dilluns, 11 de juliol de 2011

Diumenge 10 de Juliol del 2011, Malastruc !!!

Definim Malastruc ... en castellà gafe, aixo per el que no ho sabia, jo ho desconeixia, desconeixia el significat de la paraula, i poder també que entre nosaltres i podia cabre la possibilitat de tenir un company que portes una "mica" de mala sort, la historia que relatem es apta per a qualsevol edat i públic, però em veig obligat a mantenir el nom del company en l'anonimat ja que aquest, en el seu dia, ja em va avisar que no li agradava gaire sortir en segons que llocs i es clar, estic cagat, no mes faltaria que descarregues tota la seva força Malastruga i em passes alguna cosa, deu no ho vulgui.
Estarem d'acord, els presents a la sortida, de segur, que al final del relat, tindrem que pensar detingudament, en fer alguna cosa al referent, jo he pensant el següent ... crec, que com es un bon company (quan esta callat), tenim que corra aquest riscos, crec que per davant de tot tenim que tenir companyerisme, no ho penseu també, nois ? al final, als comentaris podem comentar-ho.

Aquí la història ....

Corre l'any 2011 d.c. i uns quants més ... aprop del baix Empordà, lloc de trobada d'uns que es fan dir Escoleta Btt, Pipo, Jordi Mont, Santi Mosso, Climent, Xavi Conchillo, Pep Ribas, Angel Pajares, Daniel Romera i Nava. Les vuit en punt del matí, temperatura ambient, humitat i xafogor, per davant un recorregut no apte per gent inexperta al ofici, amb el senyor Climent, trobem a Pipo explicant els guerrers que havia portat per la ocasió i sense pensar-ho va cridar ... en davant !! Climent li va preguntar però on vas amb aquestes nenes, a fer aquest recorregut, tant i tant tècnic, però Pipo li va contestar amb AIXO, Climent va comprendré que per davant tenia un gran dia de btt i edemes ple de tècnica i corriols, com las Termópilas (Ardenya).
Agafant cap a l'Ardenya, ens varem enfilar per la Gossera cap a Pedralta, ja amunt, varem anar per diferents corriols ple de pedres i reguerots, que posaven el cor a ritme de ... pica AQUÍ, UUUUUUU, marxa pal cuerpooooo!!!! cap a dalt!! en fila índia, sortejant tots els obstacles i vam arribar fins a ... a ... (truco a Pipo), ja esta, a ... un camí que ens portaria per La font de la Guilla, be aquí comença el per que? d'aquest relat ... desprès de tot un esforç titànic per pujar fins allà dalt, tocava baixar, es clar, el lloc escollit, un camí tipus corriol, que estava mes seca que l'última llesca del pa bimbo, imaginat !! edemes empinada i amb alguna que altre branca mal tallada, cap problema !! tothom cap a baix, en aquells moments l'Angel va decidir encarar-se al nostre Malastruc, i amb un intercanvi de paraules, la cosa no va quedar en res, però l'Angel va decidir passar davant d'ell i ... inexplicablement va començar a voltejar els braços com si d'unt salt de longitud es tractes, però caient de boques en comptes de amb el cul, quina hòstia!! al principi, preocupació amb els companys del club, semblava que no era res, però al final l'hòstia li va passar factura, amb un costat bastant magolat i amb un bon cop, es va comporta com un heroi i va acabar fins al final. Aquí començaren les sospites, mes endavant el nostre Malastruc, anava pel davant d'en Dani, en un intent de passar-ho, sense saber com va caure cap a un costat i va picar contra el terra, aquesta vegada sense res de importància, però mentre passava el temps, no deixava de pensar, en lo curiós del cas, sempre que passaba alguna cosa aquest hi era al devant o pel voltant, sense anar mes lluny vaig recordar, que vaig tenir una caiguda ara fa unes setmanes, i ... qui anava al darrera meu !! ell, la mare quen va parir !!.
Continuant amb la sortida, i després de baixar un mont de camins plens de pedres i reguerots, a la Murtra, varem deixar anar una mica la bici, i ens varem adonar del perill que ocasiona tenir tant i tant sec el terreny, edemes, las motos, fan que aquest camins encara estiguin pitjor del que podrien estar. Arribant a tres camins, i amb un Pep, ja una mica fart de tanta tècnica varem encaminar fins a Pedralta una altre vegada i des de allà per un antic corriol que baixa fins a Santa Cristina, encaràvem ja el camvi de situació, anant a buscar les Gavarres.
Baixant pel corriol de baixada super tècnic i perillós, sec i amb alguna dosis de adrenalina de mes, un servidor, anava darrera del senyor Pipo, aquest baixava molt be, però jo me vaig veure pressionant pels dos que tenia al darrera, el curiós del cas es que el tenia just a darrera, era el Malestruc, sense pensar, i arribant a una part bastant complicada o millor dit arriscada, vaig decidir deixar passar als que portava darrera i baixar de la btt amb la fi, de que pogués sorteja amb seguretat el tram, al passar-me els companys, varen iniciar "el cachondeo de turno", i jo, mel vaig passar per on millor me anava en aquells moments. Una vegada sol, i ja passat el perill, o aixo pensava jo, vaig pujar a la btt e iniciant la marxa, vaig intentar posar els peus a las cales, increïblement i com si algú estiguis impedint que fiques el peu, vaig perdre el sentit uns segons, mirant cap a baix, no men vaig adonar, d'un peazo arbre que creuava pel cim meu, sense adonar-me POM hòstia impressionant, com si d'un cop de KO, es tractes, vaig mira de aparcar la bici amb un reco i donant mes voltes que un hula hoop em vaig quedar una estona pasan la dolor del cop. El casc va quedar ven abonyegat, i quan varen arribar els companys que venien al darrera, estaven al·lucinant de que no hagués caigut el arbre, maricons !!
Allà vaig començar a tenir ja una mica de por amb aquest Malestruc, però vaig callar i continuar el trajecte sense explicar res, i pensant que serien coses meves.
Una vegada a Santa Cristina, ens varem dirigir tots plegats cap a Llagostera, per la part de les Vaques, el senyor Santi, ens va abandonar, i no per que ell volgués es clar, si no per que tenia que anar a la platja amb la família, ... coses que pasan, je, je, je. La pallissa començava a estar be, des de les Vaques fins a Font Picant, pel carril, per xarrar un mica i anar a buscar aigua, per que estàvem secs. Una vegada amb els bidons plens, iniciarem la ascensió cap a Romanya, pels antics corriols de baixada de la curta del Pollastre, però nosaltres, al reves de tothom, els varem pujar. Amb un ritme d'allò molt ben portat, varem fer una horeta de pujada pels corriols de la zona, on el senyor Clemente, va al·lucinar i es va comprometre a vindré mes dies amb nosaltres per conèixer millor la zona. Per cert "man dixo que no entrena" je, je, je, esta en molt bona forma el home.
Des de Romanya, cap a buscar el corriol d'en Manel, aquest el varem agafar des de el seu començament el que ocasiona tenir que baixa de la btt i caminar una mica a peu, algunes maricones es varen queixar, però tothom va baixar de la btt, ja que aquest es molt i molt difícil de fer-lo a dalt d'aquesta. Curiositat de la vida, es que varem passar pel començament del corriol d'en Manel degut a que un dels camins estava molt desbrossat i fet pols, amb molta branca al terra, cosa perillosa pels canvis i radis de la bici, es per aixo que el senyor Pipo ens ho va fer recordar, però el senyor Malestruc, hi me en-recordo molt be va mantenir una discussió amb el Pipo sobre per que teníem que anar al corriol d'en Manel i baixar de la bici, i en Pipo, li va dir que volia passar per allà per no trencar el canvi, be, jo no voldria dir res, que no es sàpigues, es clar, quicir, increïble, uns kilòmetres mes avall i amb un cami que nomes tenia una petita branca el senyor Pipo, va trencar el canvi. Jo no se, aquestes coses semblen portades de uns altres hemisferis, ha mi me donen una mica de po, però voldria deixar-ho ven clar, me agradaria que algú digues la seva opinió sobre el tema, jo crec que es per pensar-ho no???
La sortida es va acabar, amb un munt de kilòmetres i quasi-be quatre hores de pedaleig, nos tamos tan mal !!!, ara volem anar a una marxa aquest diumenge a VILAÜR desitjo que podem assistir i passar-ho d'allò mes be, encarà que també vingui el Malestruc, je, je, je.

Des de le France, m'ha arribat un correo electronic, diu el següent : tenemos un problema en este nuestro parque de Walt Disney, hace unos dias que nos desaparece el carro de las palomitas, y al cabo de dos horas lo vemos aparcado y abandonado al lado de los lavabos, nuestra sospecha es que se trata de alguien que quiere entrenar con el carro ya que palomitas no faltan, pero siempre nos deja una nota que dice : demà tornaré, engraseu la cadena i foteu mes pes, es igual, cardeu aigua, gel, llaunes, el que volgueu, però poseu grasa i presio a les rodes, us deixo 20 € pels problemes ocasionats, però jo tinc que entrena nois, gracies.
Be aquest es en Pep, que esta a le France, visitant el Parc i es clar no vol deixar de entrenar, ja el coneixem.

Sa cabo, arf, arf, arf, per cert al Malestruc, te queremos i no to prenguis malament, eh? un abrazo.

Fins diumenge.

5 comentaris:

Jordi Lopez Ramot ha dit...

no hay duda que a este "Malestruc" que se apuntó a la salida es el mismo al que llamamos "Dr. Hostia" con el Druida... uf... que batalla! :)

César C.A. ha dit...

Cullons Nava, com diu aquell de l'APM, Ara m'he cagat!! XD

César

Pipo ha dit...

Nava apart de la descollonada, com sempre, amb el resum, estic preocupat perque aquest mati a vingut a comprar al magatzem , el malestruc, i ara estic cagat a dintre casa meva sense sortir per por a qualsevol cosa que pugui passar. Ostiaaaaaa ara m'esta trucant al movil, OSTIA !!ara m'ha caigut a terra, COLLONS !! foc al bosc del costat , s'acaba de trencar una punta de la rajola que ha caigut el movil i al rebotar m'ha futut ostia al dit del peu . Companys si ens veiem ja hos explicare com ha acabat el dia. Salutacions

Nava ha dit...

Deu ni do, mira Pipo que no volia explicar una altre i mes aquesta, que ja acaba de confirmar que si, per desgracia, ha arribat el Malestruc a les proximitats, que tindrem que fer, i ha alguna mena de remei per aixo ??

Xavi ha dit...

Nava, com sempre GENIAL!