XIV Montcal Bike, al sac!!

O ke kalorrrtttttt !!! que varem passar ahir diumenge, ja des de el principi, es notava al ambient que la cosa prometia, unes quantes granotes treien la cantimplora per fer us continuo com si d'un alcohòlic d'aigua es tractes. L'aire acumulat a la bora de la muntanya ni es movia, estava totalment en calma, i allà on trepitjàvem semblava mes els camps de futbol de abans que no els d'ara, de segur que us imagineu quin ambient ens varem trobar a les vuit trenta del mati, pa cagarse !
La expedició va estar formada per tres vehicles, dos furgons de curro i un cotxe de super pro, a les furgonetes i anaven, Pipo i Marc i a l'altre en Pep i en Nava, i al cotxe de pro's, com no, en super Xavi Gimeno i el que ara començarem a vigilar una mica mes del compte, l'Angel, que des de fa un temps, que dissimula als entrenaments i després carda unes exhibicions a les putes marxas que pa ke.
Lògicament la furgo amb els pesos pesats del dia era la d'en Pep i en Nava, aquest, eren els encarregats de posar el fil a l'agulla, o sigui de donar una mica de marxa a la marxa, que cosas.
Al arribar, com no, en Pipo es va despollar al mig del parking de cotxes donat regna solta al se cos de elit culturista i mostrant a tothom els seus atributs, be, fins aquí tot normal, fins que en Xavi Gimeno va agafar els dorsals i no sabem pas si li va tocar o el va agafar, però in the question es que era el nombre 1, increïble, ara si que teníem motivació per fer la marxa dels collons i teníem al nombre U, davant dels nostres nassos i es deia Xavi Gimeno, el orgasmo total !!!!!!
Fora bromes, ens varem posar tots els abillaments per l'ocasió, i cap a escalfar una mica les carns, abans de la sortida.
El escalfament va ser d'allò mes fred, si, sembla mentida però es axis, amb quaranta kilòmetres per el davant i sense saber ande ens ficarien, millor no gastar massa les energies.
Be, una vegada ens varem cansa de donar volts, en Pipo va dir de fer uns estiraments, com sempre el varem acompanyar, ja sabeu com las gasta, i en quan va baixar de la bici i va començar la classe de estiraments, la resta del equip va decidir deixar el cos a sobre de la bici, i veure amb quin estil feia aquest estiraments tan i tan macos je, je,je.
Esperant el començament de la sortida, jo, alias el Nava, vaig veure com un noi sortia amb un super petardo a la ma, i em vaig dir, jep !! al Loro, que Sant Joan ja acabat, aixo es que, Nois !!! cap a la sortia per agafar lloc per la foto, cosa que no se on son aquestes però güeno, i axis ens varem situar a primera línia de sortida.
Tot el grup estava preparat a la segona línia de graella, impressionant, jo que fa un temps, quan feia alguna que altre cursa, em vaig sentir amb el orgull de fer una sortida com las d'abans, i mes ara que Sant Joan a passat i queda molt mes be. Vaig decidir fer la sortida del petard que et trobes al mati següent de la revetlla i que quan l'encens sembla que la cosa funciona però realment el que fa es menjar-se tota la metxa per acabar fotent un pet de pena. Pos be, aixo es el que vaig fer, ja vaig avisar de que faria una sortida mega pro amd descendents gloveros.
Va sonar la sortida, no se si va ser una sirena o un petardo mal apagat, la qüestió es que vaig veure com es movien les btts del davant i amb el meu prodigiós 47 (de sabatilla) vaig deixar mig larssen a terra i vaig arrancar totes les pegatines del infatble de sortida de la federació, deu meu varem pensar els meus companys, en Nava es boix, si, si, els collons d'en Miquel, els molts putes varen agafar el canal de espai en el temps sense gravetat ni vent ni res de res, que el meu cos a anant fabricant ara fa un temps i que per a ells era com un "espacio en el tiempo" que varen aprofitar, mentre la metxa del pertard funcionava, je, je, ara, quan la metxa va arribar a lloc, una vegada passats el 60 segons, PUF, es va acabar tot el tema i es clar, "els aprofitats" arrencaren els pocs adhesius que porto a la btt i es van allunyar en l'horitzó.
Yes, axis va anar la gran sortida, a partir de aquesta etapa de la marxa, a gaudir del encant de corriols i zones tècniques del recorregut, un encant de paisatge i dur, si bastant dur segons la marxa que portaves, un puja i baixa constant amb un final apoteòsic per els que varen fer la llarga de 40 km.
L'Angel, el molt puta, va començar l'últim, si i va acabar segon darrera en Marc Garcia (parlant sobre els companys de marxa, clar), aquest últim, apart de passar-ho de allò mes be, va tenir la companyia del pecident de l'escoleta, el senyor Pipo, que va fer tot el recorregut amb ell, fins al final, on va començar a rebre masses mails (tirons) al correu electrònic de les cames, per culpa de una parada on aquestes li varen dir, que fins allà tenien prou, va acabar tercer del grup i molt be classificat. En Xavi Gimeno, es va reposar, de uns problemes tècnics amb la btt, sortides de cadena, etc, etc, i va arribar content, però va deixar clar que no va ser el seu dia, i que tornarà per donar mes guerra als membres de l'escoleta, no va fer mèrits per portar el número U, ja que portava roba Esteve, si hagués portat roba escoletera de segur que hagués fet mèrits per portar-ho, je, je.
El senyor Pep, que va tenir un dia de allò mes dur, acabar demanant el temps, però amb sensacions mes bones que fa unes setmanes, ara las pujades li costen mes que abans, cap problema, de segur que es posarà a entrenar com un puta per deixarnos fora de tets en la pròxima marxa. Un servidor, va acabar la marxa dels 30, ja que la vaig ficar al forat, no millor dit, vaig ficar la roda de radera a un "peaso" furat quan vaixaba a 40 per hora, lògicament la roda va dir fins aquí em arribat, reventada del quaranta i roda a pendré pel cul, per lo menys vaig poder acabar i passant una estona molt guapa.
Molt menjar i beguda, molt bon ambient de btt i un dia explendid, no es pot demanar més, espero que es repeteixin aquestes marxes tan maques i nosaltres puguem gaudir-les, una salutació companys.

Força escoleta !!