dijous, 25 de març del 2010

JORDI L. RAMOT CREADOR DE WIKILOC I SOCI DIRECTIU DEL CLUB.


«Wikiloc és la Wikipedia de les rutes»

Allò que un dia va començar com una afició amb un bloc a internet on una colla d'amics s'intercanviaven rutes i camins de les comarques gironines s'ha convertit en un projecte a la xarxa que té més de 2,5 milions de pàgines vistes i 700.000 visites úniques cada mes

Wikiloc és una mena de brúixola 2.0?
–«Wikiloc en certa manera es podria comparar amb una brúixola perquè dóna a conèixer direccions, itineraris, rutes a tothom. I amb 2.0 també es pot fer la comparació perquè són els usuaris qui de forma voluntària pengen i comparteixen aquestes rutes de manera que els altres usuaris les puguin utilitzar.»
–Com ho definiria en poques paraules?
–«Va haver-hi un usuari que em va dir que Wikiloc és com la Wikipedia però de rutes.»
–En què quedem que és Wikiloc? Com funciona?
–«És un espai de col·laboració a internet on la gent de tot arreu penja itineraris que ha fet de fins a 23 maneres diferents: amb bicicleta, a peu, en caiac... Hi ha fins i tot itineraris de trineus estirats amb gossos pels països nòrdics o rutes de bicicleta de muntanya per l'illa de Pasqua.»
–Fa la competència als llibres de senderisme de Josep Maria Espinàs?
–«No, no pretenem competir amb ningú. Però tot i que hi ha rutes de tot el món, hi ha un gruix molt important de rutes i senders de Catalunya. De fet és lògic, perquè en ser un projecte gironí i català, hi ha molta gent d'aquí que hi ha anat penjant itineraris nous i les seves variants.»
–És una feina que es fa en xarxa?
–«Navegar pel Wikiloc és una manera de descobrir el territori amb ajuda de tots. Hi ha gent que hi penja itineraris i altres que se'ls descarreguen i els descobreixen.»
–Quina utilitat li puc trobar jo?
–«A tots ens agrada, sempre que anem de viatge, tant si anem a l'altra banda del món com si sortim a deu quilòmetres de casa, tenir una font fiable a internet que sigui accessible on trobar-hi les activitats que podem fer en aquella zona on anem.»
–Va destinat a entitats excursionistes i de lleure?
–«Wikiloc et permet estirar una ruta i penjar-la en un altre lloc de la xarxa o en un document. Ho pot utilitzar tothom, des de gent individual fins a entitats. Al Brasil hi ha una entitat que utilitza Wikiloc com a promoció d'una zona concreta del país que integra uns 100 itineraris.»
–Tot això està molt bé, però segur que hi dediquen moltes hores. On és el negoci?
–«Des que vam començar hem anat creixent en el que ha estat inicialment un projecte personal sense ànim de convertir-se en empresa. El fet és que des d'un primer moment el nostre projecte va tenir molta acceptació i va créixer molt i de manera molt ràpida. Sembla que molta gent va tenir les mateixes necessitats de compartir rutes. Després vaig veure que hi havia de dedicar cada vegada més temps i vaig decidir de posar-hi publicitat, però això ha estat quan la publicitat ha començat a anar de baixa i, és clar, això era una de les vies que jo pensava que podien mantenir el projecte, però només cobreix l'operativa del maquinari del lloc, però no dóna pas per més.»
–Com pensen créixer i subsistir?
–«Ara només podem tirar endavant però no podem fer grans coses amb els minsos ingressos que ens dóna la publicitat. Estem obrint unes noves vies, com seria oferir la plataforma tecnològica amb l'aval que ha estat premiada i reconeguda internacionalment i que té moltes visites, amb la idea que les entitats que tinguin un control sobre una zona o un territori el vulguin promocionar a àmbit de turisme actiu. Podria ser per exemple un parc natural, un ajuntament, la Diputació o una comunitat autònoma que vulguin promocionar tots els seus itineraris a internet. Tindrien un espai particular dins de Wikiloc, amb un públic que ja tenim arreu del món i els podríem cobrar i així faríem sostenible el lloc.»
–Quanta gent utilitza i penja les seves rutes al Wikiloc i quants itineraris hi podem trobar?
–«Perquè te'n facis una idea, avui ja es pengen unes 8.000 rutes cada dia des d'arreu del món al Wikiloc. Estem a punt d'arribar a les 150.000 rutes i cap a 200.000 fotografies que acompanyen aquests itineraris, i que permeten veure el paisatge i et donen una idea del que et trobaràs quan facis aquests recorreguts.»

dimarts, 16 de març del 2010

Amb el cor a una ma i el cap a l'altra

( Dario Durà )
Avui tinc el cor confós per un sentiment profund que no sé interpretar. Potser, el que sento és amor, o potser sincera amistat, com no tinc acostumat el cor no sé cap a on he d\'anar. El cap em diu en fred, que com a amistat ho deixi de moment. Que esperi que passi el temps i quan el cor ja no em bulleixi i a ella mal no li pugui fer, miri de nou endins i decideixi.


Això, es el que representa al mirar les nostres GAVARRES i ARDENYA , al veure que ha fet aquesta neu, per alguns tant maca ( abans de veure fer el que ha fet) i per altres ( idea personal ) que sempre diuen, que la neu, a la muntanya alta, que es el seu lloc. Conjuntament amb aquest vent , inhuma certament, ha malmès els nostres boscos i corriols tant estimats per tots , que feien que el cap de setmana i els que podíem entre setmana , foren el nostre forat d'escapament i desfogament . Els ha malmès de tal manera que ni de dalt ni de baix i ha pins , suros, alzines, arboç , bruc i demès, tornaran a ser d'altres i a mes passaran a ser un perill per tots els boscos aquest estiu , ja que dubto que s'hi foti ma per recuperar el bosc en plenes condicions i si es far, es farà tant lentament com malament, ja que amb la maquinaria que ho fan i de la manera que ho deixen trinxat i mal recollit encara serà pitjor, que ves a saber tu quant el tornarem a veure una mica esplendorós altre cop. Per part meva i de l'escoleta, continuarem netejant de tant en tant camins , que es el que ens agrada, fer camins nous per tothom, però ara tindrem mes feina que abans. Es la meva intenció parlar amb la gent i fer una crida per anar recuperant alguna camí , fent algun diumenge una trobada i anar a netejar en ves de anar en bici. Ja en parlarem . Deixo aquí unes fotos, que per mi, es una part de les nostres platges que em tenen el cor robat i de pas el puc veure cada dia , degut a la meva feina matinal, com a canviat l'entorn. Observareu que en dues fotos, hi han pins a sota i a dalt, i ara, ja no hi son. Aquesta es la gran pena i pèrdua general, que hi ha hagut a la nostra preciosa província de GIRONA. Una salutació i espero estar mes animat en el pròxim parraf, de la nostra ESCOLETA , Salut companys, ens veiem diumenge.

dilluns, 1 de març del 2010

L´escoleta farà el seu debut a la Conca del Daró.


Be, avui dilluns a les reunions matutines fent el tallat, un parell de directius han tret l´idea de que podríem fer l´aparició com a club a la Conca del Daró, per descontat sense anim de competir si no de passar-ho d´alló mes be, com quan fem una sortida escoletera. Aquest any hem pogut veure a la web del c.c. Daró que hi han novetats i edemes algun que altre vídeo del recorregut, altimetria, etc, etc, edemes segons diuen i a una baixada al final de quasi 10 km des de el Puig de la Gavarra fins al Pont de les Dobles, tot per corriol. la marxa es per el 21 de març, o sigui que si teniu pensat anar-hi fem pinya i anem tots plegats ok, us deixem direcció de la pagina web per que aneu fent boca. Cliqueu a la imatge ccdaró.
Per inscriure't pica AQUI.
A10.