L'altre dia despres d'anar a buscar el meu nano al cole, tenia que ferl-hi unes afotillos per la famili que feia temps em demanava, i de tornada cap a castell d'aro, el veure aquest maravellos cuadre, que dona la natura a tota la vall i dels nostres carcaixells tant estimants al fons, donant un relleu amb la seva sil·lueta, vaig dir mira; fotarem les afotos, un reporter de l'escoleta sempre ha de portar la machinephotos a sobre per si de cas, per aquest paisatges tant esplendits i bonics ( hoy me siento bien con evax fina i segura, por eso toy romantica ) i ja de pas, em carrego els dos ocellots de torn. Si hos sentiu cardats de estat fisic o depres, au ja sabeu, buscar a l'escoleta i a gaudir de uns bons paisatges de la vall d'aro i de pas aixi coneixeu el meu nano i futur campio de de de de de de de; be, ja veurem, el que sigui i punt.
1 comentari:
Po zi, la Var d´aro e muuuuuu bonica zi, por cierto, ande esta el pera, pera???? ande anda pera! ehhhh!! ande!!!
Publica un comentari a l'entrada