Diumenge 7 de Agost, quina panda de Japonesos de gira per les Gabarres !!

Si això es el que em vaig sentir mes o menys ahir al dematí, just vaig sortir del garatge de casa, tot preparat per desenvolupar una d'aquelles rutes que marquen per tota la vida. No vaig començar gaire be el dia, ja que al anar a buscar la btt, que no la tocava des de el diumenge passat, encara que hi hagi gent que ho dubti, vaig trobar per casualitat, greixant la cadena, que la roda de darrera estava frenada, malament, amb presa per que tenia l'ora a tocar, vaig revisar que collons passava, be, las pastilles tocaven al disc, un clàssic, però massa per sortir axis, desmunto i torno a muntar el carro de les pastilles i voilà, solucionant. Arribant al lloc de sortida, me trobo a en Xavi Gonzalez, que havia sigut molt puntual, i just el veig toco el freno per parar, que cosas, i ... meccccccc sorolls al canto i fre totalment clavat, vet aquí la mena de mecànic que estic fet, Xavi vaig cap a casa a veure com ho poc solucionar i axis, ràpidament, vaig anar al garatge de casa a mira que collons havia passat. El que havia passat era senzill, pastilles gastades, faig una trucada a Pipo i li dic que comencin a tirar, que quan solucioni l'averia, els agafaria. No es per res però cinc minuts vaig necessitar per canviar unes pastilles velles que tenia llançades per el fons del garatge, i ... endavant, que el dia es presenta d'allò mes guapo per anar a fer quilometrada dura i pura.

Quan vaig arribar a enllaçar amb el grup, vaig quedar mig espantat de la gent que hi havia, en Tita, Pipo, Marc, J.Mont, Pep, Santi, Sergi, Angel, Xavi Gonzalez y Xevi Comas, collons vaig quedar mig espantat !! edemes nomes arribar ja tenia al cim la pressió de la sortida, ja que com vaig anomenar tenia preparada una sortida de aquelles que trencant fins les gomes dels tanga, i clar, com la gent NO es massoca, no que va !! no mes arribar, com si d'un tracte amb agencia de viatges es tractes, es va començar a cridar allò de ... au va collons que fem tard, que comenci la ruta !!!!, ràpidament, com aquell que no te festa i comença a treballar fins els dies festius, vaig encimbellar el primer lloc del autocar de japonesos i vaig conduir aquest ràpidament al sector turístic mes proper, per tal de que els turistes callessin ràpidament i ... ho vaig aconseguir ... vaig agafar una de les pujades que normalment es puja sempre a la copa gironina, ho sigui la pujada a Mas Nou mes propera, per l'església, i cap a dalt, tu, menys mal, que sabia que això calmaria fins a un bebè mort de ganes esperant el bibi, si, si, tothom estrenyent el cul de bon principi i fotent una suada de mil dimonis. Edemes, cosas de la vida, varem trobar al senyor Clemente i la seva filla Cristina pujant també cap a Mas Nou, el que va fer, que es uneixin al grup.
Llàstima que al arribar a dalt, el senyor Àngel, va punxar, poder per que va suar com un dimoni, no ho se (Àngel-Dimoni). La qüestió, torna a parar i arreglem la punxada, estava previst, que aquest dia m'ho anava a passar fent de mecànic i la veritat, no mes lluny de la realitat, ja veureu.
Una vegada solucionat, bastant ràpid no es per res, iniciarem la marxa, un parell de minuts mes tard, en Marc i jo decidim que no ens havíem saludat com cal al principi de la marxa, i ajuntant els nostres manillar, Pammmm !!! trompada del dia, mare meva quin dia !!! edemes en Marc, em va agafar por i tot, per aquestes formes de saludar, que son una mica violentes la veritat. Sense fer mal i arreglat el manillar d'en Marc que va quedar mirant a las Amèricas, san torne-mi, una altre vegada la marxa, i cap a munt del Mas Nou. Una vegada a dalt, vaig pensar que estaria be començar a baixar el Cèsar, i després, com no, puja la "niña del Cèsar" que es una variant al Cèsar, coses de l'escoleta. Baixant tots per el Cèsar, varem trobar una baixada realment guarra, dic això per que últimament els camins estan plens de branquetes d'aquestes que "s'obliden" els que netegen el boscos, si aquestes branquetes que normalment se fiquen als canvis i no per el que valen, per que en valen d'euros si, però mes que res, te foten la sortida a norris. Una vegada a baix de tot, ja feia temps que no rodava l'escoleta per aquest territoris, la idea era torna a pujar, com em dit, per la niña del Cèsar, però una veu va exclamar, ¡ No hi ha collons de pujar a Puig d'Arques !!! va Nava que aixo segur que te posa catxondo !! ... i no mes lluny de la realitat, vaig posar rumb a Puig d'Arques amb la prestigiosa pujada que des de el Cesar puja creuant la carretera. Tretze, diuen que mal número, varem començar a pujar, uns mes depresa que uns altres, però tots a bon ritme. Agafant el corriol a ma dreta començaran les escabetxines, els de sempre començaren a tirar de valent i la temperatura va pujar, menys mal que no cardava gaire calor, si molta humitat, però no aquell sol descomunal que ara, al Agost, tindria que fer, i no sabem que collons passa però el que ha agafat vacances a sigut lo puto Lorenzo, la mare quel va parir.
Be, no puc explicar gaires anècdotes, ja que en vaig moure mes be, per darrera que per davant, vaig veure que en Xavi G. se el prenia amb molta calma, i que el senyor Santi, encara que no ho sembli, esta bastant en forma, que la nena d'en Clemente, la Cristina, esta també molt ... en forma, je, je, je, i va pujar realment be fins a dalt de tot, en Pipo i en Xevi, com que no ha vingut el senyor Conchillo, es foten els pals entre ells, etc, etc, la qüestió es que una vegada vaig arribar a Sant Cebriá dels Alls, en Clemente ens va abandonar per culpa de la "patilla" del puto cambi, un de menys, de veritat que el dia estava ple de sorpreses mecàniques, mare meva, la altre sorpresa, amb poca varietat de temps, es que a dalt de Puig d'Arques, el senyor Santi, també ens deixava, per culpa del canvi, pa fliparlo. Com allò que sembla una pel·lícula de suspens en que el grup es va desmotant conforme passant els esdeveniment, si a tretze li treus dos queden onze, que coses.
Vaig decidir, baixar, per una part que ens conduiria, a la font de les canyes, aquesta baixada esta realment malament i amb paciència, em vaig quedar darrera per acompanyar a la Cristina i ... al Pep, que tots dos baixaven amb molta prudència, ja que el terreny estava realment sec i amb molta raja traïdora, edemes el camí, amb moltes possibilitats de perdre's, ja que hi han molt de camins que es creuen i ja se sap que quan es baixa depresa i vas com un japonès amb una excursió, no hi penses que a la cua i ha gent que va mes a poc a poc i es pot perdre, però aixo son coses que no es pensant, per que es clar, tu has pagat el teu viatge i vos disfrutar-ho que collons !! mariques !!!
Podríem dir que en Pipo va agafar les regnes del grup i jo em vaig quedar amb el cul del grup per que ningú es perdes, a mi de puta mare, per que ja començava a tenir prou, i mes després de que en Tita, va punxar abans de arribar a baix de tot de la baixada de las canyes, en Pep, la Cristina i jo, varem trobar a en Tita i en Xevi, allà tirats canviant la roda, be pues a fer de mecànic, i a posar la segona càmera del dia, canvi de pastilles, 2 canvis a la merda i dos punxades, nos tamos tan mal !!.
Des de allà fins a Romanya per una pujada, llarga i molt guapa per entrenar, xino xano, cap a dalt comentant la jugada, fins que els pro's, varen decidir fer un atac, tot dissimulant i deixant mig grup al darrera, aquest, en el que em trobava jo, es ho preníem en el que es diu, calma por cojones, per que no pots mes i les cames de tant de parar, les tenia com un glaço de gel, rebent les osties de un ferro per fer mojitos !! quin mal que en feien. Coses de la vida, el grupet que anàvem pujant, varem divisar a uns quants metres un home que es diu Xavi, i endevina que estava fent ... intentat reparar la patilla de lo puto canvi, aquesta patilla mirava cap al seient de la bicicleta, pa fliparlo, be, pos parem una altre vegada, que mes don ... quina mala sort, deu meu, las patilles se posaven per davant en el marcador i ara si, acabaven amb totes les meves ganes de seguir matxaca-me a dalt de la bici, allà varem decidir uns quants que hi havia prou per avui i que poder amb tanta mala get poder era millor marxar ja que tot es trancava, però ningú havia pres mal, la cosa mes important.
Enllaçant amb els pro's que ens esperaven a dalt de tot, deixarem clar que en Mont i jo havíem fet una bona feina amb el canvi d'en Xavi i vist lo vist, millor torna cap a casa, dit i fet, de Romanya, una vegada emplenats el bidons d'aigua i fent la foto del dia, cap a baix de tot per corriols de la zona, aixo si, fent una altre paradeta, per que el senyor Pipo, va trencar la rodeta del canvi, eiii que no es broma, que la va trencar, que coses, crec que es la sortida amb mes reparacions de la meva vida ciclista, impressionant !!!! be tots varem arribar a casa sans i estables, i be, amb bones sensacions de entrenament encarà que la cosa va estar molt masegada per les parades de les reparacions. He de dir que tornant per el carril, vaig tenir la impressió, que te mes dificultat el carril al mes de Agost, que qualsevol trialera de la zona, collons !!! quin perill !!

Falta poc per el Pollastre i tothom afila el seu gabinet, jo ja el tinc afilat i edemes em porto uns quant mes per no quedar-me sense, je, je, je, tindré al meu soci Pipo d'ajudant per anar agafant el caps que rodaran, axis que ¡Al loro! i no pareu de entrenar !!! Ens veiem el pròxim diumenge, que si en Pipo em deixa tinc preparada una sorpresa d'última hora. Petonets escoleters.

Pd.- 2 pastilles de freno
3 canvis
2 neumàtics
ara fes càlculs !!!!
i per cert, això no es cosa del Malastruc, que quedi clar.