dilluns, 18 de febrer de 2008

Resum de la sortida de disabte 16/02/08 Castell d´Aro / Puig d´arques






Sortida com sempre “superguapa” però ... amb alguns imprevistos degut al malestar de alguns camins, en aquesta ocasió en varem trobar el següents cavallers de la btt:
El “senyor” Mont, L´Albert “en Molsa”, En Pere “l’home druida”, en Manel, en pipo, Marc y Nava. Des de aquí recorda que encara esperem que el nostra home “SuperGoogleDiesel” deixi la seva espinig (per els que encara no entenguin gaire no es tracta de extreure grans a la cara, si no de una modalitat de exercici) y es digni un dia a venir amb els cavallers, potser tindria que deixa a la seva donzella però si vol també pot vindre.. je, je.
La sortida de Castell d’Aro, bordejant tota la muntanya fins arribar a la pujada cap al “mas nou”, varem girà capa la dreta a la barrera y cap a “Sant Marc”, però sense arribar, varem girar per un petit corriol que ens portava fins una baixada bastant llarga la que va ser el principi de uns dels problemes que ens varem trobar, el camí estava recentment net y es trobava ple de rames trancades cosa que varen ser víctimes el senyor Mont y en Manel els dos varen trancar el camvi “increïble” però cert. Una llàstima, considerant el gran nivell de aquets homes, la sortida perdia algú de encant ..... però com a qualsevol sortida un se te que aixecar y continua digen adéu (amb el mocador a la ma) aquets dos grans amics. “Po zí”, varem continuar fins arribar a la riera de Calonge y agafant un corriol “en el que valia la pena parar per escolta els ocellets y el trancar de l’aire del vent amb el arbres” zzzzzzzzzzz, varem atacar la primera pujada “El Cèsar”, allà a mitja pujada on trobarem un camí a la dreta, de baixada, que ens portarà fins una gran varietat de camis, corriols, pedres, rajes, etc. on en Pipo va fe una petita incursió “al follaje” con un intent de “escarabajo” (a la escoleta se li diu cuan un cau de la bici y normalment queda amb les cames y braços cap a dal) la cual no va na a pitjors. Una vegada tots estaven a baix, varem para a incrementar el volum de la riera que es troba amb un pont preciós tip romànic (imagino), a na ja comença lo dur de la sortida ja que e tractava de pujar tots els corriols y pista de terra que es troba, fins arribar a puig d’arques, clar a qui no explico gaires anècdotes, per que tothom es va posar las piles per pujar a un molt bon ritme, on el senyor “Molsa” va demostrar la seva força y el per que li diuen així (entrena molt al nadal en bici per na a buscar la molsa per la muntanya). Una vegada a dal de Puig d’arques (radar meteorològic), varem decidir anar per una baixada que ens portaria mes o menys al punt de baixada on varem començar a pujar (lògic no ... je, je), total una vegada a baix varem agafar carretera fins a la riera de Calonge i fen el últim esforç es puja fins sant marc una altra vegada , ja destrossats, tornarem fins a Castell d’Aro. Sortida de uns 40, 45 km amb un desnivell de uns 1000 metros (nos ta mal), fins aquí el primer resum, lògicament podria explicar mes però sorprenentment se ma dormit un dit de la ma y u tinc que deixa je, je. Gracies per perdré el temps. Nava.

1 comentari:

Jordi Lopez Ramot ha dit...

Excel·lent crónica! fer saber a tots incloent al senyor escribano que reseguire mentalment la ruta aquest migdia en la meva sessíó diària (vaig començar ahir) d'spining!! uy...