dissabte, 4 d’octubre de 2008

TRIATLO PLATJA D'ARO 2008 FELICITATS Sandra ,Toti, Joan i Marti


Sandra Callizo C.A.Xaloc

dificultat a la mar

Des de aquesta pagina dels amics de l'escoleta volem felicitar en nom de tots a la pròxima escoletera Sandra Callizo per haver participat i acabat el Triatló de fa una setmana a Platja d'Aro, que després de sortir de una selva marítima degut al mal estat del mar, en forma de mini temporal, els competidors varen tenir que posar un parell de c....., tu no sandra, tu un altre cosa, esclar.Varem animar el que varem poder. Després tenien una cursa en linea recta des de el camping vall d'or fins anar a buscar la rotonda del magic park i tornar fins a enfilar cap a la pujada de pinell per anar a baixar fins a la meitat de dintre la urbanització de S'Agaro per fer un gir de de 180º en una rotonda petita que tenies que fer de cop un altre vegada però ara de pujada i que et clavaba la bici que et feia agafar un orgasme total a les cames mmmmmmmmmmm oooohhhhhh siiiiiiiii etc etc. i això fins a quatre vegades, total un trenca cames fantàstic per seguidament deixar la bici per enfilar-se per vora tot el port nàutic vorejant tota la seva forma per anar a buscar el mirador , fantàstic per la gent que hi va a passejar, i també per competit, perquè un cop has pujat allà dalt quant has fotut tot això , les vistes es el únic que et semble macu aixi per dir quelcom i colorin colorat aquest triatló s'ha acabat. També felicitem al senyor Joan Pericay i al seu germa Marti que sense gaire entrenament varen acabar com dos jabatos i com no al també però no Senyor Toti que també va fer una fantàstica cursa tot i que va disposar de una magnifica ventatge per part de mi, que a partir de la segona volta de bici jo estava allà animant amb unes vistes magnifiques del meu culet culet perquè no decaigues ( també s'en va aprofitar un noia que anava amb ell, es va revifar molttt). Au fins la pròxima escoleteros . L'ESCOLETA

7 comentaris:

uno de los trillizos del nava ha dit...

A la niña felicidades, a los otros también, según me dicen durisima pero mola no?? Solo por acabar tendría que haber premio para todos collons !!

sandreta ha dit...

La "nena" diu gràcies... de veritat, llegir les vostres cròniques és molt divertit... això sí, només ho poden fer en Pipo i en Nava... Posant-nos seriosos... era el meu segon triatló de la temporada, amb uns entrenaments molt irregulars i amb una fluixera damunt la bici que ni os cuento! En fi, al debut de Salou les sensacions van ser molt diferents... El fet de trobar relativa bona mar ( no era una bassa d´oli però res a veure amb Platja d´Aro)i que els circuits tant de bici com de córrer eren molt assequibles, va fer que disfrutés molt més... La definició de la sensació a l´aigüa a Platja d´Aro es PATIMENT! L´entrada a l´aigua ( uf, entrada? Si la següent onada em va tornar pràcticament a la platja!)brutal i per l´emoció del moment, arribar a la primera boia va ser dur però buenu... ara sí, a partir d´aquí, fluixera total, mareig i tot de neoprens i monos de triatló avançant-me a dojo... ja no us explico res més... sortida complicada i el meu home a punt d´agafar-me pel moño ( en plan troglodita) i dir-me "Cap a casa"... pujada corrents a boxes i uf, baixón total... agafada als tronquets que hi havia per allà, amb uns oits que em pensava que treuria el fetge em diuen, "Va, agafa la bici que amb dues pedalades et marxarà el mareig"...sí que va marxar el mareig però el meu estat físic era deplorable...ja sóc molt dolenta damunt la bici ( bàsicament per cagona i perque no entreno, tot s´ha de dir!)i la pujadeta de Pachà em va matxacar... suma-li la cursa a peu... trencacames? He sabut que molts triatletes experimentats i de nivell van fer més d´un tros de la pujada al mirador a peu... no cal que us digui que jo, un cop feta la pujada d´asfalt vaig començar a caminar fins a encarar la baixada... i au, a córrer que tens una altra al darrera...Sort de la penya que em va animar... El triatló no deixa de ser una lluita amb un mateix però sentir a gent que t´estimes i aprecies animar-te fa que treguis força d´on sigui per acabar... en fi, que el triatló enganxa i ja em ronden pel cap nous reptes... de moment curses populars a peu, que en venen moltes i com a reptes estelars intentar preparar-me per la distància olímpica i fer un parell de mitges maratons... La il.lusió i les bones intencions hi són, ja veurem què passa!!!
Escoleteros, quan em treureu a passejar en bici??? Pipo, ja li vaig donar les gràcies a la Cristina per animar-me però aprofito per tornar a donar-te-les... Quina pujadeta! A mi no em vas ensenyar el cul, ja,ja!!! Potser m´hauria descollonat de riure i hauria baixat de la bici!!!! I sí, cal un parell d´ovaris en el meu cas per no defallir però és el que hi ha i ho sabem de sobres... Estem ben bojos!!!! I estic d´acord amb en nava, haurien de premiar a tots, especialment a les noies, només 22 i de totes les edats!!!!!

sandreta ha dit...

Hola escoleteros! Seguint amb el tema triatló, us volia fer saber que tres companys meus, en Rafel Guerrero( per segon any consecutiu), en Josep Companyó i l´Olga Nonell són oficialment finishers de l´Home de Ferro, triatló de llarga distància a Eivissa amb les següents proves: 4 kms natació a mar obert, 120 kms bici i 30 kms de cursa a peu. Sense comentaris!!!!Jo, després de tot un dia pendent dels sms i trucades ja he pogut parlar amb l´Olga i qualsevol diria que havia fet el que ha fet! Els dos nois han entrat junts de la mà de la nena d´en Rafa, una preciositat de gairebé dos anyets que ja ha estat "finisher" dues vegades, assolint un temps de 7:37 minuts... el temps de l´Olga no el sé oficialment però ha degut rondar les 8:30 hores... Malauradament, per un error en el segment de la natació ( s´ha saltat una boia), l´Olga ha estat descalificada però tot i savent-ho ha seguit endavant i ja té la seva samarreta i medalla... L´enhorabona a tots tres i de manera especial a l´Olga, per ser una noia tan valenta i tan forta mentalment... els qui fem aquestes bojeries, i també queden inclosos tots els escoleteros, ja sabeu que la preparació física és bàsica però tenir força mental és indispensable...En fi, un repte més assolit... quin serà el proper? De moment a descansar fins al mes de novembre, que el míster ens deixa respirar uns dies!!! Encara que algun entreno que altre ja farem, ja!!!!!

Anònim ha dit...

Enhorabona Sandra !! I a totes les besties del Xaloc també !

sandreta ha dit...

No sé qui és l´anònim, a veure si es dona a conèixer! Gràcies de part meva i de tots els companys del Xaloc!!

unidad R2 nava ha dit...

jo su la virgen!!! que bestias no??

sandreta ha dit...

Bèsties? No més que vosaltres, escoleteros, que us claveu unes bones pallises damunt la bici... el fer tres esports diferents potser ho complica una mica més, especialment la T2, és a dir, la transició de bici a córrer... al principi sembla que tens dos pals de fusta en comptes de cames...
Però és xulo, de veritat. No us animo a fer triatlons perque molta gent es resisteix a la natació però no estaria malament que us animessiu a fer algun duatló, ja sigui de muntanya o carretera.
Petonets!!!!