt de mal, em dutxo i faig una visita al "doctore", no em puc aguantar el mal que porto a sobre.
Nava .- I la bici ?

Jordi .- Sort d'en Vicenç que em renta la bici, si es per mi, la cremo !!! Realment estic decidit a no sortir al dia següent. Abans d'anar a dormir, el Sr.- Fabrizio, ens fa l'explicació de l'etapa següent, com cada dia, aquell dia ens va fer un reconeixement del que és l'Ironbike i els seus col.laboradors.

Nava .- I a sobre aguantar la pallissa, je, je.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hasta aquí una primera parte de la entrevista, lógicamente, hay más y he pensado, conociendo a la peña lo que gusta de leer, en hacerlo en dos partes, pa que no se estresen, un saludo y hasta la próxima entrega.