divendres, 14 de març de 2008

Ruta de les fonts, camí de "la font de ferro" (Castell d´ Aro)


Descriure un camí, possiblement cosa difícil, y mes si estàs acostumant a fer-lo montan en bicicleta, per admirar un camí, no i a re, com calçar-te unes bones sabatilles y deixar que el teu cos aprofundeixi a la natura, oblidar-te de on vens i possiblement, intentar imaginar que tu formes part d'aquell mont.

El camí de la font de ferro, te tots els encants d'estar envoltada per alzines sureres, la ginesta, el bruc, el cap d’ase, el cirerer d’arboç, l’esparreguera, arbres y arbustos, que donen la protecció de que es mereix com si de muralles d’un castell es tractessin, desde terra vigilen , el senglar, la geneta, la guineu, l’eriço, el gripau corredor, que sense deixar-se veure, alerten la presencia de qualsevol intrús que predomina pel torrent de la coma, y l’aire, es deixa envaí per les mallerengues, la merla, el pit-roig, la garsa, ocells que dominen l’art de la música y el camuflatge, que fan que predomini la pau pel camí.

Quan formes part d'aquets camí, pots arribar a sentir, per que li diuen el camí de les fonts, tant si comences de dreta com d’esquerres, el camí dibuixa un encant envoltat de fonts, com la font de la Acacià, la font de la Boixa, la font del poeta Sitjar y la bassa d’en Tomàs, fins pujar a la font de ferro, la qual esta envoltada per tot lo que fins ara us e descrit y on podreu arribar a imaginar que formeu part de aquest mont y no de forma física, si no sentint que el vostre espirit comença a se lliure, encara que sigui per breus moments.

Així em sento, sempre que faig el camí de les fonts, així es com us animo a fer un viatge en el temps y contemplar la natura que ens envolta y a reconeixer que tenim encara molt del per que treballar, entre tots, per que aquets indrets mai es facin malbe i continuïn sen una font “descape” per persones com nosaltres que estimem la natura, en la seva versió mes bonica.

L´escoleta del btt.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

despres de lleigir aixo, acabo de tornar a demanar a la meva dona per tornar a casar-nos. Em sento tant relaxat i romantic, oooooooooooooh aquest de l'escoleta que maco que ho fan tot. Tinc el meu esperit voltejant per tota la font de ferro ara mateix siiiiiiiiii mmmmmmmmmmmm aixo ara ja es sexe virtual .

ALGU ha dit...

OOOOhhh!!!! que maco, que ben explicat es fantastic,pero la geneta no es el nen que puja els castells? ja saps el 3 de 4 amb folrre i manilles etc... digo yo digo diego!!!!! apa gut bai!! mira se parla angles(dialecte primitiu de la comarca de la selva).