Sortida del dissapte 18 Juny 2011

Dissabte estrany, un temps renovat al migdia, ja que durant tot el mati, imperava un sol descomunal, a gratcient de que sortíem en btt, imagino que el Deu de molts de vosaltres, va decidir recollir uns quants núvols, i deixar al Sol, una mica aparcat, per deixar una tarda ennuvolada i amb una xafogor que es deixava notar als cossos. Des de la gasolinera de Santa Cristina (BP) sortíem tocant dos quarts de tres direcció al carril bici, amb l'idea de poder xarrar una mica fent el carril fins a la pujada de l'ou a prop de Llagostera, abans de arriba als ponts on giraríem a la dreta per endinsar-nos a bosc. Be, la idea era aquesta, però es clar, amb el trio que sortia, Pipo, Xavi Conchillo, Mar García, tres pro's de última evolució, no vaig poder enllaçar ni tres paraules, ja que em portaven amb el ganxo, crec que es diu axis, i no millor dit, per que semblava que el portava aquest al coll ja que no vaig poder ni intervenir, pràcticament en el recorregut que calculo varem estar vint minuts per arribar als ponts a una velocitat mes que decidida, al mig del recorregut vaig poder veure com Pipo, aixecava una mica el peu, i cridava a las dos nenes de davant, que poder, si estaven axis tot el rato, a lo millor ens podríem avorrir !!!.
Quan varem arribar a dalt de la pujada de l'ou i varem girar a la dreta vaig aprofitar, una vegada calent !!, per atacar amb un cartutx de 15 segons que encarà em quedava a la recamara, com deia varen ser 15 segons, però els suficients per que els tres acompanyants no es dormissin i contraataquessin sense pudor. El ritme era de començaments de cursa, clar per a mi, que continuava escoltant el bum bum del meu cor, a ritme de musica màquina, pim pam pim pam, els tios anaven rient, se l'estaven passant en gran!! enganxant uns camins que aprop de la pujada a panades per carretera, varem continuar amb ritme i sense deixar de baixar la guàrdia.
Els meus companys, els que em coneixen be, ja saben que encarà que moltes vegades em tenen que esperar, quan arribo continuo a tota metxa, per que no es dormí ningú, encarà que als pocs segons em tornen agafar, i continuo amb ells no sense patir una altre vegada mes. Axis encara varem continuar durant un bon temps, calculo que durant pràcticament quaranta cinc minuts, no baixarem el ritme, fins que gracies a una trucada de mòbil, piiiiiiiiiiiiiiii, en aquest cas important (ja que porto el mòbil de la feina), en va salva de no caure exhaust a la vora del camí.
Una vegada vaig poder acabar la consulta, ens varem calmar, per fi, i varem continuar fins al antic Caixa Girona de Cassà, on ens vam endinsar, i començarem a gaudir dels puja baixa, que el caracteritzen, pujades fortes i baixades molt tècniques i amb molt talls fets per les motos que impedien que la velocitat a les baixades fos mes intensa, i en aquest cas s'imposés la precaució, durant pràcticament una hora i mitja ens varem delectar amb una pila de camins, curiosos en alguns casos, ja que com tots sabem, als escoleteros ens agrada l'idea de descobrir camins, això porta a que a vegades les coses es posen difícils i ens portem alguna esgarrapada de mes, per que els camins no estan gaire nets, i amb les últimes ruixades, tot a crescut desproporcionadament.
Be fins aquí tot lo guapo de la sortida, per desgracia amb una de las baixades, vaig caure, amb la mala get de pica amb el genoll a un matoll que estava a terra tallat amb punta, la caiguda res del altra mont, amb un altre cas, no hages passat res, però ... el doctor Pipo va examinar amb molta cuita la ferida i va diagnosticar un tall al costat del genoll, el que permetia poder pedalejar fins a casa sense problemes de que la ferida anés obrint-se, mentrestant el infermer Marc buidava un bidó d'aigua per netejar la ferida, gracies companys !!. Be quatre punts va costar el tema, i tornar a casa des de Cassa, terminant la sortida que prometia ser un gran entreno, llàstima, i tots cap a casa acompanyar a Nava, (jo), per que pogués anar al ambulatori, en aquest cas, a reparar, la desfeta.
Be, ara que torno a estar a prop de l'elit, esperó que aquest contratemps no en deixi gaire temps "en el dique seco" i aviat torni a pedalat amb aquest bèsties de la btt.
Tenim pensat anar una marxa aquest Diumenge, jo no se si arribaré a temps, esperó que si, i podem gaudir d'un dia guapo de btt, fins aviat.

Deixo una petita imatge del trau per no ferir la sensibilitat de alguns lectors, que com jo siguin aprensius ha aquestes imatges. Clicar per ampliar, per cert els pels han crescut i tindrem que demanar a nen Marc una d'aquestes gilettes que utilitza per deixar les cames boniques, A10.