EL POBLE DE COGOLLS

Ara far un parell de setmanes varem pujar tota una colla d'amics amb dones i nanos cap a passar tot el cap de setmana en un poblet de tres cases i mitja anomenat COGOLLS , que pertany a les planes i es passat el mateix poble de les Planes. Esta endinsat a uns 5 km, de la carretera principal i cau amb una vall que es de lo mes maco que pogueu imaginar. Hi varem arribar el divendres cap a les 6 de la tarda i plovia bastant, aixo feia que encara fos molt mes impresionant amb tota classe de colors i sobre tot la gran quantitat d'herbe, que feia que fos encara mes verda del normal. Nosaltres estabem en una casa molt maca i ben restaurada que es dia CAL ARNAU i d'aqui nes fill el expoter del barça Arnau que ara esta a les fil·les del Malaga. Una de les coses que ens va agradar mes, apart com ja he dit de la casa , tenia un camp petit de gespa per jugar a futbol amb les seves porteries, que pels nanos es collonut i pels grans tambe, pero una de les coses que mes en varem disfrutar, es un peaso de barbacoa a fora a 20 mtrs. de la casa , que hi cabiem 6 o 7 persones treballant tranquil·lament sense molestar-nos, pero el que la feia encantadora , era la forma tant maca i que estava ben b al aire lliure, sola al mig dels camps i al costat de la casa pairal, ames els masobers, es una bellissima familia que ens omplen de tants favors com demanis, entre els quals no va faltar mai llenya al foc, perque nosaltres poguessim fer les nostres barbacoes migdies i vespres tant si plovia com si feia bo, era collonut. La mastressa de la casa ,l'Anna, quant arrivent invitats els rep amb un coca feta per ella de crema i poma, que es impressinonat de bona, dura el mateix que el paper de water en un cul ( per posar un exemple senzill , el primer que ma passat pel cap ). El dissabte al mati varem fer una escursio a unes gorgues de la zona impressionats, ja nomes per veure l'espectacle d'aigua i gorgues petites i grosses que hi han val la pena pujar algun dia alla per veure-u i gaudir tot el dia per alla . El diumenge els 4 matxaques en Jaume, en Manel, en Cristof i en Pipo varem fer una bona sortida amb btt, per no perdre la forma, i varem pujar mitjança pistes i un GR precios i molt tecnic i que quant es va acabar , bicis a l'espatlla i mitja hora pujant cap al castell de una montanya molt guapa que teniem alla sobre el poble.Varem baixar per l'altre part de la montanya i a base de provar corriols i caminets una mica inventats varem anar a parar a una pista que baixaba fins a Sant Feliu de Pellerols i alla varem anar a agafar el carril bici fins a conectar amb les nostres dones que venien per el carril en direccio contraria , que per cert venien molt ben acompanyades amb el peaso de ciclista professional i campio mundial de pista com es en Joan LLANERES. Dona la casualitat que esta de vacanses abans de les olimpiades i com que la Natalia ( dona Cristof ) es la cunyada dons els varen invitar a venir ja que ells viuen aprop. Ja tornant cap a la casa, mentres uns tornaben en cotxe i uns amb bici, en Jaume i jo varem anar a fer una mica mes de ruta per anar a veure a on anava mes o menys uns camins que haviem vist. A mig recurregut varem tornar enrere, ja que veiem que es feia tard per anar a dinar i no veiam exactament a on anaven , osease que patras i santornem-hi cap a la casa que far pujada. Un cop a la casa, ja tothom i era el senyor Llaneres va tenir la brillant idea de que tenia que anar a buscar el cotxe que el via deixat a a les presses i va demanar qui el volia acompanyar amb bici a busca el cotxe i , au tocate els huev, i el voluntari va ser un menda perque ningu va tenir els pebrots per venir ( i no miro a ningu ) i jo no volia deixar passar la ocasio de anar durant una hora amb un campio mundial al costat ( que aixo muda molt i dona nom a l'escoleta, que collons ). Es va anar a un bon ritme, que es podia parlar ( perque ell es un campio que es pot parlar, no com altres, que no son ni campions pero ja s'ho creuen ) b, jo anava bastant a la idea per seguir, a ell el vaig notar una mica sueltu, digam observador, pero jo diria que aquells estiraments que anava fent durant el trajecte i de cop anava fent el pi a sobre la bici mentres pedelabem, jo diria que anava bastant, com he dit , sueltu. Conyes apart va anar molt b i varem arrivar força rapits a les presses. Realment va ser com un regal per a mi en aquell formidable cap de setmana. Us deixo unes afotillus de les 140 que tinc archivades. AU a pedelar i a disfrutar dels nostres paisatges. L'ESCOLETA