Dissabte 30/02/08, esplèndid día per la practica del ciclisme per carretera, llàstima del vent, però com sempre, pipo, nava, pera, albert y marc, preparats per donar-lo tot al cim de la bici.
Surtin de Santa Cristina d´ Aro en direcció a Llagostera, al ritme de “verano azul” tiro tari totiro ......... passem pel mig de llagostera i direcció caldes de malavella, i atenció ... prime atac de la jornada, albert “en molsa” posa la directa per impressionà a tots i fe saber qui esta en forma, en pipo ràpidament se li posa al darrera y els altres tres es limiten a treure llengua, arribem a la rodona i girem direcció cap a Sant Andreu Salou, en una petita pujadeta trencacames en marc ataca deixant que en pipo y en molsa l’acompanyin donat una seríe fins que acaba la pujadeta, en pera i en nava li fan saber si tota la sortida estarà plena de sorpreses.... es fa el silenci......., continuem fins al veïnat de dalt i ens fem unes afoticos, ràpidament amem cap a Riudellots y fins l’aeroport, abans d’arribar girem a l´esquerra agafant una carretera que es diu “carretera d´aiguaviva” i direcció fins a Vilobí, tot molt tranquil amb paratges molt macos, una vegada abans de arribar a Vilobí agafarem a la dreta la Gi-534 que ens porta fins a Salitja i desde aquí veient uns quants avions de molt aprop i amb un ritme imposat per nava i pipo, varem arribar a Aiguaviva agafant la Gi-533, fins aquí la meitat de la sortida.
Bueno, bueno, voldria fer un descans per parlar una mica d’en Pere i el seu bregatge que va preparar, ja sabem que li diuen “druida” però es que el dissabte la va cagar, po zi, el druida la va cagar, ja surtin de Aiguaviva, agafant la carretera fins l’aeroport varem tenir que na fins a Cassa, a emplena la botelleta d’en Pere, que feia molt de temps que no estava tan callat a una sortida de l’escoleta, tothom es preguntava si li passava algú a la seva bici, per que estrenava una “carrera” molt bonica, però clar portava tota la sortida sense veure, per això no va voler parlar, per que se li secava la llengua. Ai Pere, Pere.
Amb un ritme infernal, per la carretera de Girona a Sant Feliu, ja molt cansadets, amb relleus varem arribar a Santa Cristina, la jornada avia acabat, però com sempre aviem passat una altra sortida molt guapa. Esperem que per la pròxima sortida comencin a vindré mes gent de l’escoleta per que si no tindrem que començar a passar llista. Ta luego Lucas !!!!!
8 comentaris:
Molt bé el reportatge, peró en Molsa sembla ben bé un enanitu al costat d'en Pipo i d'en Naves ,per cert el brebatge estaba de cullons el que passa es que patia perque el ferro d'en Marc (una al.leació super exclussiva de titani de doble densitat i carboni de alto modulo,vamos,una obra d'ingenyeria i d'aerodinamica) feia un soroll sospitós i em tenia preucupat, ves per on,jo,preucupat!!! Apa siau i marica l'últim!!! Google Maricón!!
no sé el material però hi posa “competition”
juas, juas, mu buena señoreeeee !!!
Putus !!
"Antes partio que doblao" !!
Peter Panoramix : T'he trobat una botiga a on tenen ungles de sargantana i baba de ratpenat de qualitat pel proper dia JUAS JUAS !!
Els de polar diuen ke el polsometre esta ve
tu pere ja saps que en tens a la teva disposicio per qualsevol brebatge especial de dooping. NO ho dubtis druida meu. I tu marc ja saps tambe que els vell ferros son per veritables homes de competichion com nosaltres, homes de veritat com queda demostrat a les afotos. va per tu campio ( com jo esclar )
Mala fama toy cogiendo cogone!!!!!!Ha per cert,el pulsometre ès per qui té cor,tu en tens molsa marica?perque tu no ets deixe món....!!!(cançó d'en Raimón)
vaya colla, oye haber si poneís los nombres que no cuesta nada que me pierdooooooo!!!!
Publica un comentari a l'entrada