dimarts, 16 de març de 2010

Amb el cor a una ma i el cap a l'altra

( Dario Durà )
Avui tinc el cor confós per un sentiment profund que no sé interpretar. Potser, el que sento és amor, o potser sincera amistat, com no tinc acostumat el cor no sé cap a on he d\'anar. El cap em diu en fred, que com a amistat ho deixi de moment. Que esperi que passi el temps i quan el cor ja no em bulleixi i a ella mal no li pugui fer, miri de nou endins i decideixi.


Això, es el que representa al mirar les nostres GAVARRES i ARDENYA , al veure que ha fet aquesta neu, per alguns tant maca ( abans de veure fer el que ha fet) i per altres ( idea personal ) que sempre diuen, que la neu, a la muntanya alta, que es el seu lloc. Conjuntament amb aquest vent , inhuma certament, ha malmès els nostres boscos i corriols tant estimats per tots , que feien que el cap de setmana i els que podíem entre setmana , foren el nostre forat d'escapament i desfogament . Els ha malmès de tal manera que ni de dalt ni de baix i ha pins , suros, alzines, arboç , bruc i demès, tornaran a ser d'altres i a mes passaran a ser un perill per tots els boscos aquest estiu , ja que dubto que s'hi foti ma per recuperar el bosc en plenes condicions i si es far, es farà tant lentament com malament, ja que amb la maquinaria que ho fan i de la manera que ho deixen trinxat i mal recollit encara serà pitjor, que ves a saber tu quant el tornarem a veure una mica esplendorós altre cop. Per part meva i de l'escoleta, continuarem netejant de tant en tant camins , que es el que ens agrada, fer camins nous per tothom, però ara tindrem mes feina que abans. Es la meva intenció parlar amb la gent i fer una crida per anar recuperant alguna camí , fent algun diumenge una trobada i anar a netejar en ves de anar en bici. Ja en parlarem . Deixo aquí unes fotos, que per mi, es una part de les nostres platges que em tenen el cor robat i de pas el puc veure cada dia , degut a la meva feina matinal, com a canviat l'entorn. Observareu que en dues fotos, hi han pins a sota i a dalt, i ara, ja no hi son. Aquesta es la gran pena i pèrdua general, que hi ha hagut a la nostra preciosa província de GIRONA. Una salutació i espero estar mes animat en el pròxim parraf, de la nostra ESCOLETA , Salut companys, ens veiem diumenge.

1 comentari:

diario blandà ha dit...

SNIF,SNIF,SNIFFFFF!!!!!