DE´S POLLASTRE 08 "recital de l´escoleta"... en participació, xdddd!!!

El dia es presentava amb un ambienta’s del que feia temps no es veia a les marxes del voltant del Baix Empordà, a prop de 450 participants entre pollastres, gallines i pollets, a la marxa llarga es presentava un cartell amb 45 kilòmetres que començava a posar la pell de "gallina" a alguns pollastres que anaven a fer-la, possiblement per posar ja un petit fallo a la marxa, va ser la aglomeració de gent fent cua per agafar tan sol el dorsal, durant una bona estona la qual es podia creiem sol ventant una mica mes de pressa lo que va genera unes petites reclamacions del personal, es dir que es va posar remei tard però es va posar remei, per lo demés carreraça de campionat, molt ben marcada i amb avituallaments molt complerts, circuit al nostre parer molt millor que l’any passat, molt mes btt i no tan de caminar, poder molta pista però no podem estar queixa’n tot el rato collons. L´escoleta va estar a les tres curses molt ben representada, el pollets varen començar a marca terreny digen que aviat s´els veurà per les curses fent molt de mal ja que apunten molt bones maneres, a la curta es de dir que el nostre gran representant del l´any passat y guanyador local d´aquesta marxa no es va presentà per que esta entrenant forà .... ummm, en fin, aquest any com dèiem a la dels gallines trobaven molts escoleteros que varen gaudir de la volta curta que es deia que era molt guapa sobre tot una vegada començaran a baixar cap el poble. La volta llarga es definia am una sola paraula “duradecojones”, però be, alguns deien que havia estat be i uns altres no tant, cosa que passa a totes les curses, el qual no desmereix de cap manera aquesta “peazo” cursa la qual si cada dia i a mes gent serà per alguna cosa.

Be, la cursa de 45 km començava amb una sortida prop del nou pavelló, dirigint als corredors cap uns corriols que ens enfilarien cap a Romanya, es de dir, que aquesta estava molt maca, ja que i havia molts corriols de pujada, i dic de pujada ja que al principi anava pujant, però els dos últims kilòmetres varen ser de infart amb repechons espectaculars o sigui un trencacames que deixava la marxa mes que trancada; una vegada a dalt i passant el primer avituallament, recorríem uns corriols que ja es varen fer a algunes curses i baixadeta al canto o sigui “baixada dels tàbacs” molt relliscosa y empinada, per anar a buscar el camí que ens portaria cap a la casa de can riera, una vegada passada la casa ens enfilaran cap a la castanyeda, ja famosa per moltes curses; sense acaba de pujar-la, girarem cap a la dreta una vegada passada la font, i baixarem un petit camí per enfilar una pujada empinada cap al cementiri de Romanya, on trobàvem el segon avituallament, després cap a la esquerra i cap a una baixada que ens portaria a prop de la urbanització Bell-lloc, sense arriba, baixada molt rapida que girant a la esquerra ens portava a la font del bambú, aquí una altre vegada es partia el bacallà per que ens portaven cap a Puig d’arques però per la part de la dreta de la font, que deu ni do un trenca cames “de miedo” que va fer deleite de molta gent, pedres, calor i polseguera, ingredients mes que suficients, per maleir a qualsevol, i a demes preguntar-te que collons fas aquí, però això es una altre historia, una vegada a dalt enfilar direcció metges però sense arriba a la casa del gos torracollons, o sigui a mitja pujada cap a la esquerra i ....... sorpresa!! Les famoses “tres gorobas” nom imposat per un integrant de l´escoleta, per que “gorobas” pos si vareu estar allà imagino que u sabreu baixada cap a baix super empinada, per puja superempinant cap a dalt, 3 vagades fins arribar al dipòsit a prop de cassa, pa cagarse, una vagada a dalt del dipòsit, baixada per el “Roquetal” molt guapa, fins arribar a enfilar la pujada que ens portaria a l´aldric, escola de colonias, be una vegada pujada, baixada cap agafar el puig dels lladres, baixada famosa per molts bttros de la zona, però ... sense baixar-la del tot, a la meitat putadon del 15, esquerra i cap a dalt, i dic cap a dalt per que la empinada era mes forta que la de Rocco (ja sabes), recordo que aquesta zona va ser pujada pollastre fa uns anys, be cap a baix i agafar el riu de sorra que trenca la variant, per sota es clar i pujar pujadeta de asfalt cap a Mas Tapiolas, sense pujar-la del tot desviament a la esquerra cap el dipòsit “de no se quien” però atenció ... kietor !!!!! que ven mis ojos, subidón del 20, empinat com la mare quen va parir o sigui la gran pujada pollastre, cosa que nomes un va aconseguir assolir, ole sus cojones, be una vagada pujada ja cap a Santa Cristina per el golf i meta, bocata, begudes, borsa de cotilló amb golosines i les esperades samarretes pollastre de color vermell que si em deixen dir no es una copa, però mostra l’orgull de poger fer un recorregut amb un parell de collons sigui lo que sigui que s´ hagi trigat, per això desde l´escoleta, primer felicitar a tots el que fan possible aquesta cursa i també felicitar a tothom que es planta a les nou del dematí sense saber que li espera durant 45 kilòmetres, i a demes te el collons de acabar-la. Felicitats a tots.

Be les classificacions per qui u volguí mirar les trobareu aquí http://www.matxacuca.cat/pollastre.htm a demés algunes fotos de la curse.

Senyors, senyores fins el any que bé.

Aviat penjaré les vivències des de dintre de la cursa.

Però tindreu que esperar per que vaig de cul l´agost ja se sap.

Ah per cert l´escoleta es va portar el primer premi local de Santa Cristina, que lo sepas !!!!