dilluns, 22 d’agost del 2011

Sortida Diumenge 21, això comença a preocupar, quina mala sort!!!!


Para que nos vamos a engañar, comienzo a estar preocupado, a sabiendas, de que también la lógica toma parte en el asunto. Ayer eramos 17, si ... ni u ni do (Déu n'hi do, pal que no lo entienda), y que lógicamente cuantos más somos, más incremento de probabilidades de cosas pueden pasar, hasta ahí lo entiendo, pero la hostia, tantas cosas no, no puede ser, ayer fue el colmo de los colmos, sobre todo cuando rompía el tornillo que agarra el sillín a la tija, de la Torpado, bien hasta ahí, cosa normal, llámame gordo, o lo que quieras, por que reventé el tornillo de centímetro si, pero que a los 4 minutos de haber decidido que me iba a casa, con esa bicicleta sin sillín , y que mi compañero Pepe, que me acompañaba hasta arriba de Romanya, parase haber que había sido aquel "crack", que me hizo girar la cabeza, para ver, ante el asombro de los cuatro que allí estábamos que había roto el tornillo del sillín de la puta Torpado, vamos tendríais que ver las caras de alucinados que se nos quedaron. Increíble, como puede ser, pues yo no me lo explico pero es para alucinar y más cuando dos tios de buena envergadura, se pasean un domingo por el carril con dos bicicletas sin sillín, imaginad como nos miraba la peña, yo creo que a más de uno le dio por preguntarnos si se iba bien así, que a lo mejor lo probaba, y algunos que si era una nueva forma de entrenar, vamos INCREIBLE !!
A estas me remito, ya que la salida prometía y mucho, pero como últimamente tenemos una suerte que no veas, salimos 17 y bueno, entre pinchazos, y problemas mecánicos, la salida se convirtió en una pesadilla, no puedo explicar como acabamos, por que como sabéis tuve que volver a casa sin sentarme ni un momento, ya que peligrava el "simple orificio que se halla en el extremo terminal (inferior) del tubo digestivo", pero si puedo decir que Pipo se quedo sin pedal y tubo que irse, que Xavi Conchillo tubo no se cuantos pinchazos, que Marc García se quedo sin zapatilla, eso más la perdida de los "dos sillines", pa cagarse, con lo guapo que hubiese sido acabar una ruta sin tantos parones, collons !!
Bueno como anecdota, dejaría esta, cuando paramos ha arreglar la rueda del señor Xavi Conchillo, bien, los tábanos se hicieron dueños del local de reparación, ahora mismo me estoy acordando de ellos, ya que tengo un picotazo en el isquio, que parece un balón de fútbol, he de recordar que a los compañeros allí yacentes, se marcarón un buen bailoteo gracias a los formidables tábanos que dieron rienda suelta a un festín para recordar.
No mucho más que contar, lástima, ya que la salida iba a ser sonada, bueno, como consuelo, me queda, que también se recargan pilas descansando, y eso que al final fueron solo tres horas y unos cuarenta y tantos kilómetros.
Muchas ganas para disfrutar de este Pollastre, haber si lo acabamos dignamente, digamos con acabarlo más que satisfecho, un saludo compañeros, y esperemos que la próxima, repitamos tantos y acabemos otros tantos, un saludo.

Pd.- No hubo foto de recuerdo, pa rematar la faena. A10.

divendres, 19 d’agost del 2011

Diumenge, a la BP 8:00 am, sortida escoletera, pre-pollastre.


Ale, BP a les 8:00 am, no mes gent amb ganes de fer kilòmetres, porteu aigua i menjar, però sobre tot aigua, per que de segur que la calor ens acompanyara tota la estona, de segur que acabarem les piles.
A10.

dijous, 18 d’agost del 2011

Sortida de Dissabte 13, sense descans !!




Quina sortida mes entretinguda la d'aquest dissabte, no mes mirant el perfil ens donem compte que la sortida va donar de si, durant tot el temps, això comptant que a les 4 de la tarda fotia una xafogor, ara si, que no hi aviam patit durant tot el estiu. Edemes tenint en compte que al perfil no surt ni velocitat ni pulsacions, ja us dic jo, que es varen mantenir molt altes durant bastants kilòmetres, els integrants de la sortida Marc, Xavi, Pipo, Manel i un servidor, ens varem posar les piles molt aviat, diria que cap al kilòmetre deu, al principi varem anar a fer un nou corriol que el senyor Manel se l'esta treballant d'allò amb un parell, ja que normalment i va a tallar branques als mig dies, que ja te moral el tio, però de segur, per el que varen veure, quedarà un corriol acollonat. Desprès de la visita al corriol, be, varem fer aprop de 55 kilòmetres amb unes quatre hores de pedaleig, i amb unes series a les pujades que treien el cor per la boca, si no que s'ho diguin a en Marc, je, je, je. Be, no tic gaire temps aquesta setmana de explicar amb pels i senyals el recorreguts i les anècdotes, la veritat que la sortida va ser realment molt maca i entretinguda, amb dosis de entrenament, al mes pur estil Mega Pro.
Aquest Diumenge, tornarem a sortir, d'aquí uns dies posaré l'hora, encara que tot indica que sortirem de la BP Santa Cristina a les 8 del mati.
Un salut a tothom, i aneu preparant las cames que arriba el pollastre !!


dijous, 11 d’agost del 2011

Dissabte 13 a la WP Santa Cristina d'Aro, 16,00 PM

Apreciats companys, aquesta vegada traslladem la sortida "dominguera" a dissabte, ja que amb el pont que tenim per davant, alguns tindran que treballar i, per suposat, la escoleta no deixa tirat a ningú ... per qüestions de feina clar !!
Deixa clar que farem un entrenament dur i divertit, tot pensant en el Pollastre d'aquest any, que suposant que mantingui el nivell de sempre, ja cal que ens calcem.
Fins a les hores, un salut. A10.

dilluns, 8 d’agost del 2011

Diumenge 7 de Agost, quina panda de Japonesos de gira per les Gabarres !!

Si això es el que em vaig sentir mes o menys ahir al dematí, just vaig sortir del garatge de casa, tot preparat per desenvolupar una d'aquelles rutes que marquen per tota la vida. No vaig començar gaire be el dia, ja que al anar a buscar la btt, que no la tocava des de el diumenge passat, encara que hi hagi gent que ho dubti, vaig trobar per casualitat, greixant la cadena, que la roda de darrera estava frenada, malament, amb presa per que tenia l'ora a tocar, vaig revisar que collons passava, be, las pastilles tocaven al disc, un clàssic, però massa per sortir axis, desmunto i torno a muntar el carro de les pastilles i voilà, solucionant. Arribant al lloc de sortida, me trobo a en Xavi Gonzalez, que havia sigut molt puntual, i just el veig toco el freno per parar, que cosas, i ... meccccccc sorolls al canto i fre totalment clavat, vet aquí la mena de mecànic que estic fet, Xavi vaig cap a casa a veure com ho poc solucionar i axis, ràpidament, vaig anar al garatge de casa a mira que collons havia passat. El que havia passat era senzill, pastilles gastades, faig una trucada a Pipo i li dic que comencin a tirar, que quan solucioni l'averia, els agafaria. No es per res però cinc minuts vaig necessitar per canviar unes pastilles velles que tenia llançades per el fons del garatge, i ... endavant, que el dia es presenta d'allò mes guapo per anar a fer quilometrada dura i pura.

Quan vaig arribar a enllaçar amb el grup, vaig quedar mig espantat de la gent que hi havia, en Tita, Pipo, Marc, J.Mont, Pep, Santi, Sergi, Angel, Xavi Gonzalez y Xevi Comas, collons vaig quedar mig espantat !! edemes nomes arribar ja tenia al cim la pressió de la sortida, ja que com vaig anomenar tenia preparada una sortida de aquelles que trencant fins les gomes dels tanga, i clar, com la gent NO es massoca, no que va !! no mes arribar, com si d'un tracte amb agencia de viatges es tractes, es va començar a cridar allò de ... au va collons que fem tard, que comenci la ruta !!!!, ràpidament, com aquell que no te festa i comença a treballar fins els dies festius, vaig encimbellar el primer lloc del autocar de japonesos i vaig conduir aquest ràpidament al sector turístic mes proper, per tal de que els turistes callessin ràpidament i ... ho vaig aconseguir ... vaig agafar una de les pujades que normalment es puja sempre a la copa gironina, ho sigui la pujada a Mas Nou mes propera, per l'església, i cap a dalt, tu, menys mal, que sabia que això calmaria fins a un bebè mort de ganes esperant el bibi, si, si, tothom estrenyent el cul de bon principi i fotent una suada de mil dimonis. Edemes, cosas de la vida, varem trobar al senyor Clemente i la seva filla Cristina pujant també cap a Mas Nou, el que va fer, que es uneixin al grup.
Llàstima que al arribar a dalt, el senyor Àngel, va punxar, poder per que va suar com un dimoni, no ho se (Àngel-Dimoni). La qüestió, torna a parar i arreglem la punxada, estava previst, que aquest dia m'ho anava a passar fent de mecànic i la veritat, no mes lluny de la realitat, ja veureu.
Una vegada solucionat, bastant ràpid no es per res, iniciarem la marxa, un parell de minuts mes tard, en Marc i jo decidim que no ens havíem saludat com cal al principi de la marxa, i ajuntant els nostres manillar, Pammmm !!! trompada del dia, mare meva quin dia !!! edemes en Marc, em va agafar por i tot, per aquestes formes de saludar, que son una mica violentes la veritat. Sense fer mal i arreglat el manillar d'en Marc que va quedar mirant a las Amèricas, san torne-mi, una altre vegada la marxa, i cap a munt del Mas Nou. Una vegada a dalt, vaig pensar que estaria be començar a baixar el Cèsar, i després, com no, puja la "niña del Cèsar" que es una variant al Cèsar, coses de l'escoleta. Baixant tots per el Cèsar, varem trobar una baixada realment guarra, dic això per que últimament els camins estan plens de branquetes d'aquestes que "s'obliden" els que netegen el boscos, si aquestes branquetes que normalment se fiquen als canvis i no per el que valen, per que en valen d'euros si, però mes que res, te foten la sortida a norris. Una vegada a baix de tot, ja feia temps que no rodava l'escoleta per aquest territoris, la idea era torna a pujar, com em dit, per la niña del Cèsar, però una veu va exclamar, ¡ No hi ha collons de pujar a Puig d'Arques !!! va Nava que aixo segur que te posa catxondo !! ... i no mes lluny de la realitat, vaig posar rumb a Puig d'Arques amb la prestigiosa pujada que des de el Cesar puja creuant la carretera. Tretze, diuen que mal número, varem començar a pujar, uns mes depresa que uns altres, però tots a bon ritme. Agafant el corriol a ma dreta començaran les escabetxines, els de sempre començaren a tirar de valent i la temperatura va pujar, menys mal que no cardava gaire calor, si molta humitat, però no aquell sol descomunal que ara, al Agost, tindria que fer, i no sabem que collons passa però el que ha agafat vacances a sigut lo puto Lorenzo, la mare quel va parir.
Be, no puc explicar gaires anècdotes, ja que en vaig moure mes be, per darrera que per davant, vaig veure que en Xavi G. se el prenia amb molta calma, i que el senyor Santi, encara que no ho sembli, esta bastant en forma, que la nena d'en Clemente, la Cristina, esta també molt ... en forma, je, je, je, i va pujar realment be fins a dalt de tot, en Pipo i en Xevi, com que no ha vingut el senyor Conchillo, es foten els pals entre ells, etc, etc, la qüestió es que una vegada vaig arribar a Sant Cebriá dels Alls, en Clemente ens va abandonar per culpa de la "patilla" del puto cambi, un de menys, de veritat que el dia estava ple de sorpreses mecàniques, mare meva, la altre sorpresa, amb poca varietat de temps, es que a dalt de Puig d'Arques, el senyor Santi, també ens deixava, per culpa del canvi, pa fliparlo. Com allò que sembla una pel·lícula de suspens en que el grup es va desmotant conforme passant els esdeveniment, si a tretze li treus dos queden onze, que coses.
Vaig decidir, baixar, per una part que ens conduiria, a la font de les canyes, aquesta baixada esta realment malament i amb paciència, em vaig quedar darrera per acompanyar a la Cristina i ... al Pep, que tots dos baixaven amb molta prudència, ja que el terreny estava realment sec i amb molta raja traïdora, edemes el camí, amb moltes possibilitats de perdre's, ja que hi han molt de camins que es creuen i ja se sap que quan es baixa depresa i vas com un japonès amb una excursió, no hi penses que a la cua i ha gent que va mes a poc a poc i es pot perdre, però aixo son coses que no es pensant, per que es clar, tu has pagat el teu viatge i vos disfrutar-ho que collons !! mariques !!!
Podríem dir que en Pipo va agafar les regnes del grup i jo em vaig quedar amb el cul del grup per que ningú es perdes, a mi de puta mare, per que ja començava a tenir prou, i mes després de que en Tita, va punxar abans de arribar a baix de tot de la baixada de las canyes, en Pep, la Cristina i jo, varem trobar a en Tita i en Xevi, allà tirats canviant la roda, be pues a fer de mecànic, i a posar la segona càmera del dia, canvi de pastilles, 2 canvis a la merda i dos punxades, nos tamos tan mal !!.
Des de allà fins a Romanya per una pujada, llarga i molt guapa per entrenar, xino xano, cap a dalt comentant la jugada, fins que els pro's, varen decidir fer un atac, tot dissimulant i deixant mig grup al darrera, aquest, en el que em trobava jo, es ho preníem en el que es diu, calma por cojones, per que no pots mes i les cames de tant de parar, les tenia com un glaço de gel, rebent les osties de un ferro per fer mojitos !! quin mal que en feien. Coses de la vida, el grupet que anàvem pujant, varem divisar a uns quants metres un home que es diu Xavi, i endevina que estava fent ... intentat reparar la patilla de lo puto canvi, aquesta patilla mirava cap al seient de la bicicleta, pa fliparlo, be, pos parem una altre vegada, que mes don ... quina mala sort, deu meu, las patilles se posaven per davant en el marcador i ara si, acabaven amb totes les meves ganes de seguir matxaca-me a dalt de la bici, allà varem decidir uns quants que hi havia prou per avui i que poder amb tanta mala get poder era millor marxar ja que tot es trancava, però ningú havia pres mal, la cosa mes important.
Enllaçant amb els pro's que ens esperaven a dalt de tot, deixarem clar que en Mont i jo havíem fet una bona feina amb el canvi d'en Xavi i vist lo vist, millor torna cap a casa, dit i fet, de Romanya, una vegada emplenats el bidons d'aigua i fent la foto del dia, cap a baix de tot per corriols de la zona, aixo si, fent una altre paradeta, per que el senyor Pipo, va trencar la rodeta del canvi, eiii que no es broma, que la va trencar, que coses, crec que es la sortida amb mes reparacions de la meva vida ciclista, impressionant !!!! be tots varem arribar a casa sans i estables, i be, amb bones sensacions de entrenament encarà que la cosa va estar molt masegada per les parades de les reparacions. He de dir que tornant per el carril, vaig tenir la impressió, que te mes dificultat el carril al mes de Agost, que qualsevol trialera de la zona, collons !!! quin perill !!

Falta poc per el Pollastre i tothom afila el seu gabinet, jo ja el tinc afilat i edemes em porto uns quant mes per no quedar-me sense, je, je, je, tindré al meu soci Pipo d'ajudant per anar agafant el caps que rodaran, axis que ¡Al loro! i no pareu de entrenar !!! Ens veiem el pròxim diumenge, que si en Pipo em deixa tinc preparada una sorpresa d'última hora. Petonets escoleters.

Pd.- 2 pastilles de freno
3 canvis
2 neumàtics
ara fes càlculs !!!!
i per cert, això no es cosa del Malastruc, que quedi clar.

dissabte, 6 d’agost del 2011

Per Diumenge 7 de Agost, tornem a sortir des de Castell d'Aro

Lo dit, sortirem des de Castell d'Aro a les 8:30 am. Aquesta vagada no tenim pensant exactament el recorregut, per aixo, crec que me encarregaré jo personalment de fer un recorregut que ens vagi posant les piles per anar amb condicions al pollastre, tinc que arribar aviat a casa, sobre les 12 aprox. o sigui, que prepareu-vos per que us tinc preparada una a la ment que tindreu que canviar unes quantes vegades el mallot abans de plegar, la suada esta garantida i mes amb el temps que tindrem, tot esperant que no plogui.
Fins demà.

dimecres, 3 d’agost del 2011

Diumenge 31 de Juliol, en ocasions veig morts ...

Si no fos per que realment surt a la foto, podríem dir que, en ocasions veig morts ... amb bicicleta, semble que ve d'un altre mont, el senyor de la esquerra de la fotografia, agenollat, al que ja anomenem "barrufet"(no ho prenguis malament), als indrets de l'escoleta, ens va porta una "grata" sorpresa, al comprovar que es mostrava, mes que apta per acompanyar a la flor i nata del grup, fregant nivells de pike escandalosos, ens va portar moments a la sortida, molt i molt guapos, donant un punt de nivell, gracies al estat de forma del individuo, que molt gustosament, ens va dir, que SI entrenava i li agradava molt picar-se sanament, passant axis la prova com a nou amic escoletero. Mostrant la seva aparició en aquest principi de relat, com a forma de presentació a tots vosaltres, el senyor Xevi Comas, ja a pedalejat amb l'escoleta mostrant les seves aptituds i els pocs defectes que li acompanyen, benvingut amic i ... preparat, je, je, je.

Un Diumenge diferent; un altre punt de sortida ... Castell d'Aro, i a mes, gent nova a la sortida. Com es pot veure a la foto, en aquesta ocasió onze ciclistes, com si de un equip de futbol es tractes (la foto axis ho sembla), ens varem endinsar amb un partit de kilòmetres, que a la fi, al menys a mi, em varem passar mes que factura, demanant l'hora i alguna cosa mes, que no ve al cas.
Un parell d'Esteves con el senyor Mazas i en Sergi Esteve, es varen digna a presentar-se al lloc de inici, amb grata sorpresa per tots nosaltres, la bona gent sempre es benvinguda, edemes tornava a repetir el nostre amic Clemente, que encarà que es queixi a vegades el tiu esta que ti cagues, de forma es clar. El senyor Santi i el senyor Manel, no habituals a las últimes sortides, inflaren una mica mes el gran escamot, completant amb Pipo, J.Mont, Xavi i Àngel un grupet molt i molt maco. Per cert jo també hi era.
A Castell d'Aro, es de norma que si comences el recorregut per la muntanya del Mas Nou, et toca puja, i axis ho varem fer per un corriol, molt guapo, que puja a dalt de la muntanya, per la part de Plaja d'Aro, direcció a Sant Marc. Be la pujada una mica tècnica, va començar a fer brotar una mica la suor, ja que el temps que ens acompanyava, era molt humit i sense presencia d'en Lorenzo (Sol).
Avui no tinc gaires ganes de explicar exactament la sortida, per que per aixo estan els gps, us explicaré unes quantes anècdotes personals, a les que vaig tenir el plaer de ser present.
A la pujada dels Mongos, clàssica pujada, que de segur, la tens que haver pujat alguna vegada, vaig tenir el plaer de comprovar, les primeres tomes de contacte amb el grup. Sempre intento començar a pujar un dels primers, sembla que me agrada veure com em passant, quan vaig mirant als costats, em venen records de quan anava amb la família en tren, i veia passar les coses tant i tant depresa, nomes em faltava dir adéu, si axis vaig veure com un a un, anaven passant.
Adeu, adeu, be, vaig tenir que sacrificar mes d'un cantutxo abans d'arribar a dalt, fent un esforç, per recuperar la ventat-ge que el grup havia agafat, una pujada que normalment es fa en uns 2o minuts (normalmentttttttt pros), pos eso, es fa llarga, i es clar, els nanos varen començar a marcar territori, fins a dalt, i ¡equelicuá! la primera pallissa estava ja a les meves carns. El senyor Mazas va tenir la primera punxada del dia, no ho poso aquí per recriminar-li però si per que fagi cas als seus companys i vagi gastant algun caleret en tubeless, ok? ;). Desprès de tot això uns quans kilometres mes endavant iniciarem alguna que altre baixada, acaben en orgasme al corriol d'en Manel, on alguns dels integrants no havien tingut el plaer encara de desvirgar-se com deu mana. Ha buscar aigua a la Font Picant, on vaig tenir el plaer de pujar a una Ktm doble, que en va posar les dents llargues, però tindré que esperar anar al dentista, el pròxim any si tot segueix com cal, per que encarà tinc una caries mal curada, i fins que no ho reparem ... en fin.
La gent estava mes que integrada en la sortida i es notava que edemes d'anar sobrats, estaven passant una bona estona de btt.
Una vegada amb bidons plens, varem tirar cap al Puig dels Lladres, gran pujada per acabar de perdre el fil del tanga, ja que la pressió de la pujada, segons els ritmes, fa que augmenti la musculació fins a nivells estratosfèrics, be no fa falta que digui que peta la goma, no??
Allà es on em vaig donar compte que estic realment molt i molt enrere encara d'aquesta colla de ... amics, com sempre, encaro la pujada, dels primers, aquesta vagada el senyor Mont inicia el atac, o mes ben dit, comença a pujar, jo aguanto els primer 500 metres, a partit d'allà en vaig farta de acomiadar-me dels amics, un darrera d'altre vaig anar perdent alguns, però encarà em quedaven cartutxos al cinto i vaig començar a tirar de les reserves de grasses acumulades durant tot el hivern, vaig recuperar terreny i em vaig posar com a uns 10 metres del grup, abans de que comences la segona part de pujada, en aquells moments vaig quedar flipat, l'home de blau, venia des de el darrera, el senyor Xavi, pedalant com si la vida li anés aquell dia a dir adéu, en va passar pel costat esquerra, on normalment son les finestres del tren, be, vaig quedar amb el nas al vidre i les mans posades al costat, vaig quedar paralitzat amb tanta potencia, semblava un indi d'aquells que corria mes que el tren, l'hòstia tu, anava arrancant adhesius al pas dels ciclistes i aquest sense reacció quedaven pregnants de la situació, collons com esta el tiu !!!!
Si, si, això en va pussar a cent i matxacant el 47 (sabatilles) vaig començar a traspassar límits que feia temps que no tocava, quasi-ve agafant al grup perseguidor, fotent cada fufarada que ni el vent estaria en condicions de superarem. Es clar, vaig drrar menys que un caramel a la porta del col·legi, vaig començar a perdre cartutxos, fins que el cinte em va quedar vuit, i a mes, vaig veure com el gran Barrufet es perdia al horitzó, a la merda!!!! collons amb el tio, molt be Xavi, gran forma la teva.
Be, no tinc que dir que a partir d'aquí vaig començar a perdré oli com un mariquilla, per a súmmum (cagate), el senyor Pipo ens va portar anar a buscar el corriolet del Moli que enllaça amb el gran Vietnam, aprop de Llagostera, be, no puc explicar gaire per que el únic que vaig veure es el cul d'en Clemente, que molt gustos, va tenir el plaer d'acompanyar-me, tot el tros.
Vaig arribar a dalt com vaig poder, i allà varem fer aquesta foto tant i tant maca, he de dir, que aquí precisament el senyor Santi aliàs Mosso, va dir que seria l'ultima pujada que faria al recorregut, mostrant també que estava com jo ...
Tots del primer al últim, crec que varem tenir una sortida molt i molt xula, edemes destacar el conjunt i el be que ho varem passar.
He de dir que al principi de la sortida, en Pep i en Xavi Gimeno, varen tenir la delicadesa de vindré acomiadar-nos a la estació, en Xavi va preferir anar a Marineland en comptes de sortir amb nosaltres, i en Pep ... be en Pen va intentar muntar una bicicleta durant tot el dissabte però no va tenir sort. De vent segur que aquest Diumenge estaran tots dos amb nosaltres.

Jas ta.

A10.